La gastronomia georgiana

Aquest any aprofitant que finalment he pogut viatjar amb calma i fora del mes d’agost, he fet una estada llarga a Tbilisi, capital de Geòrgia. Una de les raons per triar aquesta ciutat fou que, casualment, vaig visitar un restaurant georgià a la ciutat de Girona i la cuinera em va parlar amb entusiasme de la riquesa gastronòmica del seu país.

Ara, després d’un mes de gaudir-ne, us puc dir que conserva plats molt genuïns de la zona i l’abundància agrícola del país fa que no els calgui utilitzar productes vinguts de lluny.

He anat per feina i he preguntat a la IA que la fa especial i m’ha donat aquesta llista de raons que he pogut verificar personalment.

Diversitat de Sabors: La cuina georgiana combina sabors intensos i variats, des de plats amb moltes herbes fresques fins a combinacions úniques de fruites, verdures i espècies.

Ingredients Naturals i de Qualitat: Utilitza molts ingredients locals i de temporada, com fruits secs, verdures fresques, formatges especials, carn i espècies autòctones.

Tècniques Culinàries Úniques: La cuina georgiana destaca per les seves tècniques tradicionals que donen un toc especial als plats, com la cocció en forn de fang (el tone) o l'ús d'herbes com el khmeli suneli, una mescla d'espècies característica.

Plats Típicament Rics i Nutritius: Alguns plats famosos com el khachapuri (pa farcit de formatge), el khinkali (raviolis de carn) o el pkhali (una mena de paté de verdures i fruits secs) són molt complets i saborosos.

Herència Cultural: La gastronomia georgiana té una llarga història i està profundament arrelada en la seva cultura, al voltant de dinars i festes amb molta presència de vi (Geòrgia és una de les regions més antigues productores de vi).

Hospitalitat: Menjar a Geòrgia no és només menjar, sinó tot un ritual social i cultural amb una gran hospitalitat, cosa que fa que l’experiència gastronòmica sigui única i molt apreciada.

Dono fe dels 4 primers punts. Pel que fa als dos darrers, no hi he estat prou temps per participar en cap Supra, que és el nom que rep el banquet que en festes familiars i socials se celebra amb menjar i vi a dojo, però n’he vist un munt d’exemples immortalitzats pel pintor de més renom del país, en Niko Pirosmani, reviseu la seva producció i ho podreu comprovar.

Pel que fa al vi, poden presumir de 8.000 anys d’història, i de mantenir un procés de fermentació molt especial en àmfores colgades a terra, el que fa que, especialment en el vi negre, es noti un regust de terrissa. Les varietats de raïm i de petites produccions són molt nombroses, potser no arriba a les 25.000, que és el nombre de rius i rierols que han comptabilitzat al país, però de segur que si comptem les vinyes familiars, depassen aquesta xifra de llarg. Us animo a viatjar-hi i a comprovar-ho.