Relato de un náufrago

Fins a primers de desembre, la Sala de Gràcia del Teatre Lliure acull un espectacle petit i original: l'adaptació teatral de "Relato de un náufrago", de Gabriel García Márquez. La protagonitzen una estranya parella d'actors, Emilio Gutiérrez Caba i Àngel Llàcer, sota la direcció de Marc Montserrat-Drukker. 

Com potser recordareu, el text original recrea, en primera persona, la traumàtica experiència d'una mariner que va caure accidentalment del vaixell militar en el que navegava i que va trigar 10 dies a arribar a terra. El testimoni de la seva odissea és recollit per un jove periodista, García Márquez, que 15 anys més tard acceptarà la proposta d'un editor de convertir les cròniques en novel·la. Ara, Montserrat-Drukker ens proposa un cànon a dues veus, la del nàufrag i la del periodista, per fer-nos arribar la història. També recorre a evocadores imatges, músiques i veus que aconsegueixen traslladar-nos a altar mar i també a la Colòmbia de l'època. Els dos intèrprets entren perfectament en el joc i la peça flueix de forma esplèndida. 

Història i actors al marge, són interessants aquests salts entre gèneres: primer, el pas de la crònica periodística a la novel·la, i, ara, el pas de la novel·la a la dramatúrgia. Primer, la cessió de la veu del periodista al protagonista de la història i, ara, la recuperació de les dues veus, perfectament entonades en la versió teatral. En certa manera, com reconeix el propi director, amb aquest muntatge es retorna a Gabo la veu que ell va cedir perquè considerava que "hay libros que no son de quien los escribe sino de quien los sufre".