Probablement l’evocació d’avui sorprengui
molts lectors d’aquest blog. Per diferents raons l’origen del hip hop i el rap
queden força lluny, però tot i la distancia, crec que quan escolteu Rapper’s delight, el primer rap en
arribar a la llista Hot 100 a EEUU, no us resultarà del tot desconegut.
A cavall entre finals dels 70 i inici dels
80, jo complia un llarg però confortable servei militar a Madrid. Ocupava el
temps lliure descobrint el teatre, visitant museus i anant a córrer pels parcs;
una manera de descobrir i conèixer la vida diürna de la ciutat. Gaudir de la
vida nocturna va ser responsabilitat d’alguns companys madrilenys de la caserna
militar on cada dia complia el meu horari administratiu.
La “movida” madrilenya ja era realitat.
Alaska i Pegamoides, Nacha Pop, Fabio Mcnamara, Los Secretos, Tequila, Zombies,
marcaven noves tendències a la musica nacional, però hi havia espais on sonava
un ritme incipient que arribava dels EEUU. A un d’ells, al carrer Barquillo,
vaig tenir la sort d’escoltar aquesta avantguarda musical de rap combinat amb
hip hop que ens hipnotitzava cada vegada que el DJ el punxava.
No enteníem gaire del que rapejaven aquelles
tres veus nascudes a Nova Jersey, Wonder Mike, Big Bank Hank i Master Gee; però
ens identificaven amb aquell ritme persistent amb constants inflexions de la
veu, novedós i deliciós com la traducció del títol d’aquest tema “El goig del
raper” i com la del nom de la banda que l’interpretava “La colla dolça”.
Cada vegada que escolto Rapper’s delight,
s’activen els records d’un munt de sensacions viscudes en aquell petit local.
Lluminositat moderada, públic entregat a la música, un DJ excepcional,
atmosfera funky, desig d’escoltar noves tendències musicals. Tot un viatge dins
el temps.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada