dijous, 19 de maig del 2022

Veus noves

 


Ha sorprès molt la irrupció literària de la Xita Rubert, nascuda al 1996 a Barcelona. A “Mis días con los Kopp” (Anagrama) ens mostra una veu pròpia a partir de la narració d’una curiosa trobada d’una adolescent i el seu pare amb una parella anglesa i el seu enigmàtic fill. Tot i que s’hi donen alguns fets lamentables i unes relacions complicades, la narradora en té un record feliç format per molts petits detalls i contrastats amb el posterior deteriorament cognitiu del pare de la protagonista, qui enyora la relació d’amistat i complicitat entre tots dos.

Em referiré ara a una altra primera novel·la, però no a una òpera prima, perquè l’autor és ni menys que el gran escriptor i director de teatre egarenc Sergi Belbel. Amb “Morir-ne disset” (Proa) ha guanyat el Premi Sant Jordi. El protagonista és un psicòpata que durant anys decideix eliminar físicament persones que ell considera negatives per a la societat o si més no per persones concretes, fent ús d’una varietat imaginativa de mecanismes i amb unes obsessions filològiques derivades del seu origen de xarnego que vol homologar-se a través de la correcció lingüística.

L’Eva Baltasar manté a “Mamut” (Club Editor), que tanca la trilogia iniciada amb “Permagel” i “Boulder” el seu bon nivell literari. Són molts els llibres “neo-rurals” que han aparegut en els últims anys, amb homes i dones que fugen de la vida urbana acceptant la soledat i els riscos.  Aquest llibre s’inscriu en aquesta onada i novament l’autora se’n surt amb èxit.

L’anglesa Tessa Hadley torna a referir-se a les classes mitjanes de la dècada dels 60 a “Amor lliure” (1984 i Sexto Piso). Una dona londinenca, casada amb un alt funcionari i mare de dos fills, altera completament la seva vida burgesa enamorant-se i convivint amb un jove i renunciant al benestar material i l’honorabilitat en uns moments de canvi social i cultural.

Finalment, recomano un llibre molt curt i amb aparença de divertimento del mexicà resident a Barcelona Juan Pablo Villalobos. A “Peluquería y letras” (Anagrama) el bon humor habitual de Villalobos es desplega sobre fets més o menys anecdòtics que pertorben la felicitat rutinària d’un escriptor al barri de Gràcia. El llibre, aparentment insubstancial, és en realitat un parany amb diverses capes que cal esbrinar i gaudir-ne.