Els lectors d’aquest post han llegit sovint recomanacions sobre llibres que revisen fets i fites del segle XX, una era marcada per guerres mundials i de descolonització i per l’auge i la caiguda d’ideologies i règims totalitaris. Coneixen per exemple els dos primers lliuraments de la monumental revisió del feixisme italià a la sèrie “M”, de l’italià Antonio Scurati. Ara podem llegir el tercer volum, que sota el títol “Los últimos días de Europa” (Alfaguara) revisa com Itàlia va acabar participant dins de l’Eix a la segona guerra mundial, després d’haver ajudat Franco a guanyar la Guerra Civil i malgrat no estar preparada per una conflagració d’aquest calibre. Destaquen al llibre la perversa figura del gendre de Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, i la forma en que Hitler va arrossegar els seus aliats a la guerra, basada en els fets consumats de les successives invasions d’Àustria i Polònia.
L’argentí Hernán
Díaz ha escrit en anglès “Fortuna”
(Periscopi/Anagrama), obra que recomano especialment per diversos motius. En primer
lloc, perquè retrata la vida d’un magnat financer de començaments del segle XX
i la seva relació amb la seva dona. Però sobretot perquè fet inclou quatre
apartats que estan redactats amb estils molt diferents i amb perspectives
complementàries I contradictòries sobre els dos personatges. Crec que
“Fortuna”· pot interessar tant per la bona base econòmica de la història com
pel subtil joc literari que ens proposa.
El francès Éric
Vuillard ens té acostumats a uns llibres brillants, breus i densos que
expliquen fets històrics a partir de múltiples punts de vista. Novament fa el
mateix a “Una sortida honorable”
(Ed. 62/Tusquets), on explica l’enorme càrrega que per França suposava mantenir
la guerra d’Indoxina, que varen acabar heretant els Estats Units en el marc de
la guerra freda fins a la seva derrota a mans dels lluitadors vietnamites. El
paper dels empresaris, dels polítics i dels militars queda explicat molt
gràficament, així com el patiment dels indoxinesos pel règim esclavista que
s’hi havia instaurat.
També forma part del pitjor del segle XX el règim
d’apartheid imposat a Sudàfrica. A “La
promesa” (Les hores/Asteroide), de Damon
Galgut, es fa us de l’evolució d’una família blanca per reflectir la
relació amb els seus servidors negres i les tensions creades precisament per
aquesta relació a través de vàries dècades. M’ha alegrat que aquest llibre, que
ja havia rebut el premi Booker 2021, hagi estat distingit també amb el Premi
Llibreter 2023.
El mexicà Juan Villoro ha dedicat un llibre. “La figura del mundo” (Random House) al
seu pare, el filòsof d’origen català Luis
Villoro, qui va ser un dels grans intel·lectuals mexicans, especialment destacat
pels seus estudis etnogràfics i, als seus darrers anys, per la seva vinculació
plena amb el moviment zapatista. El lector hi trobarà tant reflexions
agredolces sobre la vida familiar del protagonista com sobre la seva obra. I tot
amb la reconeguda qualitat literària de l’autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada