Persistència

Per cloure la setmana del 3333 l'Imma ens recita avui un magnífic poema de Maria Àngels Anglada que ens parla de la persistència. I afegirm en aquesta ocasió al final unes breus explicacions que ens poden ajudea a interpretar el sentit de les parales de la poetessa. 

PERSISTÈNCIA

A Josep Palau i Fabre

No tanquem les farmàcies.
Molt pocs són els qui vénen a cercar-hi remeis
o bé un toc de bellesa.
Cada remei, però, l'hem preparat a mà
en morters d'alquimista
amb herbes amagades, amb oloroses murtres
i baies amarg-dolces de ginebró i llorer.
Si hi entressin, tan sols, en alts pots  artitzats
quina aroma profunda els sobtaria!
Tossuts apotecaris, gaudim bescanviant
els daurats líquids, les arrels retortes.
Fins i tot convoquem
de tant en tant a festa, i regalem a dojo
'ambre i el foc d'aquest vell alambí
força cansat: el cor.                                             

Aquest poema està dedicat als poetes, a la poesia, i a la seva obstinada persistència a l’hora d’escriure a pesar de la duresa de l’ofici.

La poesia és com una farmàcia perquè per molta gent és balsàmica, curativa. Cada remei vol dir cada poema. Si hi entressin  les persones al mon de la poesia, si hi posessin només el nas i ensumessin un poema,  les coses meravelloses que hi trobarien. Son molt pocs els que la llegeixen.

Els poetes gaudeixen bescanviant poesia entre ells. Per això aquest poema està dedicat a Josep Palau i Fabra que era un altre poeta obstinat i persistent.

Els poetes son tossuts apotecaris que, de tant en tant, organitzen festes literàries, actes poètics i publiquen llibres on ens regalen a dojo una pila d’emocions que tenen guardades al cor.

jos