Juan Belmonte

L’amic Joan G, em va recomanar un llibre ben singular, ”Juan Belmonte, matador de toros”. Una biografia d’aquest torero, escrita  el 1934 per un periodista Manuel Chaves Nogales, que va morir exiliat Londres el 1944. El llibre ha estat reeditat fa poc per Libros del Asteroide i ha tingut un considerable èxit. Perquè, us preguntareu, com ho feia jo, escèptic, abans de llegir-lo.

 Doncs perquè es tracta d’una crònica periodística molt ben escrita que a partir del món dels toros, molt rellevant en la societat de començaments de segle on era l'espectacle més popular, ens transporta a l’Espanya d’aquella època i les seves costums.

 D’altra banda, la forta personalitat de Juan Belmonte i la seva trajectòria vital, molt singular, donen al relat una força especial i un interès que no esperava. Des de la seva infància marginal, tan ben descrita, fins a les seves vinculacions amb el món de la cultura i l’art, cap al final de la seva vida. A partir de la seves experiències i molt riques reflexions, i de la recreació que en fa l’autor, s’aborden els temes de la lluita personal per progressar, els efectes de l’èxit, el comportament del públic, etc, etc. Jo m’ho he passat molt bé llegint-lo però evidentment no es pot recomanar a lectors clarament antiaurins.