Confinats

En aquests dies tan amargs que ens toca viure, per molta gent la lectura s’ha convertit en un recurs més no sols d’entreteniment, sinó també de lligam amb el món, les persones i els sentiments. Jo agraeixo especialment que dues dones madrilenyes, excel·lents i reconegudes escriptores, m’hagin ajudat a passar i gaudir les nits posteriors a la feina. 

L’Elvira Lindo ha recreat a “A corazón abierto” (Seix Barral) la història dels seus pares, que van generar una família amb quatre fills que van haver de tenir domicilis a moltes ciutats seguint els successius destins laborals del pare. La mare va morir jove i el pare va tornar a emparellar-se. El punt de vista de l’Elvira nena i després jove apareix en aquest llibre amb una honestedat, una profunditat i una generositat realment admirables.

Per la seva part, Almudena Grandes continua els seus Episodis Nacionals amb ‘La madre de Frankestein” (Tusquest), una esmena a la totalitat a l’aparell psiquiàtric del sistema franquista i, per extensió, a la misèria intel·lectual i moral de l’Espanya dels anys 50. Hi apareixen alguns personatges reals, entre els quals la mare –i executora- de la mítica Hildegart Rodríguez,  però sobretot dos personatges ficticis, un metge i una auxiliar de psiquiàtric, absolutament entranyables, patidors tots dos d’un temps i d’un país cruels.

Acabo recomanant dues novel·les negres editades fa temps.“Camille” (Alfagurara), del francès Pierre Lemaitre, és una excel·lent i molt dura història del comissari  Verhoeven. I “La novia gitana” (Alfaguara), que està firmada amb el pseudònim de Carmen Mola, és també un episodi policial amb molta sang que té el seu major atractiu en la seva protagonista, la inspectora Elena Blanco, una dona endurida i vulnerable al mateix temps per un drama personal.