Avui Georges Brassens faria 100 anys i amb aquest
post li volem retre un petit homenatge.
Vaig ser, i soc encara, un fan de Brassens que
amb la seva personalitat i les seves cançons em va acompanyar moltes estones en
la meva joventut. Recordo ara que un dels regals que algú ens va fer quan ens vàrem
casar va ser la col·lecció completa de la seva discografia en discs de vinil,
que encara conservo malgrat tenir també la posterior edició que es va fer en
CD.
També amb vé a la memòria la visita al cementiri
de Sete on està enterrat en una humil tomba sota els seus estimats “pins
parasol ou il passe sa mort en vacances”.
Per això l’escoltarem precisament la "Supplique pour être enterré a la plage de Sète", una de les seves
cançons més emblemàtiques.
Entrades
2 comentaris:
“Je declare l’êtat de bonheure permanente”, com diria un seu coetani.
Si aneu a Sete, a més de la tomba, visiteu el petit i entranyable Museu Brassens
Publica un comentari a l'entrada