Postguerra a Madrid

L’aragonès afincat a Barcelona Ignacio Martínez de Pisón ha publicat la seva obra més ambiciosa i, també, més extensa, amb set-centes pàgines. “Castillos de fuego” (Seix Barral) barreja un llarg llistat de protagonistes, la major part ficticis i alguns reals. Tots ells conviuen al Madrid devastat per la Guerra civil en els anys en que la Segona Guerra Mundial donava esperances d’alliberament. Els comunistes del PCE intentaven reconstruir l’oposició antifranquista a la ciutat i al maquis i els falangistes i la seva policia els persegueixen amb crueltat. I ambdós bàndols vivien dissensions internes. Destaquen les figures de les dones que es relacionen i s’impliquen amb els comunistes, protagonistes sovint secundàries o directament eliminades de la Història amb majúscula.

També passen les dues guerres i de fet atropellen la vida del personatge i del seu entorn a “París èrem nosaltres” (Columna), la cinquena novel·la de l’Andreu Claret, reconeguda amb el premi Ramon Llull. La història real de l’Andreu Claret pare, nascut al Bages al 1908, és un material preciós en mans del seu fill. Les lluites socials dels rabassaires, la República, la guerra civil i les seves disputes internes, l’exili, la repressió nazi a França… res de tot això aconsegueix aturar el caràcter emprenedor i valent de qui va acabar sent un empresari d’èxit a Andorra, fins al punt de que va ser reclamat al 1962 per Porcioles per salvar la Barcelona de la gran nevada amb les seves màquines llevaneus. Companys, Pau Casals i molts altres personatges històrics varen formar part d’una vida de novel·la i per tant de la novel·la sobre la seva vida.

Una altra història trista del segle XX, la de l’estalinisme, va caure sobre el gran poeta rus Óssip Mandelstam. Agraeixo molt al fidel lector d’aquest blog Manel Bou la recomanació de “Vaciad la tierra” (Pre-textos) del poeta - i des d’aquest llibre també novel·lista - Agustín Pérez Leal. He llegit molts assajos, articles i novel·les sobre la terrible repressió que varen patir els intel·lectuals sota aquella dictadura. Aquest es centra en el calvari que porta a Mandelstam de casa a la presó i de la presó a Sibèria.  Tot amb una visió intimista i una cura extrema del llenguatge i el ritme que fan gaudir de la lectura al mateix temps que patim la peripècia el personatge.

Acabo proposant dos libres breus i molt curiosos d’autors que ja he recomanant en altres ocasions, tots dos editats per Anagrama. Andrés Barba s’atreveix a incloure fantasmes a “El último día de la vida anterior”, mentre que el xilè Alejandro Zambra juga a “Bonsái” amb una sèrie de personatges d’una forma aparentment atzarosa que ens ajuda a entendre i valorar un molt bon epíleg a càrrec de l’escriptora argentina Leila Guerriero.