Després de la dedicada a Dalí aquesta és la segona crònica de Carme Arnau a algunes exposicions de Madrid
Prerrafaelismo.
Intinerarios femeninos 1850-1940, és una exposició que
mereix una visita a la seu de la Fundación Mapfre a Madrid. Es tracta d’una
descoberta que permet contemplar les obres de dones-artistes escassament
conegudes del cercle dels Prerafaelites que, en principi, i seguint les normes
de l’època victoriana, eren excloses de les acadèmies de pintura. De fet, la
denominada Fraternitat Prerrafaelista set artistes anglesos reconeguts (Dante
Gabriel Rosseti, John Everett Millais, Edward Burne-Jones...) anaven en contra de l’academicisme imperant en
la pintura de la seva època i buscaven inspiració, en canvi, en l’art anterior a Rafael (1483-1520), també en
l’època medieval i en l’art del nord, Dürer assenyaladament. El gran defensor del
Prerrafaelisme fou John Ruskin, reconegut teòric d’art, traduït ben aviat al
català, i seguit per importants artistes del país atrets per la Fraternitat :
Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres..
El que no sabíem,
fins ara, i d’aquí la importància de l’exposició, és que també hi havia un grup
de dones dins de l’entorn prerrafaelita, que van passar, llavors, del paper
convencional de models o muses, al de creadores de ple dret: pintores,
fotògrafes, teixidores, artesanes... ; aquest és, de fet, el centre de
l’exposició, que ens permet admirar la tècnica acurada d’aquestes artistes en
diverses pràctiques, pictòriques, sobretot: aquarel·la, oli... Entre els temes que van tractar destaca la natura, venerada
per Ruskin, amb els paisatges, sobretot, que amb molt d’encert considerava que
s’havien de preservar contra les actuacions de la incipient industrialització
que rebutjava. O, si més no, deixar constància de com havien estat, en l’estat
primigeni.
Tenint en compte la situació esmentada de
tancament de les dones, aquestes van pintar el que tenien més a l’abast: retrats
familiars, interiors de cases, jardins, sobretot, i els paisatges esmentats, uns
paisatges propers en el seu cas i, en aquest sentit, més d’una vegada les
finestres els van emmarcar. I, en seguir l’exposició, observem amb admiració
l’execució de les obres, de vegades flors reproduïdes amb perfecció i colors
adients, i sempre amb un gust tan delicat com segur. Els noms de les artistes
ens són en general, desconeguts: Elizabeth Siddal, model de Dante Gabriel
Rossetti i de MIllais, l’autor d’una pintura ben coneguda, la d’Ofèlia surant
en les aigües, després del seu suïcidi, Marie Spartall Stillmann, model, també,
i després aquarel·lista valorada amb una carrera que durà més de mig segle.
Probablement, la més coneguda sigui la fotògrafa, Julia Cameron Michel, amb unes
fotografies com pictòriques i artísticament difuminades, objecte de més d’una
exposició. Un dels apartats de la interessant exposició se centra en Arts and Crafts, uns models
artesanals defensats per Ruskin i William Morris. per fugir de la massificació
incipient on també les artistes va excel·lir L’exposició, per tot plegat,
representa la descoberta d’unes dones que van obrir un camí que, ben aviat però
amb dificultats de tot tipus, d’altres seguirien, i es convertirien, així, com en
una mena de far per a elles. Una interessant descoberta, per tot plegat.
Carme Arnau
Clickeu a sobre per veure tota la sèrie

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada