Sergei Polunin és
un ballarí ucraïnès empès en el món del ballet per les figures del seu entorn
proper; amb 13 anys s’uní al British Royal Ballet School deixant a Ucraïna la
seva família i convertint-se en el ballarí principal solista més jove de la
companyia amb només 19 anys. Després de només 2 anys al 2012, Polunin abandonà
la companyia de forma sobtada declarant que se sentia desgraciat i marxà a
Rússia on es convertí en el ballarí solista de la companyia de ballet del
Teatre Musical Acadèmic Stanislavski de Moscou. Guardonat amb els més
reconeguts premis al llarg de la seva breu carrera Polunin ha fet molt pública
la seva turbulenta i patida cerca d’identitat professional i personal, vivint
de manera molt conflictiva el seu prodigiós talent. El 2015 anuncià el seu
desig de retirar-se del món de la dansa i deixar els escenaris, i a mode d’acomiadament,
publicà la filmació d’una dansa que en poc temps es va fer viral a les xarxes.
El veurem en el solo
Take
me to church ideat per ell i
co-creat amb el seu company, Jade Hale-Christofi i amb el director David
LaChapelle, que no mostra el virtuosisme de Pollunin en el seu màxim estat, tot
i que s’aprecien les seves grans habilitats. Però aquesta coreografia està
plena de gestos que mostren un Polunin pràcticament nu, també emocionalment, “punyentment sol amb ell mateix” (The
Guardian, 12.2.2015). Els seus nombrosos tatuatges que damunt dels escenaris
han hagut de desaparèixer sota capes de maquillatge, aquí són mostrats
orgullosament i junt amb els salts aeris que fa combinats amb les caigudes i retorciments
al terra, sembla que Polunin hagi volgut portar a la llum no el seu
virtuosisme, sinó les dificultats i la duresa de la seva vida.

2 comentaris:
Realment bonic i plàstic.
Llàstima dels tatuatges.
Aquests ucraïnesos ens estan ensenyant la força del seu país en molt àmbits¡¡¡
Fantàstic ballarí
Publica un comentari a l'entrada