La dansa dels dilluns

Sergei Polunin és un ballarí ucraïnès empès en el món del ballet per les figures del seu entorn proper; amb 13 anys s’uní al British Royal Ballet School deixant a Ucraïna la seva família i convertint-se en el ballarí principal solista més jove de la companyia amb només 19 anys. Després de només 2 anys al 2012, Polunin abandonà la companyia de forma sobtada declarant que se sentia desgraciat i marxà a Rússia on es convertí en el ballarí solista de la companyia de ballet del Teatre Musical Acadèmic Stanislavski de Moscou. Guardonat amb els més reconeguts premis al llarg de la seva breu carrera Polunin ha fet molt pública la seva turbulenta i patida cerca d’identitat professional i personal, vivint de manera molt conflictiva el seu prodigiós talent. El 2015 anuncià el seu desig de retirar-se del món de la dansa i deixar els escenaris, i a mode d’acomiadament, publicà la filmació d’una dansa que en poc temps es va fer viral a les xarxes.

El veurem en el solo Take me to church ideat per ell i co-creat amb el seu company, Jade Hale-Christofi i amb el director David LaChapelle, que no mostra el virtuosisme de Pollunin en el seu màxim estat, tot i que s’aprecien les seves grans habilitats. Però aquesta coreografia està plena de gestos que mostren un Polunin pràcticament nu, també emocionalment, “punyentment sol amb ell mateix” (The Guardian, 12.2.2015). Els seus nombrosos tatuatges que damunt dels escenaris han hagut de desaparèixer sota capes de maquillatge, aquí són mostrats orgullosament i junt amb els salts aeris que fa combinats amb les caigudes i retorciments al terra, sembla que Polunin hagi volgut portar a la llum no el seu virtuosisme, sinó les dificultats i la duresa de la seva vida.