Com cada any quan arriben aquestes dates és el temps de la poesia nadalenca.
Fins ara llegíem i escoltaven alguns fragments
del “Poema de Nadal” de Josep Maria de Sagarra. Però enguany hem
demanat una altra vegada la generosa i inestimable col·laboració de l’Imma Colomer i ella ens ha proposat
tres nous poemes que podreu escoltar en aquest enregistrament. Es tracta de La Cancó de l’estrella de Jacint Verdaguer, Les figures del pessebre de Joan
Llongueres i La rondalla del bou
de Marià Manent.
CANT DE L’ESTRELLA
Jo us
mostro el camí.
Seguiu-me,
Reis nobles;
sóc per
reis i pobles
l'estel
del matí
Amb roba
daurada
jo
enfilo en l'atzur
el camí
més pur
que hi
ha a l'estelada.
Ròssec
de claror
vaig
deixant per rastre,
tinc
corona d'astre
i aroma
de flor.
Tres
Reis tinc darrere
i un
àngel davant
i a prop
de l'Infant
un cel
que m’espera.
Gemadet
i ros
vostre
Fill, Maria,
a qui
semblaria?
A qui,
sinó a Vós?
Jacint Verdaguer
LES FIGURES DEL PESSEBRE
El temps sant és arribat
i amb el fred, la neu i el gebre,
les figures del pessebre,
una a una, ja han tornat.
La dona que renta,
la vella que fila
i el brau caçador
que sempre vigila.
La noia que porta
la gerra i el pa
I aquell pescador
que al riu va a pescar.
El vell que la terra
remou amb catxassa
I el que es beu el vi
de la carabassa.
El del feix de llenya
i aquell pastoret
Que va amb la catxutxa
perquè té molt fred.
La jove mestressa
que duu la gallina,
La del cistell d’ous
i el sac de farina.
Aquells que sonant
van fent son camí;
El del flabiol
i el del tamborí.
Del sac de gemecs
el qui sempre plora
i el de la simbomba
que ronca a tothora.
També els tres pastors
que fan el sopar
i couen les sopes
i llesquen el pa.
Figures eternes
de vida senzilla
que eixiu de la llum
que enmig del cel brilla.
Vosaltres al món
porteu resplendor
Oh, fràgils figures
de Nostre Senyor!
Joan Llongueres
RONDALLA DEL BOU
El bou pesant,
veient la gent
que tantes coses oferia,
diu que volia fer un present
al dolç Infant de l’Establia.
I quan minvà una mica el fred
sortí amb pas lent, dins l’aire net,
sota la nit florida i blava.
Per donar a Déu, pobre i humil
damunt la palla gloriosa,
vol abastar algun flam gentil
de l’estelada tremolosa.
Va caminar per fondes valls
i resseguia la carena.
Sent el clarí de tots els galls,
però ja du la rica ofrena.
Saltant de goig i bruelant,
el bou baixà de la muntanya,
i s’oferia al dolç Infant
amb una estrella a cada banya
Marià Manen
Entrades
1 comentari:
Bonics versos de Nadal i fantàstica veu de l'Imma Colomer.
Publica un comentari a l'entrada