Una tarda al Maldà.

 

Feia un cert temps que no anava al vell cinema del carrer del Pi. Malgrat la bona programació que sempre l’ha caracteritzat  i la simpàtica fórmula de poder-hi passar la tarda amb la mateixa entrada, l’estat lamentable de la sala, que era insofriblement palès al pati de butaques, feien molt difícil acudir-hi com allò que era per a mi, i suposo per altres espectadors, un darrer recurs per caçar  bones pel·lícules que se’ns haguessin escapat en estrenar-se.

Això precisament m’havia succeït amb La veu de Hind que els programadors, crítica i públic van fer passar de puntetes en estrenar-se el mes de desembre en poquíssimes sales. La setmana passada, vaig consultar la cartellera del Maldà i vaig veure que la incloïen tres o quatre dies en els seus programes i, oh! sorpresa, juntament amb alguna pel·lícula d’estrena, concretament el dia que vaig anar-hi, Marty Suprem, candidata als Òscars.

També em va sorprendre trobar-me una cua per entrar que no havia vist mai al Maldà. La fórmula es mantenia: preu únic, 5.90 euros i dret a veure tres pel·lícules diferents. De seguida vaig notar alguna cosa de canviat dins la sala i vaig confirmar-ho en asseure’m al lloc triat: les butaques eren noves. En començar la projecció, de primer, l’estereofonia i. seguidament, la qualitat de les imatges en van fer entendre que el Maldà, tot mantenint el caràcter i la fórmula de cinema de reestrena de barri havia estat objecte d’una encomiable reforma i s’obria a programar estrenes de primer nivell.

Tot estava a punt per poder apreciar un document cinematogràfic que em va trasbalsar,  el record de la qual em seguirà commovent el resta de la vida. En ella, la meva vida, La Veu de Hind ha marcat un abans i un després perquè m’és impossible d’oblidar la veu de la nena palestina de cinc anys demanant que anéssim a salvar-la. Tancada dins el cotxe romania envoltada pels familiars massacrats pels trets del tanc israelià que seguia assajant-la. Els personatges que l’escolten i tracten de mantenir-la esperançada mentre malden per trobar la manera d’arribar a temps de salvar-la són membres d’un Servei d’emergències palestí oficial i vinculat a la Creu Roja, però els actors que els interpreten, magnífics, faciliten que ens identifiquem amb els seus personatges i esdevinguem així receptors de la veu de Hind.

He parlat de document però no es tracta d’un documental, sinó d’una gran, una extraordinària pel·lícula on la seva directora inclou, en un prodigi d’humanitat i d’intel·ligència cinematogràfica, una veu real de la puresa infantil i de l’astorada innocència què, despullada de la imatge, esdevé consciència de la veritat del món adreçada a la nostra impotència de poder rescatar la nena i la veritat. Vista la pobra acollida que ha merescut del públic català una obra que al Festival de Venècia va rebre vint-i tres minuts d’aplaudiments en acabar de projectar-se i va ser reconeguda amb el Gran Premi de la Crítica, ens hauríem de preguntar si la impotència no ens afecta ja a la consciència, a les ganes de veure, d’escoltar, en fi, de saber la veritat.

Clavat a la butaca i sense esma per aixecar-me vaig deixar que anés passant davant meu Marty Suprem. A les primeres de canvi, escena de sexe; després, una desfilada ininterrompuda de personatges sense el mínim estàndard d’humanitat, segons allò que havia estat la nostra moral, encapçalada pel protagonista. Timothé Chalamet l’encarna, sota la forma d’un jugador de ping-pong, en una enèsima edició de l’arquetipus del capitalisme en versió USA, és a dir, tot s’hi val per arribar ... de fet, enlloc. De manera que el contrast ofert per la doble sessió del Cine Maldà el resumiré així: haver de generar tan d’horror com palesa i simbolitza La veu de Hind per mantenir el sistema que produeix el tipus Marty suprem és insuportable. 

Nota de l’editor: ara per ara no hi ha programada cap altra sessió de La veu de Hind en els nostres cinemes. Els interessats haurem d’estar atents a alguna programació futura en les poques sales que fan aquesta mena de recuperacions (Maldà, Zumzeig, Texas, Filmoteca...) o bé recórrer a Filmin.