De quin seny parlem?

Ja he comentat en un parell d’ocasions que és el que penso de les lamentables campanyes publicitàries del Banc de Sabadell. Però com que ells no paren jo tampoc. La darrera sèrie aconsegueix treure’m de polleguera.  La filosofia és que un seguit de patums, de personatges populars a casa nostra, ens donen novament lliçons de moral i comportament vital. Asseguts en un silló sobre un fons paisatgístic ens reciten dites i refranys populars  d’allò més suat, elevats a categoria, per explicar-nos què significa el seny al segle XXI i per incitar-nos a fer-nos clients del Banc del seny, el seu. I tant  seny com ha tingut la Banca els darrers anys; ja ho poden ben dir!.

És un missatge pretensiós, de filosofia barata. La seva presència en els mitjans és insistent i fatigosa. No contents amb els anuncis a la televisió fins i tot s’han permès atacar-me amb missatges a través del Facebook  i invadeixen així la meva privacitat perquè el que està clar és que no són amics meus ni jo els he acceptat com a tals.  

Però el que més em molesta és que novament personatges amb prestigi social venguin per quatre duros la seva imatge per una entitat i un negoci que no tenen res a veure amb la seva trajectòria professional. I es demostra així que  es pot comprar  a tothom sense cap problema.  Ja van començar a fer-ho amb en Guardiola i ara ho fan amb el Dr. Dexeus, la Carme  Ruscalleda, en Josep Maria Pou, l’Àngels Barceló, la Pilarín Bayés  i fins i tot amb aquest esperit tant crític d’en Quim Monzó. Tots ells queden ben retratats. Quina vergonya!