Amor d'anada i tornada

Poc abans de morir, Paul Auster va publicar un llibre, Baumgartner, que vaig recomanar en aquest blog i que tenia com a protagonista a un vidu. A molts ens va semblar un llegat lluminós per qui poc després seria la seva vídua, la gran Siri Hustvedt. Ara ella ens obsequia amb  ‘Històries de fantasmes’ (Edicions 62 i Seix Barral), on repassa els 43 anys que varen compartir, amb les seves il·lusions, les seves penes i la seva diversió. M’ha commogut. Molt. I veig el conjunt com un díptic format per un llibre de ficció i un altre de no ficció i un homenatge a la vida i a l’amor.

A l’igual que Hustvedt, Mercè Ibarz troba en la seva viudetat i en la no ficció l’impuls i el mètode per bastir ‘Una noia a la ciutat’ (Anagrama), on veiem com a començaments dels 70 ella arriba des de Saidí a una Barcelona fosca on coneix l’amor, el mar, la militància i la vida a un reguitzell de pisos i barris. I sí, també aquest  llibre m’ha commogut.

La professora albanesa Lea Ypi, que ens havia sorprès amb ‘Lliure’, repeteix ara amb ‘Indignitat’ (Anagrama en català i castellà). Salta així del Relay autobiogràfic que explicava la història recent del seu país a la investigació sobre les vides de la seva àvia i molts altres avantpassats, travessades per la convulsa  història dels Balcans. Potser Ypi no l’encerta en la ficcionalització dels diàlegs i les trames, però continua sent un molt bon llibre.

Amb ‘Els erms’, la Carlota Gurt ha guanyat el darrer Premi Anagrama. Emmarcades al pantà de Sau, en temps de Nadal i enmig de la sequera, hi trobem l’entrecreuament de dos personatges absolutament diferents però que tenen en comú trobar-se en crisi i haver de prendre decisions radicals.

Fa anys que Bernardo Atxaga va dir que deixava d’escriure novel·les, però sembla que no ho pot evitar. A ‘Golondrinas’ (Alfaguara), ens barreja amb to de faula tres històries distanciades en mig segle (del 1992 al 2042) narrades per àngels caiguts i amb el llegendari boxejador Urtain com un dels seus protagonistes.