Si no heu fet, teniu encara, suposo que per pocs dies, l'oportunitat de veure aquesta pel•lícula israeliana tan singular. És una film d'animació d'una plàstica molt potent - barreja de comic, joc d'ordinador i dibuixos animats - que per la seva originalitat va tenir una gran acollida al darrer festival de Cannes.
La història, però, no és pas per nens. Explica l'esforç d'antics soldats israelians per recordar la seva implicació en les carnisseries que el 1982 varen cometre les milícies cristianes als camps de refugiats palestins de Sabra i Xatila al Líban, amb la connivència de l’exèrcit israelià dirigit per Ariel Shaaron, que després arribaria a ser primer ministre. Trobo que un tema tan dolorós està tractat amb una gran objectivitat i té el gran valor de ser un important exercici d’autocrítica que no deu ser pas fàcil per un cineasta jueu.
Perquè us pugueu fer una idea de l'estil, la plàstica i la música d'aquesta obra us en adjunto una petita mostra.
divendres, 3 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Que dura es la realitat encara que la presentin en forma de còmic.
De tota manera, no tot està perdut, si algú es capaç de exercí la critica d’una forma tan artística i tots n’aprenem dels error comesos.
Ja es l’hora de que no hi hagin tabús al exercí la critica, ni tan sols pel jueus.
Publica un comentari a l'entrada