Valls: Les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela.

El dia 20 de gener es va presentar al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona el programa de les festes vallenques de la Candela 2021 +1. Per part del consistori amfitrió va ser de lamentar l’absència de l’alcaldessa i la minsa presència d’altres representants, reduïda a Laia Bonet, vallenca, que va prendre la paraula, i a Albert Batlle. Aquest, net de vallenca, enyorat  Regidor de Relacions Institucionals de l’època Maragall, centrat ara en les seves responsabilitats de Seguretat municipal, va voler i saber ser-hi present. Confrontada a la buidor dels bancs consistorials barcelonins, la presència oficial vallenca era nodrida i del més alt nivell. Barcelona no acaba d’entendre la responsabilitat i la cordialitat agermanada que implica ser la capital de Catalunya.

Perquè per als vallencs, que com tantes altres ciutats i pobles, tant han aportat a Barcelona, les Decennals són quelcom de molt important, fins i tot constituent, ja que mesuren la vida pel nombre de decennals que els tocarà viure. Potser hi hagi altres casos, però jo no conec cap altra lloc que celebri una festa d’aquesta  naturalesa cada deu anys. El febrer passat va fer dos cents trenta anys que es va instituir. La pandèmia ha obligat a retardar-la un any i a trencar la regla de les celebracions en anys acabats en 1. El fet és literalment excepcional. En efecte, l’origen de la festa està vinculat a les intercessions de la Mare de Deu de la Candela per foragitar plagues i pestes almenys des dels segles XVI, XVII i XVIII. L’epidèmia de malària de 1783, què havia causat i causaria els anys següents una gran mortaldat a l’est i sud de la península, probablement va ser la circumstància que va portar cinc anys més tard a Josep Perellada, beneficiari de la comunitat de preveres de l’església de Sant Joan, a fer el llegat que acabaria materialitzant-se el 1791 amb la institució de les Festes en Honor de la Mare de Deu de la Candela. D’aleshores ençà, cada deu anys es referma el vot comunitari, de manera que són unes festes votades, una altra particularitat de la ciutat que ha inventat els calçots i els castells, sempre apuntant al cel. Malgrat totes les epidèmies que seguiren succeint-se el segle XIX i fins i tot el XX, mai fins ara havien deixat de celebrar-se en any 1. No em consta que en cap moment s’hagi demanat la intercessió de la Candela per fer front a la Covid 19, però potser sí, privadament o en l’àmbit estricte de l’església. En tot cas, en plena recent i creixent onada pandèmica ja era palès que els vallencs no farien un nou aplaçament de la seva festa molt principal. Nosaltres, tot i ser gent de poca fe, no podem menystenir la força d’una tal determinació i la seva influència en l’evolució positiva de les actituds respecte al mal que ens afligeix des de fa dos anys. Jo, que ho seguit d’aprop, gairebé ho he palpat. Fins i tot sembla possible i, sobretot, desitjable que aquestes Decennals marquin l’inici imparable de la davallada de contagis i sobretot de la seva gravetat. Portar una candela a la processó no estarà demés.

Tampoc es deixaran d’aixecar castells. De fet les dues colles vallenques ja van ser presents en l’acte de presentació de les Festes a l’Ajuntament de Barcelona i van aixecar uns esplèndids pilars. No podia ser altrament. Les primeres Festes de l’any 1791 han passat recentment a la història per un  motiu que no és l’inaugural ni l’estrictament religiós.  Alex Cervelló, historiador dels castells i concretament de la Colla Vella dels Xiquests de Valls, en el curs de la seva tesi va trobar un rebut de roba pels  “Nois de Castells” pagada pel rector de la parròquia de Sant Joan. Aquell document provava que s’havia produït una evolució tècnica del Ball de Valencians en aquells contrades, la qual va donar lloc als “castells” en el sentit modern de la manifestació, així com l’existència de la primera colla de “nois” o “xiquets” que els bastien a la ciutat de Valls. D’aleshores ençà, la tradició s’ha mantingut amb alts i baixos però ininterrompudament.

En la seva forma actual, les Festes Decennals conserven la seva dimensió religiosa original, palesa tant en les seves manifestacions de repics de campanes, oficis, benediccions de candeles, processó votiva o la presència extraordinària de la llum en els espais públics, com en la seva durada, una novena. Juntament amb això, els vallencs “llencen la casa per la finestra” i , en aquesta ocasió han programat 525 activitats de tot ordre, destacant les culturals: balls, concerts, espectacles teatrals, castells, exposicions, gastronomia, etc. Però la llum, símbol de la Llum divina, regna sobre les festes. Quaranta dies després del Nadal, el 2 de febrer coincideixen en la nostra mitologia la purificació de la Verge, que així també, com els nostres infectats o sospitosos d’estar-ho, hauria haver passat una quarantena, estricte en el seu cas, segons la Llei de l’Antic Testament, i la presentació del Nen Jesús al Temple de Jerusalem. Hi ha constància des del segle IV d’haver-se celebrat aquesta diada a la llum profusa de les candeles en diverses ciutats de la cristiandat. En ple segle XXI Valls manté esplendorosament la Candela encesa. 

Foto: Pere Català Pic