Dones, feminismes, divorcis

Comencem aquest curs del nostre post recomanant cinc novel·les que tenen en comú no sols el fet de que estan escrites per dones sinó també que, amb major o menor claredat, tenen una perspectiva feminista. El primer, ‘Musclos per sopar’ (Petits plaers/Pequeños placeres), de l’alemanya Birgit Vanderbeke, és una petita (per la seva brevetat) joia (per la seva primorosa redacció) dedicada a revisar el domini masclista d’un home sobre una família que l’espera a sopar amb el seu plat preferit sobre la taula. Un subtil i eficaç al·legat contra el patriarcat.

La jove gallega Nerea Pallares reivindica a ‘Punto de araña’ (Asteroide) la funció de les ‘palilleiras’, xarxeras, obreres i mariscadores a la Costa de Morte i ho fa amb un treballat mosaic d’eines literàries i una barreja de realisme i impuls oníric i fins i tot mitològic.

També és molt jove la canària Lana Corujo, qui a ‘Han cantado bingo’  (Reservoir Books) narra, amb el ric vocabulari de l’illa de Lanzarote, una història d’infància amb un desenvolupament que acaba sent tràgic.

Els dos llibres següents afegeixen la coincidència de que les protagonistes parteixen les seves trames d’una situació de separació o divorci de les seves parelles i que tenen un estil literari experimental arriscat però al meu parer molt ben resolt. La mexicana Valeria Luiselli, qui escriu en anglès, ens ofereix a ‘Principi, mig, fi’ (Angle i Feltrinelli) un viatge d’una mare amb la seva filla a Sicília, des d’on havia emigrat l’avia de la mare. A l’estada al sud d’Itàlia són mot presents no sols la recuperació de la història familiar sinó també les referències a les cultures grega i romana. 

La nord-americana Catherine Lacey s’atreveix a “El libro Moebius” (Alfaguara) a publicar dues narracions amb un muntatge editorial que permet començar indistintament per l’una o per l’altra. La vivència de la separació es combina amb reflexions sobre l’art, l’amistat i el sexe, en uns textos breus i densos.