La personalitat de Simon Rattle, molt diferent del seu antecessor, més expansiva, grandiloqüent, arrelà ben aviat en l’audiència berlinesa, donant un nou impuls a la formació simfònica, potser la més popular del món. Va reorganitzar l’orquestra en una fundació, donant més protagonisme als músics per sobre dels polítics. De la gran quantitat de gravacions, concerts i gires arreu del món, destacaria un projecte molt ambiciós que es plasmà en forma de documental, Rhythm Is It, es tractà de preparar durant un mes el ballet La Consagració de la primavera amb 250 joves no professionals de diferents instituts de Berlin, i representat amb la OFB amb coreografia de Royston Maldoom. El resultat de l’espectacle com l’experiència educativa varen ser extraordinaris.
El 2018 finalitzà el contracte amb Berlin i passà a ser el titula de Orquestra Simfònica de Londres, càrrec que ostenta en l’actualitat.
En el comentari d’Abbado feia referència a la meva experiència en les gires que férem amb l’orquestra de Barcelona (OBC) a l’Alemanya de l’Est. La segona fou l’any 1989, pocs dies abans de la caiguda del mur. L’endemà de la gran manifestació a Leipzig, sorprenentment no es notava cap tipus de “ressaca” en l’ambient, tocàrem a la Gevenhaus d’aquesta ciutat. Acabat el concert vàrem anar amb uns quants col·legues a sopar. Després de demanar el què volíem, el cambrer mirà el rellotge i ens va fer fora sense contemplacions. Aquella nit no trobàrem altra opció que acabar a l’estació central de trens fen cua amb els indigents que pidolaven un plat d’estofat. Poc temps després, aquelles mateixes patates les menjarien aquells ciutadans alemanys, però sense la separació d’un mur.
L’escoltarem dirigint a la Filhamònica de Berlin “Les dances eslaves” de Dvorak,
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada