Senyor editor, el 2022 ha començat fort i el gener
s’ha fet llarg. Hiper contagiats d’Omicron, un tenista serbi va posar la pilota
en joc i entretant botava enverinada de mentides al fons de la pista del govern
Australià, un jutge, desprès de dues revisions, va cridar “out”. Llavors
Djokovic va haver de marxar cap a les seves casernes de hivern, deixant
frustrats fans i anti vacunes.
A les poques hores,
l’alcalde Fernández Almeida es mostrava encantat de rebre el tenista al Open de
Madrid, previst al maig a la nomenada “Caja Mágica”, un espai cobert on podrien
substituir la pista dura per una catifa de herba abonada pels fems de la mai
suficientment ponderada ramaderia hispana; una oportunitat mediàtica per
difondre les excel·lències que un ministre eco sostenible, presumptament ha
rebaixat.
El que no es
rebaixa es la tensió a la frontera entre Ucraïna i Rússia. Les friccions entre
OTAN amb EEUU al cap davant i Rússia amb els seus satèl·lits col·laboradors, es
repeteixen cíclicament sense cap rebaixa de testosterona hegemònica. Hi ha un
verb que defineix força be el que es fan aquestes dues potencies, potinejar,
tot i que al moment de pronunciar-ho sembli derivat d’un dels líders
protagonistes de la pugna actual.
Patint la inflació
a la cistella de la compra i coneixent els privilegis de més d’un empleat del
Parlament de Catalunya, hem sofert un gener desigual. Però no vull acabar
senyor editor, sense posar en valor un mamífer. Considerat una joia alimentaria
pel seu gran aprofitament, el porc ha començat 2022 pujant el llistó del
agraïment humà gracies als transplantaments inicialment exitosos de un cor i un
ronyó. Hauríem de pensar a deixar de fer servir el nom del porc com un insult
recurrent. Seria un propòsit dialèctic per aquest any i un senyal de respecte
per l’animal.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada