dimecres, 25 de gener de 2023

Ucraïna 22. La guerra programada.


"UCRANIA 22 . Una Guerra programada" és un llibre, crec que imprescindible per disposar d’una informació alternativa a la massiva propaganda unilateral dels medis occidentals sobre la guerra d’Ucraïna. El seu autor, Francisco Veiga, és catedràtic del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma Barcelona, que des de el 1976 fins al 2021 va viatjar per l’Europa de l’Est i altres escenaris de crisi; va viure de prop les guerres de l’antiga Iugoslàvia entre 1991 i 2001 i els començaments de la guerra a Ucraïna el 2014.

A part de l’obra referenciada, Alianza Editorial li ha publicat d’altres relacionades amb la seva experiència viatgera per zones de conflicte i amb la seva professió d’historiador.

La guerra d’Ucraïna és un esdeveniment greu que està condicionant l’organització política i econòmica mundial amb conseqüències immediates de gran abast i amb perills latents d’evolució imprevisible. En Francisco Veiga analitza les causes d’aquesta guerra aportant un cúmul de dades que no son a disposició de la majoria de la gent que necessita estar informada per valorar solventment les conseqüències.

El 1979, el General John Hackett, heroi de la Segona Guerra Mundial i Alt Comandament de la NATO, va publicar una distòpica Tercera Guerra Mundial fent servir tots els seus coneixements professionals i les experiències viscudes, i a més, utilitzant una gran quantitat d’informes, anàlisis i plans de contingència de la NATO amb relació al Pacte de Varsòvia. El General Hackett, en aquesta distòpia, diu “Ucraïna, situada immediatament al sud de Bielorússia ocupa una àrea mes gran que la de França i té una població d’un grandària similar. Abans de la guerra produïa més acer que la República Federal d’Alemanya, amb importants factories d’armament a Kiev i Jàrkov. Kiev va ser la capital de la primera Rússia, abans de la invasió tàrtara i abans de ser-ho Moscou. Però Ucraïna mai havia estat un país independent. Va estar un camp de batalla entre polacs i rusos, turcs i inclús suecs, abans de que Rússia l’absorbís finalment el 1654.”

Aquest relat incorporat a la ficció de l’obra del General Hackett pot servir per començar a entendre el paper d’aquesta comunitat en els despropòsits de la situació actual. Cal incorporar, no obstant, la informació i l’anàlisi del professor Veiga per estar en condicions de construir una opinió consistent sobre la situació. Per descomptat, fent servir també qualsevol altre informe solvent que pugui ser contradictori (en el dossier número 86 de La Vanguardia, en els articles 32 i 38 hi ha material contrastable).

Per acabar aquesta nota, solament dir que el professor Veiga subratlla l’important paper del Partit Comunista ucraïnès en l’organització de la Unió Soviètica, el fet de les diferències sociològiques entre la Ucraïna oriental i l’occidental i el cas del diferent comportament de la NATO en el tractament de l’antiga Iugoslàvia (facilitant la disgregació) i d’Ucraïna (no permetent la separació del Donbass).

Josep Vidal