Quan la realitat impressiona

Moltes pel·lícules i molts llibres estan basats en fets reals i això resulta una de les  claus de l’interès dels seus públics respectius. A vegades, els fets narrats són tan inversemblants, tot i ser certs, que els que veiem o llegim aquestes obres no desconnectem precisament perquè ens han dit que el que narren havia succeït. Aquest és el cas dels dos primers llibres que recomanem aquest mes. D’una banda “La llamada” (Anagrama) de la periodista argentina Leila Guerriero, qui durant anys ha investigat la detenció, la tortura, la retenció a la tristament famosa ESMA de Buenos Aires i l’exili de l’activista montonera Silvia Labayru. Labayru és especialment coneguda perquè va ser la primera dona raptada pels militars argentins que va haver de parir a l’ESMA, perquè va sobreviure en lloc de ser “desapareguda” i perquè dècades després va aconseguir la condemna del seu violador. Però el llibre va molt més enllà i detalla les extraordinàries vicissituds que va patir i la posterior incomprensió de part de l’exili. Especialment interessant el relat de la relació amb els seus sinistres segrestadors. Es tracta en la meva opinió d’un gran llibre per la qualitat literària del text, la profunditat de la investigació, la detecció de les incoherències entre els testimonis i el retrat que fa d’una dona que ha col·laborat intensament en aquest projecte.

També reprodueix fets reals i no menys inversemblants en Francesc Bellart a “Raschimura” (La Campana i Ediciones B), basat en l’extraordinària vida del ballarí i empresari Pedro Vivancos, qui als anys 80 va protagonitzar un dels escàndols més destacats de la vida de Barcelona, acusat de crear una secta. Vivancos, qui va passar a fer-se anomenar Raschimura, va ser per una banda un perfeccionista i per una altra un estafador a través de les seves activitats (fàbrica, consultoris, clínica...) en els mons de la nutrició macrobiòtica i la medecina alternativa. Si hi afegim que va conviure amb set dones simultàniament que li varen donar quaranta fills i que va tornar a muntar la seva comunitat a Canadà, entenem que l’interès del lector queda garantit i sols ens cal ara assenyalar que el llibre, que pretén ser objectiu en tot moment, està a l’alçada de l’expectativa.

La resta de llibres d’aquest mes sí són pura ficció, per bé que amb bases històriques i geogràfiques ben definides. El mestre Luis Landero ens ofereix a “La última función” una de les seves delicioses faules al voltant de la seva obsessió per “el afán” dels éssers humans. En aquest cas, hi veiem un home i una dona que acabaran canviant les seves vides coincidint en un projecte artístic a un poble extremeny. Landero en plenitud.

L’escriptora basca Txani Rodríguez porta a la protagonista de “La seca” (Seix Barral) a Andalusia, on, sota una trama aparentment senzilla, hi transcorren diverses tensions: la que confronta la vida rural i la urbana, la que ella viu amb la seva mare, la que arrossega amb els seus amics, la que pateix amb el seu amant...

I acabem amb un nou llibre de Juan Pablo Villalobos, mexicà resident a Barcelona. A “El pasado anda detrás de nosotros” (Anagrama) torna a jugar amb un sentit de l’humor admirable amb l’autoficció. En aquest cas, el protagonista torna a Mèxic a cuidar dels pares i es converteix en víctima per una banda del seu propi passat i per una altra dels efectes del narcotràfic a aquella societat.