Simis, gols i papallones.

La confrontació amb un escenari global com la Copa del Món de futbol ens revela amb tota la patètica cruesa l’estat anímic de veritables multituds humanes de totes les procedències. La divinització concreta d’un personatge trontollant, per dir alguna cosa, com Maradona, amb homes adults besant-li literalment els peus o el que convingui, correspon a la tragicomèdia d’una humanitat perduda, radicalment desorientada. La virtut d’aquest escenari global en excitació és que ens permet de veure realitats que en tenir-les a prop no són tan fàcils de situar en la seva magnitud cultural d’època.

L’adoració que es té per uns senyors, exclusivament per les seves habilitats motores, ens projecte vers el temps immemorial en què els incipients humans vivien als boscos primitius en companyia, més o menys cordial, amb els seus cosins darwinians, els simis. Desconec els mecanismes d’orientació en un bosc espès i inabastable, però, en afrontar la primera plana, l’humà primitiu va haver de traçar al terra i fixar a la imaginació el senyal d’orientació fonamental, una creu de nord a sud, d’est a oest. A partir d’aquell senyal es va anar construint el món humanitzat en les seves vessants culturals més diverses.

Mil·lennis més tard, la caiguda en desgràcia del revestiment cristià d’aquell signe primordial, tan accentuada recentment i, molt particularment, en llocs i sectors socials que ens són propers, ha pogut comportar un menyspreu o l’oblit del senyal mateix i, per tant, una desorientació substancial o fins i tot la ignorància de la possibilitat i de la necessitat d’orientar-se, de donar un sentit a la vida.

L’avinentesa d’una breu i recent convivència amb un grup de joves de disset i divuit anys m’ha fet comprendre quelcom que, en major o menor mesura, ens afecte gairebé a tots: estem radicalment desorientats. No es tracta solament d’allò que apareixia en primer pla en el cas juvenil, l’elecció d’estudis i professió, sinó d’una mena d’estat de perplexitat general. Desorientació davant la gran qüestió de la transcendència, desorientació sobre la identitat política, desorientació sobre el model familiar o les qüestions de gènere, desorientació sobre els valors, la moral i l’ètica; desorientacions sobre l’art i l’estètica ... en fi, un veritable desgavell.

Per tant, si la humanitat es rendeix davant els senyors que fan rodar una pilota  amb l’objectiu d’acabar posant-la, ells sí, en un lloc concret i poder cridar “Goool”!, pot tenir un punt de patètic, però també de celebració festiva, i no és estrany que ho faci. Allò que hauria d’estranyar-nos vertaderament és haver arribat a aquests cims de desorientació i haver contribuït potser a generar tal estat de perplexitat. Confiem que les vacances permetin de retrobar-nos amb aquelles coses essencials, la sortida o la posta de sol, el vol d’una papallona, el cant d’un ocell..., que ens recorden qui som i, potser, on anem. Bon estiu!