Avui us explicaré una història per a no dormir que exemplifica com de malament treballen les institucions més senzilles de la nostra ciutat.
El 16 de novembre del 2021 vaig perdre, en un autobús
de la línia 24, una cartereta que em va caure de la butxaca en treure el mòbil
per respondre a una trucada que havia rebut. Hi portava uns pocs euros però cinc
carnets: Assistència Sanitària, Identitat, Conduir, FFGC, i una tarja de crèdit. Els dies següents vaig trucar vàries
vegades a l’Oficina d’Objectes perduts de l’Ajuntament i em varen dir que no l’havien
trobat. Al cap de quinze dies, descartada la recuperació de la cartera, va començar el periple per renovar tots els
carnets: Trucades per concertar cites prèvies - que son avui imprescindibles - ,
denuncia a la policia, renovacions dels carnets, etc. A finals de gener tenia
ja el joc complet de documentació.
I vet aquí que el 10 de mars rebo per correu un
avís de l’Oficina d’objectes perduts de l’Ajuntament on em diuen que puc
recollir l’objecte perdut, quatre mesos
després! Em semblava evident que la cartera l’havia trobat algú el mateix
dia de la pèrdua a l’autobús, que l’havia entregada al conductor i que qui sap
perquè havien entretingut l’avís tant de temps.
I ho vaig confirmar plenament el dia que vaig
anar a recollir-la: Consultat l’expedient em varen confirmar que la cartera s’havia
entrat al registre de Transports de Barcelona el 18 de novembre, tres dies
després de la pèrdua; que aquest servei l’havia entregat a l’Oficina de l’Ajuntament
el 20 de Gener - dos mesos després - i que aquests darrers no l’havien tramitat
fins dos mesos després acumulant així un nou retard a l’inicial.
Tot plegat, per un clara ineficiència dels
serveis esmentats l’usuari es veu forçat a fer una interminable sèrie de gestions
i a ocupar innecessàriament el temps i la feina dels diferents serveis i
funcionaris dels emissors de la documentació perduda i renovada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada