Com era d’esperar, el Tribunal
Suprem ha confirmat el processament de Puigdemont i de la resta d’investigats en
la causa sobre el procés de Catalunya, avalant la instrucció feta pel jutge
Llarena. Això vol dir que tots ells seran jutjats no solament pels delictes de
desobediència i malversació, sinó també pel de rebel·lió, pel qual es demanen
unes penes estratosfèriques de fins a 30 anys de presó.
El Tribunal Suprem considera que
la tipificació dels fets per tots coneguts com a rebel·lió és suficientment
raonable com per no descartar-la d’entrada, atès que, si bé no es va emprar
violència explícita (com al juliol del 36 o al febrer del 81), a parer seu, no es
descabellat apreciar que va existir un alçament
amb una utilització “torticera” del poder per a
aconseguir la independència de Catalunya al marge de la llei i negant
l’autoritat de l’Estat. Atenció: utilització “torticera” del poder.
Reconec que sempre m’ha admirat
la presència constant d’aquest adjectiu en tota mena de resolucions judicials, perquè
em fa l’efecte que poquíssima gent comprèn el seu significat i perquè no conec ningú
del meu entorn proper -professional o no- que el faci servir ni tan sols de
forma excepcional. Confesso que sí l’he escoltat dita per companys de Madrid
amb qui he hagut de tractar, deixant-me sempre el dubte de si a la capital és
habitual el seu ús, o si només era una qüestió de fatxenderia. Suposo que
d’aquí em deu venir la fascinació per aquesta paraula tan castellana, que, curiosament,
no té el seu equivalent literal en català.
Torticero/a, que ve del llatí “tortus”
(torçat) vol dir allò que no és conforme a dret o a la justícia, és a dir, injust. També poden ser sinònims de torticero/a, en català o castellà, adjectius com malintencionat/da,
retorçat/da, manipulador/a, enganyós/a, pervers/a, etc. El que em sembla lamentable,
però, és com el poder judicial, en general, s’obsedeix a utilitzar
reiteradament expressions tan arcaiques com aquesta, pròpies de l’Edat Mitjana,
per explicar-nos realitats del segle XXI, ja no sé si per inèrcia elitista o
per evitar que la gent normal pugui entendre les seves resolucions.
Moltes vegades l’ús de
tecnicismes és necessari per ser rigorós i precís en els conceptes, però no és
aquest el cas. Rere d’un determinat llenguatge hi ha una determinada ideologia,
i ara que hi caic, crec que en el fons no són de fiar aquells que fan servir la
paraula “torticero/a”... Temps al
temps.
La justícia a la catedral de la Valletta. Malta
Foto: J.M.Cortina
Entrades
7 comentaris:
Aquesta paraula em resulta tremendament rància, antiga, casposa, molt mesetària. I és perfectament natural que la utilitzi una judicatura com la del nostre Suprem.
¡Prohibit utilitzar-la en cap context i ocasió!
L'article interessant, i la imatge de la justícia preciosa
la paraula, en ella mateixa, ja és "TORTICIERA" i els que la utilitzen també. Em recorda una columna barroca amb tot de trenes entortolligades girant al llarg de la columna.
M'agradaria saber com traduiríeu igualment "leguleyo". El diccionari em dóna "picaplets", però no trobo que sigui tan despectiu ni feridor, i a voltes quan vull descriure una d'aquestes persones, no trobo l'equivalent.
Doncs no puc ajudar-te per trobar la versió catalana que busques...Home, picaplets és bastant despectiu, tot i que entenc que t'agradi encara més "leguleyo".
Curial: Home que per la seva professió intervé en l'administració de justícia; cast. curial, leguleyo
Publica un comentari a l'entrada