dimecres, 11 de gener de 2023

Living


‘Vivir’(1952) és una pel·lícula del director japonès Akira Kurosawa que ara ha servit de base per a un interessant remake britànic, titulat ‘Living’. Dirigida pel sudafricà Oliver Hermanus, l’èxit de la seva proposta se sustenta en dos pilars: l’actor Bill Nighy i el guió del Premi Nobel Kazuo Ishiguro.

Tot i ser nascut al Japó, Ishiguro es va traslladar de petit al Regne Unit i ha desenvolupat la seva obra literària en anglès. La seva obra més coneguda, gràcies en part a l’adaptació que se’n va fer al cinema, és ‘Lo que queda del día’, una novel·la sobre un majordom d’una gran mansió anglesa, i que copsa com ningú la quinta essència de la flegma britànica. Potser per això, el nom d’Ishiguro semblava el més indicat per adaptar, al context britànic, el guió de la pel·lícula ‘Vivir’, de Kurosawa (vagament inspirada en ‘La mort d’Ivan Ilitx’, de Tolstoi), on el protagonista principal és també un personatge flegmàtic i poc emotiu.

D’Ishiguro és, doncs, el mèrit d’un dels grans triomfs de la notable ‘Living’: convertir una pel·lícula de caràcter tan japonès en una història d’una apàtica serenor tan absolutament britànica.

L’apatia britànica marca el ritme d’aquest film reposat que destaca, per altra banda, per la seva gran elegància. I aquí la responsabilitat recau en el seu actor protagonista, el carismàtic Bill Nighy, que impregna les imatges amb la seva elegància i saber estar natural. L’actor, que va obtenir certa notorietat a ‘Love Actually’, ha anat guanyant prestigi amb els seus papers de maduresa, fins arribar a la culminació de ‘Living’.

Nighy interpreta al senyor Williams, un funcionari al Londres dels anys 50, la vida del qual se centra en la seva feina rutinària en una oficina municipal. Fins que és diagnosticat amb un càncer terminal. És llavors quan aquest gentleman se n’adona que ha malgastat la seva vida i decideix sortir a aprofitar els últims mesos que li queden, intentant aprofitar el moment i fer feliços als demés.

Kurosawa feia gala a ‘Vivir’ del seu característic humanisme cinematogràfic. El ‘Living’ d’Olivier Hermanus, sent fidel a l’esperit original del film, una pel·lícula lleugerament més fosca. Ho és, en part, per un destacable treball fotogràfic, on s’hi deixa entreveure la influència del fotògraf Saul Leiter tant en l’ús dels enquadraments i del color.

Elegant, serena i reposada, ‘Living’ té la rara capacitat d’emocionar sense necessitat d’ensucrar res, i sobretot, ens regala el plaer de gaudir d’una interpretació sensacional de Bill Nighy.



1 comentari:

Josep M.Cortina ha dit...

Subscric plenament aquesta crítica. Una peli molt recomanable.