Post del Lector

Una fidel lectora del Blog, la Roser Benet, em va fer arribar fa uns dies un parell de poemes de Nadal, que formen part d’un Bestiari poètic que ha anat escrivint. Es tracta dels dedicats al Gall i la Gallina, pobres bestioles que aquests dies no ho passen massa be...

Em varen agradar molt i per això vaig decidir fer-ne un Post del Lector per aquestes festes. Com que tenim la sort de comptar amb grans col·laboradores vaig demanar a la Imma Colomer que hi posés la seva veu i a la Carme Bohera els seus dibuixos. Les dues van accedir a la meva sol·licitud  i aquí en teniu el magnífic resultat.

  

                                LA GALLINA FETA CALDO

                                          He sabut que aquell pollastre

                                          que m’empaitava al corral

                                          el rostireu per Nadal.

                                          Ja li està bé al molt sapastre!

                                         “-Que totes et ponen, deies,

                                         mascle de vol gallinaci?

                                         Doncs que bon profit et faci!

                                         Massa temps fent el pillastre

                                         cada vegada que em veies...

                                        Ara per tu va el pollastre!”

                                        Escaldat i sense plomes,

                                        la mestressa l’ha farcit

                                        amb pinyons, prunes i pomes.

                                        Doncs que us faci bon profit!

                                        Ben guarnit farà patxoca.

                                        Entrarà al menjador

                                       aclofat com una lloca

                                       i envoltat d’expectació.

                                      -Qui vol cuixa, qui vol pit?

                                       menuts, cresta, ales, carpó?

                                       Vinga, va, aixequeu el dit

                                       i preneu el tall millor.

                                       “....De caldo, sento parlar?

                                       Hauríeu de dir-ne brou!

                                       Jo escataino en català

                                       perquè em surt del bec i prou!”

                                       Ara sento l’esmolet...

                                       Algú s’acosta al corral,

                                       veig com brilla un ganivet.

                                       De por que em facin un tall

                                       -jo, covarda?- faig un gall.

                                       Endevino el meu final:

                                       feta caldo per Nadal.

                                                         Roser Benet