"La propera pell": els límits difusos de la identitat

En una de les escenes culminants de LA PROPERA PELL, en què el personatge de Leo interpretat per Àlex Monner recorda un episodi de la seva infantesa, la imatge es torna onírica i el fons pràcticament desapareix. La seva mare, a qui dóna vida Emma Suárez, havia oblidat el capítol i sembla dubtar de la veracitat del record. És un record viscut o una invenció de la ment? És aquest Leo qui tothom creu o la seva identitat també és reconstruïda? Sobre aquesta ambigüitat permanent, el tàndem creatiu Isaki Lacuesta/Isa Campos –que signen junts per primera vegada la direcció- ha construït a La propera pell un notable artefacte que ens qüestiona sobre temes com la construcció de la identitat, el pes dels records, els buits de la memòria i la necessitat de recordar o oblidar segons el moment.

En una altra de les eloqüents escenes de La propera pell, la imatge en primer pla de Leo ens apareix completament desenfocada, de nou un altre símbol sobre aquests límits difusos de la ment. El film, amb la seva posició decididament ambigua, aconsegueix crear al voltant del personatge d’Àlex Monner un d’aquells rols que sempre resulten tant fascinants, el de l’impostor, el suplantador de personalitats, el lladre de les vides dels altres. El detall del seu doble nom, Leo/Gabriel, afegeix més llenya al foc en aquesta pel·lícula plena de dualitats, de possibilitats, de dubtes.

La propera pell explica la història d’un jove desaparegut que torna a casa després de vuit anys quan tothom el donava per mort i es reincorpora a la vida familiar marcada per el misteri de la seva desaparició. Poc a poc sorgirà el dubte de si realment es tracta del nen desaparegut o d’un impostor.

Realment fins a l’escena final la pel·lícula no resol el misteri. Això és el que fa de La propera pell un film ambigu també en la seva pròpia definició: és un drama familiar o un thriller de misteri? L’atmosfera al mateix temps acollidora i amenaçant de les muntanyes dels Pirineus i els paisatges nevats aporten un clima de misteri i la sensació d’aïllament mental. El relat costa d’arrencar, i en algun moment s’entreté massa en jugar a crear-nos dubtes, però avança sòlidament cap a un clímax imponent, sustentat també en les remarcables interpretacions dels actors protagonistes, Emma Suárez, Sergi López i Àlex Monner.

La memòria i els records son un tema recorrent en la filmografia d’Isaki Lacuesta, que presenta a La propera pell el que probablement sigui el seu film més lineal i accessible. Però l’aparent simplicitat no amaga la signatura d’uns creadors singulars –la mà d’Isa Campo és ben present en tota la filmografia d’aquest realitzador- dins el panorama del cinema català.