Si en fa d'anys..

Després de molt parlar i d'abandonar la idea d'un disc de versions, un dia Pascal Comelade va enviar per correu una desena de "pianades" a Pau Riba perquè ell fes i desfés, hi posés la melodia i la lletra. Així, a distància, gairebé "com un joc", va començar a néixer 'Mosques de colors', un primer disc conjunt que evoca la sonoritat de Comelade i l'univers Riba.

Ves per on, aquests “fills musicals dels seixanta”, exponents i enyorats d’una pràctica “radical” de la música, polifacètics habitants dels marges de la cultura, no s’havien trobat fins ara. Tots dos han estat uns avantguardistes, però cadascú en el seu terreny: Riba, enfant terrible del rock més nostrat, i Comelade, creador d’un univers sonor i instrumental propi.

 Si en fa d’anys que Riba es deixava la gargamaella per la bona de Conxita Casas, i que lluny el dia en què el de Montpellier va descobrir el so de les joguines. Ha costat, sí, però benvinguda sigui l’entesa entre aquest parell de rares avis de la música catalana.

Aquí una de les cançons del disc, 'On y va'.