Aquesta setmana verem anar a veure, mai més ben dit, Macbeth al Liceu en la versió escenogràfica de Jaume Plensa de la que tant s'ha parlat.
La veritat és que tret d'alguns petits detalls el montatge ens va agradar força. És un Plensa total però el varem trobar molt ric visualment, variat i amb un tó que no malmet, com passa a voltes en actualitzacions temporals de les òperes, l'esperit de l'obra
Macbeth és, penso, una de les obres més difícils de Verdi i el treball de Plensa trobo que la posa en valor i l'enriqueix. Una opinió molt contravertida pel que he llegit en diferents crítiques
Avui escoltarem l'ària "Pietà, rispeto amore", la gran ària del quart acte interpretada pel grandíssim bariton rus Dmitri Hvorostosky, malauradament desaparegut molt jove fa uns anys.
Entrades
1 comentari:
Totalment d'acord.
Una proposta actualitzada estèticament amb la força esperable de'n Plensa i la incorporació de la dansa embolcalla l'espectacle duent-lo al segle XXI sense estridències.
Publica un comentari a l'entrada