Alguns autors
corren el risc de barrejar a les seves obres històries ben diverses de
protagonistes i temàtiques diferents. I de vegades se’n surten amb bona nota.
És el cas dels tres primers llibres d’aquest post, que per cert han estat
valorats per la crítica entre els millors del 2025. Dos d’ells són de
novel·listes argentins. Comencem pel darrer Premi Herralde, “El contrabando ejemplar” (Anagrama), de Pablo Maurette, qui pretén descobrir, parafrasejant a Vargas Llosa,
“cuándo se jodió la Argentina”, a partir de la vida del narrador i la d’un amic
del seu pare, un peronista homosexual que es va traslladar a Espanya amb la
intenció d’escriure un llibre sobre els orígens del seu país. Després de la
seva mort, el narrador busca el manuscrit inèdit i intenta reconstruir l’obra
com a pròpia.
Pedro Mairal ens proposa a ‘Los nuevos’ (Destino) l’anàlisi de tres adolescents, amb lligams
entre ells, que tenen problemes d’adaptació a la vida adulta. Hi trobem
elements de les seves grans obres anteriors (‘Una noche con Sabrina Love’ i `La
uruguaya’), tot i que amb menys humor i amb major profunditat.
A “La pregunta 7” (Periscopi i Asteroide)
Richard Flanagan nascut a Tasmània,
va més enllà en les seves connexions: la vida atzarosa del seu pare, qui va ser
presoner de l’exèrcit japonès a la segona guerra mundial; la bomba atòmica i
els científics que la varen fer possible; els llibres de ciència ficció d’H.G.
Wells i la seva relació amorosa amb l’escriptora Rebeca West; el colonialisme
britànic a Oceania; la vida del propi autor... I tot amb un estil propi que va
dibuixant a través dels fragments un cant a la vida. No us la perdeu!
Afegeixo a
aquests llibres dos més que tenen en comú la seva brevetat. Per una banda, la
italiana Verónica Raimo ha reunit a ‘La vida és curta, etcètera’ (1984 i Asteroide) uns contes plens de
perspicàcia i humor, amb la vida de les dones joves i les seves relacions amb
els homes com un dels temes fonamentals. I, per una altra banda, trobarem
encara més humor i més brevetat a ‘Al
estilo Jalisco’ (Panenka), del mexicà resident a Barcelona Juan Pablo Villalobos. Hi podem llegir
la història inversemblant del muntatge d’un espectacle consistent en la
recreació de l’equip brasileny de futbol liderat per Pelé que va guanyar el
mundial del 1970.


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada