Dali - Freud a la Fundació Von Thyssen

Amb la nostra bona amiga Carme Arnau vàrem visitar fa uns dies a Madrid vàries exposicions i en la seva condició de gran aficionada al mon de la pintura li hem demanat que ens en faci una glosa, Avui aqui teniu la primera que va seguida d'una petita mostra fotogràfica d'alguns dels quadres exposats.

L’exposició El universo freudiano de Dalí, que es pot veure al Museu Thyssen Bornemisza de Madrid, es centra en un empordanès genial - adjectiu adient a la seva personalitat i obra-, Salvador Dalí, i en l’estreta relació de la seva vida i obra amb Sigmund Freud, una de les figures més influents del segle xx, que Dalí descobrí en les traduccions dels anys 1920, quan estudiava a la Residència de Estudiantes de Madrid i que culminà quan entrevistà el metge vienès, exiliat a Londres, que Stefan Zweig li va presentar. Pintor sempre, Dalí feu un retrat i diversos apunts de Freud, que es poden veure a l’exposició i que penso que podrien haver-la obert. En retratar-lo. el pintor s’adonà, amb la seva singular mirada, que  li recordava un cargol, i que, sobretot, que retratava un mort gairebé; era l’any 1938, i el psiquiatre, malalt de càncer,  moriria un any després.  Pel que fa a la influència de Freud, no cal insistir-hi, perquè es prou reconeguda, ell que obrí les portes a la valoració dels somnis, però també a l’inconscient, a la repressió i un llarg etcètera; aspectes, tots ells, que van marcar el segle passat i de manera tan forta com colpidora la producció de Salvador Dalí .

Dibuixant extraordinari i precoç, intel·lectual destacat, escriptor, també, -La vida secreta de Salvador Dalí ho demostra prou bé-, l’empordanès es mantingué fidel al freudisme, a través de l’evolució de la seva obra que l’exposició reflecteix; així passà d’un personal art figuratiu amb diversos retrats familiars -aquesta família, pare, sobretot, amb que unes relacions complexes i finalment trencades-, i pel cubisme, per desembocar en el surrealisme, en el qual sobresortí, i creà, fins i tot, un mètode propi, el denominat paranoico-crític, molt valorat dins del moviment. Gran coneixedor de la pintura, en general, se sentí atret per diversos pintors, en particular, per Veermer de Delft, reconegut per la seva acurada perfecció, i d’aquí la cosidora de Dalí en què segueix la del mestre holandès;  però hi ha una obra que el va fascinar i a la qual donà mil i una voltes, “L’Angelus” del francès Jean François Millet, un quadre que l’inspirà per diverses interpretacions pictòriques i literàries, també, totes ben personals com no podia ser d’altra manera. Cal esmentar un altre gran pintor, Böcklin, amb la seva conegudíssima obra, “L’illa del morts”, de gran patetisme de la qual Dalí feu, també, una personal interpretació. Algunes d’aquestes obres es troben, d’una manera o altra presents en l’exposició, la qual cosa la fa particularment rica i interessant, amb préstecs, a mes,  de nombrosos i llunyans museus, també, per exemple el de Sant Petersburg de Florida -Salvador Dalí Museum- amb una col·lecció importantíssima d’aquest català universal.

S’ha dit que el lloc del naixement acostuma a marcar l’obra dels grans creadors, la seva cosmovisió, de fet, i en aquest cas les roques de Port-Lligat i del veí Cap de Creus, són ben presents a les pintures de Dalí, com a fons o com a motiu central. I si els somnis van ser la gran descoberta de Freud, l’obra de Dalí, tan onírica com corprenedora, escatològica, també, ens en ha donat una visió tan rica com complexa, per exemple, amb els calaixets a mig obrir o oberts de “El escritorio antropomórfico” (1936), que representen aquests somnis que van obsedir el pintor i l’inspiraren per a les seves minucioses i complexes obres, que una atmosfera especial al embolcalla.

Carme Arnau 

Clckeu a sobre per veure la sèrie completa