Al mig com el dijous

Sempre m´ha sabut greu el tractament que rep aquest dia de la setmana. Sobre tot quan escolto la expressió: estàs al mig com el dijous. Em transmet sens dubte que molestes, que fas nosa: però quina culpa te el dijous? Quart dia del nostre calendari setmanal. El dia que l’horitzó setmanal comença a veure el cap de setmana. No te més hores que la resta de dies de la setmana. Dons be, a mi no em molesta.

A més, a la meva infantesa, era un dia fix de partit de futbol a un carrer del barri d’Horta, a Barcelona, quan sortia de la escola.  Amb les carteres plenes de llibres com a pals de porteria, un dels nostres escenaris de joc preferit era al costat de la parròquia de Sant Francesc Xavier. Els nostres xuts, crits i entusiasme, ressonaven a las parets de la església, fins que alguna impacient feligresa sortia per escridassar-nos, amenaçant que se’m portarien la pilota i recordant-nos que allò que fèiem no estava be. Que molestàvem per que era dijous i elles resaven el rosari. Llavors marxàvem una mica enfadats, però amb la clara voluntat de tornar la següent setmana, perquè ens agradava jugar a futbol i també aquells dijous.

M’acabo d’adonar que durant el mes de febrer, els dijous han estat especialment protagonistes. Dijous 3, va ser aprovada al Congres dels Diputats la Reforma Laboral 2022, amb el vergonyós espectacle de vots pactats, robats, errats i recriminats.  Dijous 17, va esclatar la severa crisi del Partit Popular a Madrid provocant la sortida de Pablo Casado de la primera línia política. I dijous 24, la Rússia de Putin iniciava l’atac i invasió d’Ucraïna. De tot el succeït, res comparable amb el risc i gravetat del que va començar el darrer dijous del mes. Deu haver estat una casualitat temporal i així ho espero; però desitjo que els pitjors successos de la historia, no tornin a aparèixer ni dijous, ni al mig de cap altre dia de la setmana.