dimecres, 22 de desembre del 2021

Tres poemes de Nadal


Com cada any quan arriben aquestes dates és el temps de la poesia nadalenca.

Fins ara llegíem i escoltaven alguns fragments del “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra. Però enguany hem demanat una altra vegada la generosa i inestimable col·laboració de l’Imma Colomer i ella ens ha proposat tres nous poemes que podreu escoltar en aquest enregistrament. Es tracta de La Cancó de l’estrella de Jacint Verdaguer, Les figures del pessebre de Joan Llongueres i La rondalla del bou de Marià Manent.

CANT DE L’ESTRELLA 

Jo us mostro el camí.

Seguiu-me, Reis nobles;

sóc per reis i pobles

l'estel del matí

Amb roba daurada

jo enfilo en l'atzur

el camí més pur

que hi ha a l'estelada.

Ròssec de claror

vaig deixant per rastre,

tinc corona d'astre

i aroma de flor.
 

Tres Reis tinc darrere

i un àngel davant

i a prop de l'Infant

un cel que m’espera.
 

Gemadet i ros

vostre Fill, Maria,

a qui semblaria?

A qui, sinó a Vós?

 

Jacint Verdaguer


LES FIGURES DEL PESSEBRE

El temps sant és arribat

i amb el fred, la neu i el gebre,

les figures del pessebre,

una a una, ja han tornat.

La dona que renta,

la vella que fila

i el brau caçador

que sempre vigila.

La noia que porta

la gerra i el pa

I aquell pescador

que al riu va a pescar.

El vell que la terra

remou amb catxassa

I el que es beu el vi

de la carabassa.

El del feix de llenya

i aquell pastoret

Que va amb la catxutxa

perquè té molt fred.

La jove mestressa

que duu la gallina,

La del cistell d’ous

i el sac de farina.

Aquells que sonant

van fent son camí;

El del flabiol

i el del tamborí.

Del sac de gemecs

el qui sempre plora

i el de la simbomba

que ronca a tothora.

També els tres pastors

que fan el sopar

i couen les sopes

i llesquen el pa.

Figures eternes

de vida senzilla

que eixiu de la llum

que enmig del cel brilla.


Vosaltres al món

porteu resplendor

Oh, fràgils figures

de Nostre Senyor!

Joan Llongueres

 

RONDALLA DEL BOU


El bou pesant,
veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.

I quan minvà una mica el fred
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
 sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
 damunt la palla gloriosa,
 vol abastar algun flam gentil
 de l’estelada tremolosa.

Va caminar per fondes valls
 i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
 Saltant de goig i bruelant,
 el bou baixà de la muntanya,
 i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya


 Marià Manen


1 comentari:

Unknown ha dit...

Bonics versos de Nadal i fantàstica veu de l'Imma Colomer.