Avui la darrera de les meves veus de soprano favorites
Filla d’un bidell de la Facultat de Ciències va néixer i viure a l’edifici de la Universitat de Barcelona. Debutà el 1945, als 22 anys, al Liceu interpretant el paper de Comtessa d’Almaviva de les noces de Fígaro. La seva carrera operística la va completar amb recitals i concerts individuals, especialitat en la que va excel·lir actuant en les millors sales de concert acompanyada de altres grans figures musicals, com Alicia de la Rocha, a la que va unir una forta amistat, Pau casals o Gerald Moore. Va tenir un vida complicada amb un fill amb síndrome de Down i un altre que va morir molt jove.
La seva veu ha estat reconeguda com una de les mes belles de la seva generació.
L'escoltarem en l'ària Mi chiamano Mimi de la Boheme en un enregistrament del 1960.
Entrades
2 comentaris:
Només afegir que la seva mare tenia una veu magnífica i qui va estudiar aquells anys a la UB la recorden perquè a primera hora cantava sempre. Una vida complicada també amb el marit.
Efectivament, Victòria de los Àngeles (cito el nom per que no s'hi fa referència expressa tot i que és logic per la seva popularitat...) va tenir una vida més complicada que la de la seva amiga coetània Alícia de la Rocha. Ahir va finalitzar una exposició al Palu Robert dedicada a les dues amigues unides per la seva dedicació a la música. Exposició magnífica amb premi al final del recorregut amb un reportatge cinematogràfic, de més d'una hora cada un, sobre les seves vides i carreres musicals. Molt recomanables. Seria interessant tenir-hi accés una vagada acabada l'exposició.
6Q
Publica un comentari a l'entrada