Dos homes insensibles i una dona empàtica

David Trueba i Carlos Bardem tenen algunes coses en comú. Pertanyen a nissagues artístiques, són persones progressistes i, després d'haver assolit el reconeixement per les seves aportacions al món del cinema, han triomfat també com a novel.listes. Cap lector d'aquest post s'haurà sorprès pel que fa al germà de Fernando Trueba, de qui ja coneixem les grans pel.lícules que ha guionitzat o dirigit i els llibres que li han generat un públic ample i fidel i han rebut premis del mateix nivell que el dels seus films.  Ara, amb 'Queridos niños' (Anagrama), David Trueba assoleix una obra ambiciosa on un escriptor contractat per una candidata a governar Espanya des d'un partit corrupte es dedica, des de l'autocar de campanya, a reflexionar sobre la política, els aparells partidaris, els grups de pressió, els mitjans, els missatges i el paper de les xarxes, participant activament en la manipulació no sols dels electors sinó també dels polítics. El paisatge que ens queda resulta tan ombrívol com la personalitat viscosa, amoral i insensible del protagonista, en qui s'obre una escletxa que paga la pena intentar comprendre.

 Potser sorprén més a la majoria dels lectors d'aquest blog la referència a l'actor Carlos Bardem, fill de Pilar, nebot de José Antonio i germà de Javier. Doncs bé, a mi també m'ha sorprès la qualitat de la seva cinquena novel.la, 'El asesino inconfomista' (Plaza y Janés), tot i que anteriors llibres ja havien estar premiats. Ens trobem ara amb una novel.la negra protagonitzada per un assassí a sou. En paral.lel a l'evolució dels seus crims, anem coneixent tant la seva història personal com les seves teories per justificar els seus actes. L'assassí té en l'amor per l'actriu amb la que conviu i l'amistat  de qui contracta els seus crims els seus únics punts de socialització amb elements d'humanitat i ambdós nexes amenacen amb venir-se avall.

 Aquests dos homes brutals i insensibles són compensats per la dona narradora d'un nou llibre meravellòs de la nord-americana Sigrid Nunez. 'Cuál es tu tormento' (Anagrama) pren el seu títol d'una cita de la Simone Weil segons la qual per estimar plenament cal ser capaç de preguntar: 'Quel est ton tourment?'. Una dona visita a l'hospital a una amiga de joventut amb un càncer que no evoluciona bé. Acceptarà acompanyar-la fins al final i en el camí  recollirà multitud de records, anècdotes i històries amb una sensibilitat extraordinària expressada amb concissió narrativa i un sentit de l'humor que allunya el text de la sensibleria cursi habitual en històries relacionades amb la mort.