El gran Luis Landero

Passen els anys i els seguidors de Luis Landero continuem enganxats a la seva prosa, que desenvolupa en estat perpetu de gràcia literària les seves reflexions sobre la vida. ‘Coloquio de invierno’ (Tusquets) es diferencia dels seus anteriors llibres en que podria ser un conjunt de narracions que ell reuneix hàbilment per construir una novel·la amb diferents narradors que recuperen històries passades al calor d’un foc enmig d’un hotel rural aïllat per la neu. A mi m’ha semblat, llegint-lo, que formo part d’aquest grup heterogeni de persones que, en un món excepcionalment sense xarxes, recorda i genera tradició oral per interrogar-se, per compartir, per confrontar i, fins i tot, per expiar culpes. No us el perdeu.

Marcos Giralt Torrente és net de Gonzalo Torrente Ballester, dada rellevant per entendre ‘Los ilusionistas’ (Anagrama), on l’autor passa llistat de la vida de la primera dona i els quatre fills que ella va tenir amb el cèlebre creador de ‘Los gozos y las sombras’.  El balanç és amarg: la doble ombra del geni i de la pèrdua prematura de la mare, va generar unes vides gens afortunades. Un llibre tan sentit com brillant.

L’argentina Samanta Schweblin ens ofereix a ‘El buen mal’ (Seix Barral) un conjunt de sis contes impressionants per la seva excel·lent factura i per la càrrega de misteri habitual en aquest gènere.

La tercera novel·la de Pol Guasch no conté ficció. A ‘Relíquia’ (Anagrama en català i castellà) s’adreça al seu pare, que es va suïcidar quan ell era un adolescent al mateix lloc i penjant-se de la mateixa biga que anys abans ho havia fet l’avi. Per fer-ho, Guasch utilitza sàviament el contrast amb escriptors que també s’havien suïcidat, amb una intenció catàrtica que m’ha semblat ben conduïda.

També es refereix a fets reals ‘Oxígeno’, de Marta Jiménez Serrano, qui va estar a punt de morir a casa seva i amb el seu company, el també escriptor Juan Gómez Bárcena. Hauria estat segons ella una mort dolça, causada per una fuita de gas a una caldera espatllada i salvada per l’atzar i per una professionals sanitaris a qui s’ha d’agrair el seu retorn a la vida i la possibilitat d’aquest text breu.