Poesies al port de Barcelona III

Avui tercera entrega dels poemes del port de Barcelona dedicats a la mar que ens recita la Imma Colomer.

És el torn de L'ESTRELLA de l'Olga Xirinacs.

josepmcp · L'ESTRELLA D'Olga Xiriancs

Creadors de consciència

En ocasió de la recent celebració  del Festival de fotografia d’Igualada, PANORAMIC, vaig parlar d’una extraordinària exposició que s’hi presentava: CREADORES DE CONCIENCIA. Es tracta d’una iniciativa de la mútua assistencial DKV que des de fa anys dedica una especial atenció als vessants més socials de la fotografia.

En ocasió del XX aniversari de les seves accions de responsabilitat social DKV va promoure una exposició en la que 40 dels millors foto periodistes del país presentaven cadascun tres de les més reconegudes fotografies de tema social. L’exposició ha recorregut des del 2018 diferents ciutats espanyoles i es va editar un llibre catàleg amb totes les fotografies i els texts que les presenten.

No coneixia aquesta iniciativa i el resultat em va semblar extraordinari, tant pels temes que tracta com per la qualitat de les imatges que es presenten. De manera que vaig aconseguir, gràcies a la gestió del director del PANORAMIC, un exemplar de l’esmentat catàleg que de fet està exhaurit i ja no es pot adquirir.

Em va semblar una llàstima no poder recomanar l’esmentat catàleg però investigant a la xarxa he trobat penjat un PDF que el reprodueix íntegrament de manera que així ara està a l’abast de tothom.

Aquí teniu aquesta petita obra mestre del foto periodisme que segur que no us deixarà indiferents i que confirma el gran treball que de manera molt esforçada, compromesa i arriscada fan les homes i les dones que amb la seva càmera son realment creadors de consciencia. 

Clickeu a sobre per obrir el pdf

 

Els quaderns dels nens de l'escola d'Antoni Benaiges

Ja hem parlat al Bloc de la figura del mestre Antoni Benaiges, un català que va ensenyar en una escola burgalesa en temps de la República aplicant un innovedor metode pedagògic: el métode Freinet , que utiltzava una impremta portatil perquè els nens publiquessin els seus escrits.

Se n'han escrit articles i llibres, fet reportatges de televisió i fins i tot recentment una pel·lícula "El mestre que va prometre el mar " que ha tingut molt bona acollida.

Ara, l'editorial BLUME ha editat un llibre-objecte consistent en una caixa que conté una fidel reproducció dels tretze quaderns que es van imprimir el seu dia i que havien sigut guardats en secret per la família, atemorida molt de temps per la repressió de la dictadura, que havia assssinat en Benaiges

Aquí teniu l'article que hem publicat al NÚVOL parlant del llibre.

Sant Jordi

Com cada any, la nostra il·lustradora de referència, la Lluïsa Jover, ens felicita la Diada de Sant Jordi amb un magnific dibuix. Aquí el teniu.
Moltes felicitats a tots els Jordis lectors del Blog i gràcies a la Lluïsa!

Les meves veus favorites ELS BARITONS III

Seguim amb la veu dels Baritons

FISHER DIESKAU (1925 - 2012)

Va ser un dels millors cantants de lieder de la seva generació, per no dir de tot el segle xx. Era molt admirat per les qualitats tonals i matisos de color en la seua veu. Ha interpretat molts papers operístics. El seu repertori era extremadament ampli, cobrint totes les èpoques i gèneres però va destacar molt especialment en l'especialitat del lieder.

L’escoltarem cantant "Bona nit" una de les cançons  de Winterreisse  de Schubert, que va interpretar  com ningú, acompanyat pel gran pianista Alfred Brendel.

Tota una delícia!.

Les fotos de Joan Guerrero

Joan Guerrero                      Foto: J.M.Cortina

Fa uns mesos vaig voler presentar una sèrie de fotografies Joan Guerrero a una galeria per veure si podia tenir interès en organitzar una exposició de la seva obra. 
I per això vaig demanar al mateix Joan que em fes una tria d'algunes de les seves fotografies que li semblessin representatives.
Ara que malauradament ens ha deixat he pensat que tindria sentit mostrar aquesta selecció a Prova i Error perquè estic segur que a ell li hagués agradat. 

Aquí teniu doncs  aquest conjunt d'imatges triades per ell mateix. 

Clikeu  sobre per veure les fotos

Premis Nobel

M’ha semblat excessiu que Random House hagi anunciat “En agosto nos vemos”, obra pòstuma de Gabriel García Márquez, com “l’esdeveniment editorial de la dècada”. Certament, hi trobem l’empenta de l’estil del Nobel colombià, però aquest conte llarg o novel·la curta està lluny de les grans aportacions que l’autor ha fet a la literatura del Segle XX. La causa és que Gabo estava ja amb les facultats disminuïdes. I, tot i això, aquesta història d’una dona que un cop l’any es permet la recerca lliure de l’aventura, és un regal pels que tant apreciem la seva cadència i el seu vocabulari.

Seguint amb els guardonats pel més anhelat dels Premis, proposo una altra lectura també breu, la de “Matí i tarda” (Nórdica) del noruec Jon Fosse. Hi trobem un home en el trànsit de la vida a la mort. El llibre està escrit amb un estil aparentment senzill, musical i repetitiu, un poema en prosa que ens convida a llegir més de Fosse, fins ara molt poc conegut fora d’Escandinàvia.

No sé si el ja octogenari Eduardo Mendoza acabarà rebent el Nobel, però el que és segur és que manté el puls i l’ambició literària, com demostra la molta divertida “Tres enigmas para la Organización” (Seix Barral), on un grup de detectius esbojarrats pretén resoldre tres casos ben diferents que, potser, tenen un mateix origen.

M’agradaria creure que la greu malaltia que pateix Paul Auster li permetrà seguir escrivint, amb Nobel o sense ell. Mentrestant, m’ha emocionat  "Baumgartner" (Edicions 62/Seix Barral), un cant a la vida i l’amor d’un home vidu que troba motius per seguir gaudint del temps que li queda en la recuperació de l’obra de qui va ser la seva dona.

Com a contrast a aquests quatre varons tan reconeguts, trobem “El passat” (Edicions de 1984/Sexto piso), de l’anglesa Tessa Hadley, qui va començar a publicar a l’edat de quaranta-sis anys (ara en té seixanta-vuit) i de qui en els darrers anys ens estan arribant traduïdes novel·les que, com aquesta registren magistralment i subtilment les relacions personals i molt especialment les familiars.

SUBURBIA al CCCB

 

Al CCCB es presenta SUBURBIA, una exposició magnífica que tracta del model americà d'urbanisme residencial.

S'examinen amb tota mena de materials i explicacions els origens de les grans urbanitzacions de cases individuals que varen proliferar als EEUU, sobretot a partir del final de la 2a guerra mundial. S'analitzen també les consquències socials de tot ordre d'aquest model en matèria de construcció, urbanisme, transport, comportaments socials etc.

Una gran exposició!

Poesies al port de Barcelona II

Continuant amb la sèrie de poemes al voltant de la mar, recitats per la Imma, avui escoltarem "SI EL MAR TINGUÉS BARANES " de Maria Mercè Marsal.

 

j

Les meves veus favorites ELS BARITONS II

Continuem amb les veus de baríton

JOAN PONS ( 1946)

Joan Pons és un baríton dramàtic menorquí de primeríssim nivell  que te una veu plena i molt bella i alhora una presencia física i actoral excel·lents.

L'escoltarem cantant  l'ària "Cortiggiani, vil razza damnata" del Rigoletto de Verdi.

El taller del ferrer de Madremanya

A Madremanya hi havia un ferrer, en Josep Cruset, que tenia una autèntic taller conegut pel nom de Cal Cai. Quan en Josep va faltar la seva família el va conservar tal com ell l'havia deixat i uns anys després la seva filla va decidir mantenir-lo, cuidar-lo i ensenyar-lo a qui estigués interessat pel que avui ja és una peça d'arqueologia. Va ser llavor, el 2020, quan el varem visitar amb altres veins de Madremanya i vaig fer aquest petit reportatge que acompanya aquesta nota.

Recentment el net d'en Josep, en Guillem Martinez Cruset  ha fet un treball escolar de Recerca  molt interessant que ha tingut un gran ressó en diferents mitjans inclosa TV3, que n'ha fet una molt bona difussió.

Les meves felicitacionsa les tres generacions de la família Cruset que han permès conservar intacte aquesta que ja és avui una veritable peça de museu.

Poesies al port de Barcelona I

 

Al port de Barcelona, al nou espigó que arrenca de l’hotel Vela, s’ha produït una iniciativa poètica ben curiosa. Al llarg de tot l’espigó s’han col·locat al terra unes plaques circulars de considerable dimensions on es reprodueix a cadascuna d’elles un fragment d’un poema sobre temes en el que el mar esta present. Hi trobem texts d´alguns dels més reconeguts poetes catalans del segle XX que podem anar llegint a mesura que passegem al costat del mar tot gaudint de les vistes sobre les aigües i sobre la ciutat de Barcelona. Ens va semblar una idea fantàstica que marida poesia i paisatge marí, que sempre ha estat una bona font d’inspiració pels poetes.

Com que la iniciativa ens ha plagut tant hem aprofitat l’ocasió per demanar a la nostra actriu Imma Colomer si ens volia recitar les poemes dels que només hem llegit un petit fragment que trobareu escrit en la fotografia de la placa corresponent.

Els anirem penjant, un darrera l’altre les properes setmanes. I segur que us faran venir ganes de passejar per l’espigó.

Avui per començar escoltarem  "TESTAMENT" de Rosa Leveroni

josepmcp · TESTAMENT De Rosa Leveroni

Restaurant 77 kilos

Recentment he anat a provar un petit restaurant amb vocació de sostenibilitat. El 77 kilos, que pel que sembla és la mitjana de menjar que llencem a les escombraries anualment. No és ben bé un restaurant d'aprofitament, però sí que aposta per no fer malbaratament. La seva és una carta curta i de temporada, és clar. Sorprenen les seves croquetes a mig camí entre la tradició basca i la catalana, és a dir amb la beixamel com a ingredient destacat i molt ben treballat, però amb un alt percentatge de rostit o del farcit que toqui. La resta de l'oferta en format de racions generoses per a compartir és d'allò més saborosa; tot em va agradar, fins i tot un pastís de cervesa que vaig provar per postres.

 El local és petit, perquè el porten entre dos, a la cuina en Gerard Cuartero, que tot i que és de Vilassar de Mar, ha passat una llarga temporada al sud-est asiàtic i ha treballat al costat de xefs de renom; a la sala, poques taules molt ben servides per la Sara di Bari, tot i que ella és de Bérgamo.

 Recentment han deixat de promocionar-se amb una proposta molt ajustada: 3 tapes, un segon, una copa de vi i unes postres per 22 euros, jo ja vaig fer tard, però que això no us desanimi.

Carrer Mallorca, 77

08029 Barcelona

Tel. 931884261

Cadires al Texas

El recentment recuperat TEXAS presenta les properes setmanes deu funcions d'una obra de teatre molt interessant. Es tracta de CADIRES en forma de diàleg entre dos grans actors, MONT PLANS i ORIOL  GENÍS, que són a l’hora els que han concebut i escrit el text sota la direcció d’Albert Arribas.

El text és una sèria reflexió sobre el món del teatre i les seves servituds, sobretot des de la perspectiva dels actors d’edat avançada. Està ple de passatges i idees tractats amb un gran sentit de l’humor que arrenquen nombrosos somriures del públic que el dia de l’estrena va aplaudir llargament la representació.

Paga la pena acostar-se al recuperat espai del Texas al carrer de Bailen i trobareu els horaris de les funcions, que duren fins el 5 de maig, a la seva pàgina web.

Mont Plans                            Oriol Genís

Les meves veus favorites ELS BARITONS I

DMITIRI HVOROTOVSKY (1962- 2017)

Avui comencem les veus baritonals. I ho fem amb una de les veus de baix-baríton més maques i potents. Es la del rus Dmitri Hvorotovsky nascut a Siberia  l'any 1962 i mort prematurament als 56 anys el 2017.

El 1989 va guanyar el premi al millor cantat en el prestigios concurs Premi BBC Cardiff. L'escoltarem interpretant la conegudissima ària "Ombra mai fu" de l'òpera Xerxes.

Josep Pla al Teatre La Gleva

El teatre La Gleva, al barri del Farró, presenta fins el 19 d'abril l'espectacle  EL QUADERN GRIS  una producció dirigida el 2009 per en Joan Ollé i que ara es torna representar interpretada per l'actor Joan Anguera, que dona molt bé en el paper de Pla, acompanyat a l'acordió pel músic Joan Alavedra.

Es tracta d'un monòleg en el que Pla ens recita fragments del Quadern Gris, una de les seve obres cabdals, amb la seva fina ironia i una visió sarcàstica de la vida.  

Aquí en teniu una breu mostra

                                                                  

Teatre la Gleva

c/la Gleva, 19

https://www.laglevateatre.com/quaderngris

En la mort de Joan Guerrero (D.E.P.)

Avui hem conegut la trista notícia de la mort del gran foto periodista i millor persona Joan Guerrero amb qui tenia una estreta relació.(D.E.P.)

Us deixo la nota necrològica que he escrit perl NÚVOL

Video del fons de Pere Formiguera al MNAC

Fa unes setmanes varem parlar de l'article publicat al NÚVOL sobre l'exposició del MNAC del fons fotogràfic de Pere Formiguera que la família havia donat al museu.

Avui en tornem a parlar per ofereir-vos el videoreportage que el nostre videógraf ha preparat i a través del que podeu apreciar l'interès del treball de Formiguera.

Jazz al Conservatori del Liceu

El conservatori del Liceu té entre les seves multiples activitats una Jazz Band integrada per alumnes del centre. La dirigeix el músic Sergi Vergés, professor de trombó baix i tuba que participa activament en diferents iniciatives i grups de jazz.

La Banda ofereix regulament concerts gratuits a la sala auditori del Consevatori i els aficionats al jazz poden gaudir de la música de gran qualitat que ofereixen els alumnes del centre dirigits per en Vergés.

Hi he anat algunes vegades, per iniciativa del també músic i bon amic Jaume G. La darrera, el passat dijous, vaig aprofitar per fer algunes fotos dels joves músics i el seu veterà director. 

Aquí en deixo una mostra.

Clickeu a sobre la foto per veure tot el reportatge

L' Ària dels dilluns

Avui diumege de Glòria escoltarem un cop més un passatge de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach.

Es tracta de l'ària  Erbarme dich, mein Gott interpretada per la mezzosoprano hongaresa Julia Hamari

Sempre El Roto

Un parell de reflexions de El Roto sobre les actuals guerres que ningú es capaç d'aturar

Els músics de Jazz a Catalunya CAPITOL 4

Andrea Motis

És sens dubte l`artista més coneguda de totes les que han sortit de la “fàbrica  Chamorro“ l`escola municipal de música del barri de Sant Andreu que impulsada per en Joan Chamorro des de fa uns 15 anys s´ha convertit en un veritable bressol de figures del jazz.

Es va iniciar en la música al 7 anys, i el 2007 amb només 12 es va integrar en el Sant Andreu Jazz Band, l’orquestra  de jazz de l’escola on va romandre més de 10 anys i on es va formar com a cantant i trompetista sota la direcció de Joan Chamorro, el seu professor i descobridor.  A la SAJB va tenir ocasió de tocar en directe sent mot joveneta amb grans músics com el saxofonistes Dick Oats i Scott Hamilton o el trombonista Wycliffe Gordon entre altres.

Convertida des de fa uns anys en una professional reconeguda, ha gravat en nombroses ocasions amb els grups formats per en Joan Chamorro, acompanyada quasi sempre dels seus músics de confiança, el pianista Ignasi Terraza, el guitarrista Josep Travé i el bateria Esteve Pi, tres mestres dels seus respectius instruments.

La Motis es la més completa de les intèrprets sortides del SAJB,  doncs apart de cantant i trompetista, es compositora i toca també el saxofon. En la meva opinió la seva faceta més destacada es la de trompetista . Com a cantant es prou bona, potser a vegades una mica plana, però amb la trompeta es absolutament prodigiosa, un veritable talent.

Escolteu-la en un dels seus primer grans èxits quan nomes tenia 17 anys, interpretant un tema que va popularitzar Nina Simone “My baby just care´s for me “ Potser cantant no es tan bona com ella, però amb la seva  trompeta es excel·lent.

El 2015, acompanyada de Joan Chamorro la podeu escoltar tocant “Manha do Carnaval “

Seguidament, aquí teniu   “Moanin” , un tema dels Jazz Messengers , en el que la seva veu sona menys plana que de costum i en el que em trec el barret davant de la seva interpretació i la de l´Ignasi Terraza, per a mi de lo millor que ha tocat el conjunt de Joan Chamorro en els darrers anys.

Finalment escolteu a la Motis actual, en una gravació  amb la Big Band de Marjin Daniels  interpretant un tema clàssic,  “How high the moon“ en el que es pot apreciar una veu molt més matisada que fa uns anys i una trompeta que segueix sonant fantàstica.

Lomo alto, lomo bajo

La setmana passada va tenir lloc la promoció “Passeig de Gràcia, passeig de gourmets”, en la que diversos restaurants de l’entorn d’aquesta avinguda burgesa per excel·lència, es donaven a conèixer formant part d’una ruta de platets, menús gourmet, entrepans d’autor, rebosteria creativa, còctels i altres experiències gastronòmiques. A mi em va cridar l’atenció l’oferta dels entrepans i així vaig descobrir la primera planta del restaurant que avui poso en el punt de mira del meu radar.

 El cert és que el local, tot i ser molt cèntric, mai m’havia motivat a entrar-hi, això que en la meva joventut hi vaig anar sovint, perquè hi havia hagut un dels cinemes més prestigiosos de Barcelona, el CAPSA. Era dels que aleshores en dèiem d’art i assaig, perquè oferien pel·lícules en versió original i sovint amb col·loqui post funció; i encara abans havia estat un teatre, però jo en aquella època era massa jove.

Però anem al que aquí ens interessa i és que em vaig trobar amb una agradable sorpresa, tant gastronòmica com ambiental: El Lomo alto lomo bajo es troba en una sala gran, agradable, on no cal reservar, i on es poden provar una bona selecció d’entrepans de carns de gran qualitat, ja que en el pis de dalt, es troba un dels restaurants de carns madurades de més renom. Pel que he llegit, també val molt la pena anar-hi, però de moment no us en puc parlar en primera persona.

Pel que fa a les especialitats destaca a banda dels “rolls” i els “pepitos”, la seva selecció d’hamburgueses de vaca vella, de bou, de vedella i de porc, en combinació amb pans brètzel, negre i anglès. El procés de cocció és el mateix que se segueix al pis de dalt, on tenen 4 brases per diferents tipus de temperatures. Ja esteu tardant a passar per allà qualsevol dia de dilluns a diumenge entre els 13 i les 23:30!

Carrer Aragó, 283-285
08009 Barcelona
Tel. 93519.30.00
https://lomoalto.barcelona/ca/lomobajo

L' Ària dels dilluns

Comença la Setmana Santa i és l'ocasió per escoltar algunes peces de música religiosa. Avui proposo que escoltem una peça "Virgo virginum praeclara" del Stabat Mater de Boccherini interpretada per la gran soprano catalana Núria Rial.

 

Mark Tennant al MEAM

Al MEAM, al carrer Barra de ferro 5, es presenta una exposició del pintor nord  americà  Mark Tennant. La seva pintura de pinzellades molt grosses, que a vegades semblen fetes amb brotxa, aconsegueix uns resultats molt interessants retratant sobretot grups de joves de la societat americana. Allunyant-se del realisme pictòric tradicional aconsegueix, en canvi, una aproximació molt interessant

Una vegada més el nostre videógraf ha visitat l’exposició i ens ofereix un excel·lent reportatge.

Els 100 Haikus del Valentí

El nostre amic i col·laborador del Blog acaba de publicar un nou llibre 100 HAIKUS en el que presenta una tria de 100 haikus dels més d'un  miler que ha escrit al llarg de trenta anys. I els presenta a més amb la seva traducció a cinc llengues adicionals a les seves clàssiques versions en català i casellà; i acompanyats com sempre amb els seus preciosos dibuixos a l'aquarel·la.

Els lectors del Blog ja coneixen aqueta faceta poètica perquè n'hem anat publicant alguns darrerament però aquí teniu la crítica del llibre que hem escrit pel NÚVOL.

Un llibre que no pot faltar aquest Sant Jordi!

"La última función" de Luis Landero

La darrera setmana el nostre crític literari va recomanar, com sempre entre d'altres, el llibre "La última función" del Luis Landero. Curiosament jo acabava de llegir-lo i estava encara enstusiasmat. Landero és certament un dels millors novelistes espanyols dels darrers anys pero faig aquest comentari complementari perquè m'ha agradat moltíssim el seu darrer llibre.

Com sempre la prosa és riquíssima i està molt ben construida i fluida. Es poden llegir llargs paragrafs, puntuats amb comes, sense cap mena de dificultat. I les històries dels personatges són una perfecte combinació de realisme i fantasia.

No us el perdeu!

La Pedra a Can Basté

Al Centre Civic de Can Basté, a Nou Barris,  es presenta "La pedra", una exposició-instal·lació fotogràfica de Mònica Roselló i Jordi Guillumet que de forma molt imaginativa ens parla de fotografia i memòria.

La podeu veure fins el 13 d'abril i aquí trobareu l'article que vaig escriure pel NÚVOL en el que s'expliquen el fonament i les característiques d'aquest original projecte.

CC Can Basté

Paseig de Fabra i Puig, 274

Metro L 3 Est. Virrey Amat

Les meves veus favorites CONTRATENORS IV

ANDREAS SCHOLL ( 1967)

Contratenor alemany, va ser deixeble de René Jacobs i té una preciosa veu. Especialitzat en òpera barroca l’escoltarem avui en la archi coneguda ària “Ombra mai fu” de l’òpera Xerxes de Haendel.

Les amenaces a El Diario.es

Des de fa anys soc suscriptor de El Diario.es, el digital més seriós i progresista del pais. Fundat per Ignacio Escolar té avui uns 75..000 suscriptors gràcies als quals no depen de cap grup de presssió que el pugui condicionar. Les seves informacions son sempre molt serioses i contrastades  i més d'una vegada les seves exclusives els han comportat problemes amb els poders establerts. 

Potser el cas més sonat es la seva recent informació sobre l'escandol de corrupció del novio de la presidenta de la Comuniatat de Madrid degut a la qual han rebut amences per escrit del seu cap de Gabinet Miquel Angel Rodriguez

Cada dissabte el Diretor del Diario adreça una carta reservada a tots els socis comentant els esdeveniments  de la setmana. En aquesta ocasió donada la gravetat dels fets la carta és oberta a tot el públic i per això la reproduim al Prova i Error.  Hi trobareu un detall de totts els insults i amenaces que estan rebent els periodistes de El diario. Si no el coneixeu encara us recomanaria que ho fessiu i fins i tot que consideu la possibilitat d'esdevenir-ne, si us sembla, suscriptors.