Cinc llibres transgressors (de cinc dones)

Anem ben carregats avui amb cinc llibres provinents de diferents contrades però que tenen en comú haver estat escrit per dones i passejar-se per temes difícils tractats amb valentia.

Dels Estats Units ens arriben dues autèntiques joies que estan tenint molt ressó arreu del món. Sota el títol "MANUAL PARA MUJERES DE HACER LIMPIEZA" (Alfaguara i Edicions del 1984 I  en català a L'ALTRA EDITORIAL) es recullen més de la meitat de la setantena de narracions breus que  Lucia Berlin (1936-2004) va anar publicant al llarg d'una vida convulsa marcada pels maltractaments, les addiccions i tota mena d'inestabilitats. Anomenant lliurement els protagonistes, Berlin aconseguia la llibertat necessària per barrejar molta realitat, bastant d'humor i una mica de ficció amb un estil captivador i eficaç.

Elisabet Strout, autora de la molt reconeguda -i adaptada com a sèrie televisiva- "Olivia Kitteridge" ens impressiona ara amb "ME LLAMO LUCY BURTON" (Duomo i L'Altra), on la relació recuperada entre una dona hospitalitzada i la seva mare s'alimenta de silencis que ens permeten albirar els durs records d'una infància pobra de la que la protagonista ha fugit en la vida però a la que retorna  a través de la literatura.

Dissortadament no he sentit parlar tant de "VERNON SUBUTEX I" (Random House), la primera part d'una ambiciosa obra de la francesa Virginie Despentes, protagonitzada per una de tantes persones, en aquest cas un home, que en la maduresa han perdut una feina obsoleta -venedor de discos!- i s'enfronten a la pobresa i al pagament individual i col·lectiu no sols de la crisi econòmica i el canvi d'època sinó també dels costos d'un estil de vida marcat per la falta de compomís i l'allargament de l'adolescència.

La madrilenya Rosa Montero explora en "LA CARNE" l'envelliment d'una dona  a través de la relació i el contrast amb un jove scort - és a dir, un prostitut -, a qui la protagonista s'agafa per salvar un moment delicat de la seva vida, amb incerteses sobre el seu futur, la seva feina, la seva salut i la seva sexualitat. L'estil amè i aparantement desenfadat de bona part del text em sembla una bona estratègia per fer avançar una història que no amaga la duresa del seu rerefons.

I finalment comentarem el brevíssim text de l'andalusa Elvira Navarro "LOS ÚLTIMOS DÍAS DE ADELAIDA GARCÍA MORALES" (Random House). A partir d'una anècdota dels darrers dies de la desapareguda autora d'"El sur", llibre en el qual es va basar qui llavors era el seu company, Víctor Erice, per fer la pel·lícula del mateix títol, Navarro ficciona  lliurement l'evolució de la seva protagonista, a qui ret homenatge literari i vital per rescatar-la de l'oblit. No ha agradata Erice aquest exercici pel mal que podria fer al seu entorn familiar i afectiu, i així ho ha reflectit en un llarg article a Babelia. El mateix dia de la publicació d'aquesta crítica vaig assistir a la presentació a Barcelona, a la llibreria Nollegiu  del Poblenou, del llibre. Elvira Navarro va reconéixer la legitimitat de l'atac, però també va defensar la llibertat literària de treballar els límits entre realitat i ficció. Que jutgi doncs el lector.