La guerra de las corrientes

"La guerra de las corrientes" ens trasllada a les dues darreres dècades del segle XIX quan es va desenvolupar l'electricitat, i hi va haver moltes batalles humanes, tècniques i financeres al darrere.

Thomas Alva Edison, un prolífic inventor, havia muntat a Menlo Park un gran centre de recerca i desenvolupament. El 1879 després de nombrosíssims intents frustrats va trobar per fi un material, fil de carboni, que permetia fabricar i comercialitzar bombetes incandescents per il·luminar el món.

Restava "només" disposar una xarxa de distribució elèctrica que portés l'electricitat a les cases i fes brillar les bombetes. Edison s'hi va posar a treballar amb la col·laboració d'un immigrant serbi, Nikola Tesla, que esdevindria un dels grans  científics de la història de l'electricitat, i va començar a disposar centrals elèctriques de corrent continu. El món econòmic va veure que darrera aquests moviments hi havia un gran negoci, i s'hi va llançar. El milionari George Westinghouse, que havia inventat el fre de pressió pels trens,  va "fitxar" Tesla, a qui Edison havia fet una mala passada, i va desenvolupar una forma diferent de produir i distribuir electricitat: El corrent altern.

Va començar "la guerra dels corrents". Però també una gran confrontació entre aquests personatges que creien que desenvolupant les xarxes elèctriques guanyarien la glòria i tindrien el món als seus peus.

La pel·lícula, que  té un estil de narració àgil i propi, com "a batzegades", potser perquè va haver de sofrir un segon muntatge a causa de  la crisi del coproductor Harwei Weinstein, és interessant per acostar-se als científics i tècnics que estaven canviant el món i per valorar i entendre millor quant esforç, glòria i tristesa hi ha darrera l'electricitat que fa més confortables les nostres vides.