Permeteu-me
compartir amb vosaltres un petit secret: El Park Güell és un regal esplèndid que els déus ens han obsequiat. És un recó
extraordinari per passejar i gaudir, que, a més, en aquests moments està
magnífic.
I no ho dic especialment
perquè està tranquil i solitari. No tinc res contra els turistes que l'atapeïen
fins fa poc. En el fons enyoro aquells moments en què passejar en mig de
multituds de tot el món no suposava cap perill. Però ja que ara el que toca són
moments de pau i solitud, i gaudir el Park en la intimitat ... aprofitem-ho !.
El Park (amb k,
us explicaré aviat el perquè) és una deixa que Güell i Gaudí han fet a la
ciutat de Barcelona.
La idea original
de Güell, però, era una altra: fer construir a la Muntanya Pelada, en una finca
que va comprar amb una casa senyorial inclosa, una urbanització exclusiva per a
famílies benestants amb l'estil dels condominis i les ciutats - jardí angleses;
d'aquí ve la k de Park.
Güell va
encarregar la construcció de l'urbanització a Gaudí, a qui l'unia una forta
amistat, i que ja havia treballat per ell en el Palau Güell i la Colònia Güell.
Gaudí va projectar l'urbanització adaptant-se a l'orografia de la muntanya, que
va travessar amb un carrer transversal principal, flanquejat de boles de pedra,
que simbolitzen les denes d'un rosari, i va disposar un camí serpentejant amb 3
ponts, el Pont de Baix, el Pont del Mig i el Pont de Dalt, que permetria
circular amb vehicle per l'urbanització des de l'entrada principal fins arribar
al punt més alt, on ara hi ha el Turó de les tres Creus.
Gaudí també va
respectar la vegetació de la muntanya, on abundaven els garrofers i les
oliveres, i la va complementar amb vegetació mediterrània esplendorosa i poc
àvida d'aigua. Va disposar igualment un reguitzell de viaductes, camins i
escales, que havien de permetre arribar a totes les parcel·les, i que avui ens
permeten dur a terme infinites passejades diferents. I tot això salpebrat amb
fantasies fetes de pedra que sorprenen per la seva imaginació i el seu gust. El Park té una
entrada principal, en la que un drac ens dóna la benvinguda i ens condueix a la
Sala Hipòstila, la Sala de les 100 columnes, que en realitat són 86, que havia
de ser el mercat de l'urbanització. Sobre la Sala Hipòstila, sostinguda per
aquesta, hi ha la Plaça de la Natura, que està envoltada per un espectacular
banc serpentejant de ceràmica que va dissenyar Josep Maria Jujol, des de la
qual tenim una vista única de Barcelona, i des de la que es pot contemplar el
creixement de l'altra gran obra d'Antoni Gaudí, la Sagrada Família, que té com
a teló de fons el blau del nostre mar Mediterrani.
L'urbanització,
afortunadament per nosaltres, va ser un fracàs. Els barcelonins ja estaven prou
ocupats construint l'Eixample, i no els quedava prou energia per pensar en
ciutats - jardí angleses. Tan sols una persona, l'advocat Martí Trias Doménech,
va adquirir una parcel·la i construir una casa, la casa Trias, que encara avui
senyoreja en la part alta del Park. Güell es va establir a la Casa Larrard, que
ja hi havia originàriament a la finca, i que el 1931 va esdevenir l'Escola
Baldiri Reixach, que encara avui existeix, i Gaudí va viure durant uns anys a l'altra
casa que es va construir a l'interior del Park: la casa mostra de l'urbanització
que actualment ha esdevingut el Museu Gaudí.
Descartada la
idea de l'urbanització, els hereus de Güell van oferir el Park a l'Ajuntament
de Barcelona, que el 1925 el va adquirir i el 1926 el va obrir com parc públic.
Gràcies a això
avui tenim l'afortunada possibilitat de passejar per tots els recons del Park:
Travessar el carrer principal transversal - Passeig de les Palmeres - que va de Sant Josep de la Muntanya cap a la
Carretera del Carmel, aturar-nos a la Plaça de la Natura i baixar a la Sala
Hipòstila, pujar pel Camí dels tres Ponts fins el Turó de les tres Creus o
perdre'ns en la infinitud de camins i recons d'un Park irrepetible, gaudint del
contacte amb la natura i descobrint els tresors amagats creats per Gaudí, com el
Pòrtic i l'estàtua de la Bugadera.
I és que Gaudí, a
més de ser l'arquitecte que volia fer pujar la Sagrada Família fins el cel, és
també l'arquitecte de la natura que va convertir una muntanya pelada en un
espai prodigiós i sorprenent anomenat Park Güell.
Podeu entrar al
Park gratuïtament amb el carnet de biblioteques municipals.
Per disposar
d'una informació més completa sobre el Park, incloent la seva història i la
referència a molts detalls interessants, i preparar millor la visita podeu
consultar la Web del Park, de l'Ajuntament de Barcelona.
Entrades
