Biogràficament

Dec a l’amic Manel Bou, seguidor fidel d’aquest blog, que m’hagi aconsellat “Entre hienas” (Funambulista). La seva autora, la madrilenya Loreto Urraca Luque, recupera la trista figura del seu avi, Pedro Urraca, policia i espia franquista a França durant la segona guerra mundial i responsable de la detenció de multitud de republicans espanyols, entre els quals el president Companys. L’estil ficcional del llibre funciona bé i dilueix la densitat de les dades aportades, obtingudes del que el propi Urraca va explicar fa dècades a la seva neta i la posterior investigació a arxius i testimonis.

Un altre madrileny, el poeta, periodista i novel·lista Benjamín Prado, ha publicat la seva biografia, ‘Qué estoy haciendo aquí’ (Alfaguara) i ha aprofitat per fer públic un diagnòstic de malaltia de Parkinson. No es tracta en absolut d’un text introspectiu, sinó d’una celebració de la seva amistat amb multitud d’artistes coneguts, des de Rafael Alberti o Ángel González fins Joaquín Sabina o Almudena Grandes, en un exercici potser exagerat de namedropping que en tot cas fa molt àgil, interessant i agradable la seva lectura.

I també acaba sent autobiogràfic el relat que la mallorquina Llucia Ramis fa a ‘Un metre quadrat’ (Anagrama i Asteroide) a partir de l’evolució dels lloguers dels habitatges on ha residit durant els darrers trenta anys, la majoria a Barcelona. Ramis va recollint opinions d’experts en habitatge (jo en trobo a faltar uns quants dels millors), que ofereixen visions radicalment oposades però no prou confrontades.

‘Madame Vargas Llosa’ (Fulgencio Pimentel), del peruà Gustavo Faverón és una delícia a per qualsevol lletraferit per tres motius: la fluïdesa i gràcia de la seva escriptura, la riquesa de la trama i l’homenatge a escriptors llatinoamericans, entre els quals destaca el seu compatriota Mario Vargas Llosa. No us la perdeu

El veterà escriptor alemany Bernard Schkink ens explica en “La vida al final” (Anagrama), un text breu i senzill, el final de la vida d’un home malalt que conviu amb la seva dona, molt més jove, i un fill de sis anys. L’assumpció de la malaltia ve acompanyada per la necessita de deixar un llegat positiu i amorós a la seva família.