Kurt Sanderling

Avui he demanat a l’Abili Fort - que va començar la seva vida professional com a violista de l’OCB, posteriorment va ser-ne director tècnic i més endavant va ocupar càrrecs de la màxima responsabilitat a diferents orquestres - que ens parli de la figura del director Kurt Sanderling. I ens ha escrit el següent text:

“He conegut alguns directors famosos, però he conegut directors no famosos tant o més bons que els més anomenats. Hi ha un director del qual tinc un record inesborrable. Es tracta de Kurt Sanderling Va venir al desembre de 1993 a fer un concert doble amb l’OBC al Palau. Ja tenia en aquella època molts anys: 87. Era impressionant veure la intensitat amb la qual treballava. Malgrat la seva edat es lamentava dels pocs assaigs que tenia. Acomplia l’horari dels assaigs amb disciplina prussiana (era originari de Prússia). Tot això serveix de marc a la sorpresa que vaig tenir el dia del concert. El programa incloïa el concert per a violoncel de Dvorak, amb el seu fill Michael de solista, i la 4ª Simfonia de Tchaikovski. En aquella època l’OBC ja començava a guanyar-se un prestigi a nivell europeu i estava sonant molt bé. Però em vaig trobar amb una orquestra de molta més qualitat de la que havia escoltat la setmana anterior. El so era mòrbid, sortia de les entranyes dels músics. I a més em va colpir el so de gran orquestra que aconseguia dirigint la simfonia amb uns tempos més lents dels habituals. Fer els tempos lents sense un gran mestratge per part dels intèrprets pot provocar que la música en lloc de caminar caigui a cada compàs, fent-se insuportablement avorrida. Els tempos lents són el més difícil per a un director i una orquestra. Furtwangler o Celibidache són coneguts per els seus memorables tempos lents. Sanderling va aconseguir l’atenció no solament dels músics sinó també del públic. La tensió no va decaure en cap moment, va ser una interpretació memorable. Penso que és un dels moments més brillants que va tenir l’OBC en aquells anys.”  (1) Pels detalls biogràfics vegeu la Vikipedia amb un article magnífic.