dijous, 10 de juliol del 2025

VIATGES ARREU DEL MÓN: Iran VIII

Aquest dies en que Iran està essent atacat per Israel, en un acte més de la seva impunitat agressora, he recordat el viatge que varem fer a aquell país l'any 2006. 

A part dels extraordinaris monuments i els paisatges que varem veure recordo sobretot l'extrema amabilitat dels iranians i iranianes que varem anar trobant al llarg del viatge. Ens oferien companyia, ens invitaven sovint a casa seva i es deixaven fotografiar sense cap mena de reserves.

Un país que he recordat sempre amb gran afecte i que en reveure aquestes imatges lamento especialment la difícil situació en que es troba avui.

Clickeu a sobre per veure totes les imatges





dimecres, 9 de juliol del 2025

La Galeria SELTZ

La Galeria SELTZ , de la qual parlarem fa unes setmanes, presenta ara una nova exposició amb les obres de dos artistes molt interessants. on els autors treballen amb mitjans no estrictament pictòrics Aquí teniu els vídeos que ha preparat com sempre el nostre videògraf. I si voleu expliacacions més tècniques us trobareu a la pàgina web de la galeria

D'una banda TIMELESS LANDSCAPES , de Mateu Maté presenta una sèrie de composicions paisatgístiques fetes a base de diferents tipus de roba i productes tèxtils, molts d'ells procedents d'uniformes de camuflatge militar.



La segona, L'IMMAGINE QUE ASPETTA, obra dels germans italians Miaz, ofereix una sèrie de retrats de personatges desdibuixats elaborada amb la tècnica d'aplicar la pintura mitjançant pistola d'aire.




dimarts, 8 de juliol del 2025

El pintor Manuel Humbert al Museu de Mollet

Continuen els actes i esdeveniments preparats per la commemoració del cinquanta aniversari de la mort del pintor noucentiste MANUEL HUMBERT organitzats per en Lluís Boada i dels que hem parlat  en diverses ocasions des del blog.

El proper dijous dia 10 s'inaugura al Museu Abelló  de Mollet del Vallès l'exposició de pintura de l'autor que fins ara s'havia presentat a Valls amb una selecció de mes d'una vuitantena de pintures i dibuixos.

Ja varem tenir ocasió de presentar-vos un vídeo que oferia una visita virtual a l'exposició però crec que els aficionats a les arts plàstiques gaudiran molt d'una visita presencial.



diumenge, 6 de juliol del 2025

L' Ària dels dilluns

Aquest dies la soprano lituana Asmik Grigorian  canta al Liceu l'òpera Rusalka i segons ens explica la nostra col·laboradora Judith Vives ha tingut un èxit notable i el públic barceloní l'ha incorporada al capítol de les seves cantants preferides.

Per això us proposo que avui l'escoltem en l'ària Mio babbino caro de Puccini.



dissabte, 5 de juliol del 2025

Noves visions de la pintura

He rebut per wapp un vídeo que em sembla extraordinari. És obra d'un vídeo artista JOSE LUQUE que amb l'ajuda de la IA fa una extraordinària inversemblant recreació animada de pintures icòniques al llarg de la història de l'art. Sembla mentida com es poden introduir tota mena de moviments i fer-ho, penso, respectant l'esperit i la intenció de l'obra original. Un vídeo fascinant que ofereixo als lectors de Blog.

Aquest treball ens dona una idea de la potència de les noves eines tecnològiques que estan canviant el mon de l'art. Com em recorda el bon amic Eduard Cairol, professor d'art, algú va dir una vegada que "que si Goya, Velázquez o Rembrandt haguessin nascut avui, sens dubte serien directors de cinema...!!


dijous, 3 de juliol del 2025

La flama en record de Bill Viola

La passada nit de la revetlla de Sant Joan vaig trobar aquesta flama que em va evocar, disparada a càmera lenta, alguna de les obres de Bill Viola.

Aquí la deixo.



dimecres, 2 de juliol del 2025

El Diario.es

Des de fa anys soc soci de el Diario que trobo és un extraordinari mitjà de comunicació que mereix el màxim recolzament. Es, a més, una història d' èxit tant pel nombre de lectors com per la seva solvència econòmica sense cap mena de crèdits ni subvencions.

Té una magnífica plantilla de periodistes i col·laboradors, fa una excel·lent tasca informativa i te delegacions a diverses autonomies entre elles a Catalunya dirigida per la Neus Tomàs.

Es un diari molt ben informat i cada dissabte el seu Director Ignacio Escolar envia una carta als socis en la que resumeix molt els esdeveniments més rellevants de la setmana. Cada any el darrer dissabte de juny la carta es un informe super transparent de la marxa de l'exercici amb un detall exhaustiu de les dades socials i econòmiques del diari i el seu personal.

Amb l'ànim de que conegueu tota aquesta informació us adjunto la carta que els socis varem rebre el passat dissabte i animo a qui vulgui recolzar aquest exemple de premsa lliure es pugui fer soci per un termini i un  import molt raonables.



dimarts, 1 de juliol del 2025

"La dècada convulsa" de J.A.Puig Farran



El KBr de la Fundació MAPFRE presenta dues exposicions molt interessants. Avui parlarem de la dedicada a Joan Andreu Puig Farran. un fotògraf que va tenir una carrera com a foto periodista de només 10 anys truncada per la censura del regim franquista que li va impedir, com a molts d'altres, seguir treballant per a la premsa. I la seva obra anterior va quedar totalment ignorada fins que fa poc ha sigut recuperada i avui es presenta en aquesta magnífica exposició: La dècada convulsa (1929-1839)

Aquí teniu la crònica que he escrit pel NÚVOL 


diumenge, 29 de juny del 2025

L' Ària dels dilluns

 


"Òpera amb Gràcia" al claustre de l'Oratori de San Felip Neri

Aquesta setmana dediquem l’ària des dilluns a una peça d’una òpera de Mozart amb el motiu que us explico tot seguit. Escoltarem, “Voi que sapete” de Les noces de Figaro interpretada per Cecila Bartoli

Dijous vaig anar a la presentació del singular festival ÒPERA AMB GRÀCIA que enguany celebra la seva cinquena edició la primera quinzena de Juliol. La filosofia d’aquest festival és aproximar l’òpera a la gent del barri fent que el públic “canviï l’esmòquing per la xancleta”

Es celebren dos sessions, els dissabtes 5 i 12 de juliol a les 17 h, al claustre de l’ Oratori de Sant Felip Neri, dedicades aquest any a la música de Mozart.  En l’ acte de a presentació de la temporada varen presentar a quatre de les cantants que varen oferir una mostra de diferents àries i duets que cantaran. I la veritat es que l’ entusiasme  el nivell de les seves veus vaig trobar que eren excel·lents. El preu de les entrades es mòdic, 14 euros, i es poden adquirir a traves de la pàgina web de festival on també trobareu els detalls de les peces del repertori i les dades dels cantants. Com a complement les diumenges 6 i 13 de juliol a les 16,30 h. es celebren unes sessions musicals dedicades al públic infantil per familiaritzar-lo amb la música d’ un geni que als cinc anys ja feia concerts de piano.

divendres, 27 de juny del 2025

Pedro Schrödinger vist per Carlos Zanón

Pedro Schrödinger
Carlos Zanón
La Vanguardia

Pedro Sánchez com a partícula subatòmica no té igual. Torna de la cimera de l'OTAN havent acceptat i no acceptat alhora un augment de fins al 5% en despeses en defensa. El món quotidià (Trump, Belarra, Rufián, Díaz) no entén les lleis de la física quàntica. Pedro Sánchez es mou en aquesta dimensió i per això és una cosa i la contrària. Així pot perdre unes eleccions i alhora guanyar-les. Pot saber i no saber, estar i no estar, anar-se'n i quedar-se.

És de tots coneguda la paradoxa que es coneix com del gat de Schrödinger. La mateixa es va plantejar com a demostració de la diferència entre un món quàntic i el que experimentem a la vida quotidiana. Consisteix aquest experiment mental a imaginar un gat (Pedro Sánchez, per exemple) col·locat en una caixa tancada al costat d'un mecanisme que pot alliberar aleatòriament verí (mitjans i pseudomedis, foc amic, jutges, filtracions, José María Aznar i Felipe González). El gat, en aquell moment en què no podem accedir a l'interior de la caixa, és viu i mort alhora. L'experiment suggereix que les partícules poden existir en múltiples estats alhora fins que es faci una observació, és a dir, fins que obrim la caixa i vegem com va el gat, aquell animal que, com Pedro Sánchez, té set vides i un Peugeot.

Hi haurà qui defensarà que, més que una partícula subatòmica, Pedro Sánchez és un mentider i una persona sense més ètica que tractar de sobreviure com pugui en una caixa tancada amb un mecanisme que allibera verí. Si ho féssim, faríem l'error d'aplicar lleis del món físic al món quàntic. Altres diran que va aplicar a Trump la seva mateixa medicina: dir una cosa i fer-ne una altra en uns temps en què només sembla importar el soroll del que es diu, encara que no es faci.

És possible, però aleshores cal reconèixer que hi ha més partícules subatòmiques a la nostra vida política: gent que viu i no viu en un àtic, que estava i no era al Cecopi o que fa autonomisme i independentisme alhora, i que, quan col·lisionen amb el quotidià –Koldo, apagada o Salvador Illa, president– distorsionen la nostra perforació. Però ha arribat l'estiu i, de moment, el gat, un altre any més, és viu i mort alhora.

dijous, 26 de juny del 2025

Funcionaris

Està corrent amb èxit, sobretot entre els que treballem al sector públic, el darrer llibre de Sara Mesa , “Oposición” (Anagrama), on mostra l'estada d'una jove a unes oficines a mig camí entre Kafka i la paròdia, però sense perdre contacte amb la realitat. Els absurds de la burocràcia, fins i tot quan aquesta pretén fer-se accessible a la societat que vol administrar, es mostren amb la solvència i el substrat pertorbador habituals a l'escriptora sevillana.

Encara més càustic és Dario Ferrari a la seva brillant caricatura del món universitari italià actual a “Se acabó el recreo” (Asteroide). I afegeix un dibuix del que van ser els anys de plom que als 70 i els 80 van sacsejar la política italiana a través d'uns militants de base radicalitzats.

“Prohibido morir aquí” (Asteroide), de la novel·lista britànica Elizabeth Taylor (no confondre amb l'actriu), escrita fa més de cinquanta anys, és una visió subtil i avançada al seu temps del que pot ser la soledat no desitjada de la gent gran a partir d'un grup de persones de classe alta que viuen a un hotel de Londres.

A “Papallones negres” (Periscopi i Duomo Nefelibata), la britànica Priscilla Morris , que resideix per temporades a Catalunya, recorda el setge que als 90 va patir Sarajevo, la ciutat de la seva mare. Impossible deixar de pensar a Gaza mentre es va llegint aquest llibre ple, malgrat tot, d'esperança  . 

 


dimecres, 25 de juny del 2025

L'ou com balla el dia de Corpus

El passat dijous, Dia del Corpus, es va renovar un any més la tradició de l' Ou com balla. Com és sabut, la closca d'un ou buit balla impulsat per un xorro d'aigua que brolla d'una font, normalment en el pati o el claustre d'una església, encara que també ho fan a institucions civils. També ens varen explicar que avui en dia la gairebé totalitat dels ous que dansen son de porexpan que evita les innombrables trencadisses i reposicions dels ous naturals quan tot sovint cauen.

Varem visitar els ous del Centre Moral de Gràcia, de l'oratori de San Felip Neri, el claustre de la Catedral, el Museu Marès, l'Ateneu i la Casa de l'Ardiaca

Aquí teniu algunes fotos que vaig fer. Clickeu a sobre de la imatge per veure la sèrie completa
.



dimarts, 24 de juny del 2025

Sirat


Sirat
, la flamant coproducció catalana dirigida per Oliver Laxe i guardonada amb el Premi del Jurat al Festival de Cannes, s’ha convertit en un fenomen inesperat que està arrossegant el públic a les sales. I com sol passar en aquests casos —i més davant una pel·lícula tan particular—, el debat està servit: és Sirat una gran pel·lícula o una monumental presa de pèl?

Sabem, per les obres anteriors de Laxe, que no cal esperar d’ell un film convencional. L’autor gallec aposta per suggerir més que no pas explicar, per provocar abans que narrar. I és des d’aquesta perspectiva que cal endinsar-se en una proposta que, innegablement, ens fascina en un primer moment, per després sacsejar i fer sortir l’espectador del cinema amb les imatges encara donant-li voltes pel cap.

Ara bé, també cal advertir de les trampes i vicis d’un tipus de cinema d’autor que aplica una fórmula que comença a mostrar signes de desgast. Trencaments narratius, el·lipsis, símbols críptics, metàfores visuals, finals oberts, personatges sense context ni passat... Recursos que, sense justificació, fan caure Sirat en un excés de forma i una certa buidor conceptual.

La pel·lícula arrenca com una road movie amb una premissa narrativa simple i clàssica: un pare, Luis, i el seu fill pre adolescent, Esteban, s’endinsen en una rave al mig del desert buscant la filla i germana desapareguda. Una arrencada que recorda inevitablement Centauros del desierto, amb un Sergi López en el paper de John Wayne iniciant una recerca desesperada a través d’un paisatge hostil. En aquest aspecte, Sirat no s’ allunya de la narrativa clàssica, presentant una estructura de guió que respon al model de “viatge de l’heroi” i que fa que la pel·lícula sigui molt més convencional del que Laxe pretén vendre.

Aviat, però, el film pren rumbs inesperats: la rave s’ interromp sobtadament per l’ esclat d’ un conflicte bèl·lic indefinit, del qual gairebé no se’ns dona informació, però que serveix per emmarcar tota la pel·lícula dins un context apocalíptic que no costa identificar amb el trasbalsat món actual.

Luis i Esteban s’ uneixen llavors a una colla de “freaks” de la rave - molts d’ ells amb amputacions i aspecte mutat - , en una fugida cap a una suposada segona rave que tindria lloc al sud del país. La cita de Freaks és simbòlica, però també literal: un dels personatges porta una samarreta del famós film de culte de Todd Browning. En aquesta part, el to visual i narratiu recorda clarament Mad Max o El salario del miedo, amb els seus camions travessant el desert i una tensió creixent.

En aquesta segona meitat, el relat clàssic deixa pas a un viatge cada cop més abstracte, gairebé místic, que s’aprofita també del significat simbòlic del desert. Sirat, com ens recorda el pròleg del film, és el pont que, segons l’ Islam, travessa l’ infern per arribar al paradís: estret com un fil, esmolat com un ganivet. Laxe ens fa sentir aquest infern a través de decisions visuals i argumentals que poden resultar tan impactants com desconcertants, i que - segons com - fins i tot arriben a incomodar.

És aquí on la pel·lícula es juga tot el seu sentit, ja que per moments, com els camions de la pel·lícula, tot plegat sembla deixat anar a la deriva. Dependrà de la mirada de l’ espectador - i de la seva paciència o benevolència a l’ hora de buscar significats a les imatges - que Sirat es visqui com una experiència estètica transformadora o una provocació sense sentit; un trencament radical o un engany absolutament pretensiós. El debat està obert.


diumenge, 22 de juny del 2025

L' Ària dels dilluns

Després de tants anys, setze gairebé, de penjar cada dilluns una ària em sembla que ja començo a tenir dret a repetir-me de tant en  tant...

Fa un parell d’anys,vaig penjar la interpretació de “D'Amor Sull'Ali Rosee”, de Il Trovatore de G. Verdi per Montserrat Caballé, sens dubte la meva soprano predilecta.  L’altre dia la vaig tornar a escoltar per enèsima vegada i és tan meravellosa que no he pogut evitar tornar a oferir-vos-la.

Està enregistrada en directe en una actuació a l’aire lliure al festival d'Orange el 1972 quan la diva estava en plenitud de facultats. Escolteu sobretot la meravella dels seus “fil di voce”.

Perdoneu la repetició però és que jo no em cansaria d'escoltar-la...



dijous, 19 de juny del 2025

Exposicions al Museu d'Arqueologia de Catalunya

El Museu d'Arqueologia de Catalunya presenta quests dies dues exposicions molt interessant que els aficionats a la història no es poden perdre

. La primera és EMPORIUM Històries romanes que presenta un magnífic recorregut a través d'escultures i objectes de l'imperi romà acompanyades d'unes projeccions en vídeo de gran format en les que diferents actors caracteritzats de personatges romans ens expliquen en un to molt planer  diversos aspectes de la vida d'aquella civilització

La visita es segueix a través d'una molt ben pensada audio guia que amb brevetat i concisió permet seguir les narracions. 

He fet algunes fotografies d'escultures de caps de personatges que m'han semblat molt atractives i que trobareu clickant la imatge següent:


. La segona exposició es SARDENYA L'illa megalítica dedicada a aquesta cultura  que va viure 5.000 anys aC a diferents illes mediterrànies. La mostra també molt ben plantejada  presenta un conjunt d’objectes arqueològics excepcionals, conservats en diversos museus de l’illa  com ara estatuetes femenines associades al culte neolític de la deessa-mare, petits exvots de bronze que representen personatges de la civilització nuràgica, o un dels enigmàtics gegants de pedra de la necròpolis de Mont’e Prama (850-750 aC), que alguns consideren les primeres escultures exemptes de la Mediterrània occidental. 

També es poden veure diferents vídeos els monuments megalítics als que gairebé sembla que estiguis accedint i visitant virtualment


dimecres, 18 de juny del 2025

73 finestres

Avui tornarem a sortir de Barcelona, per anar a Terrassa, i per conèixer un restaurant molt especial, que integra l’escola d’hostaleria de la Fundació Prodis (Prodiscapacitats, Fundació Privada Terrassenca), creada el 1960, per a la formació d’adults amb alguna discapacitat. El restaurant 73 finestres és una mena de culminació de la seva feina.

En un antic vapor de la ciutat, del qual només se n’han habilitat un parell dels edificis, s’ha creat un espai multiusos, amb restaurant gastronòmic, cafeteria-bar, espais per tallers i activitats culturals i educatives.

El 73 finestres ocupa 150 metres quadrats amb un disseny on predomina la fusta natural, que mostra l’estructura de l’antiga nau on destaca la multitud de bigues que travessen l’espai per damunt dels nostres caps. Al centre, la cuina a la vista, oberta al menjador.

L’oferta és ambiciosa i el dia que hi vaig anar, amb una parella terrassenca, amics d’aquest blog, i a qui dec la recomanació del lloc, hi vam gaudir molt, tant de la cuina (en mans del xef Jordi Bonilla), com del servei (dirigit per Jaqueline Santos).

Hi podeu menjar de dimarts a dissabte als migdies, divendres i dissabtes també a les nits, moment en el que podeu tastar un dels dos menús degustació (de 44 i 52 euros més les begudes). La carta de vins és extensa, la majoria amb alguna motivació social.

El fet que el restaurant formi part de l’escola d’hostaleria fa que us acabin algun dels plats davant vostre, en el nostre cas, al principi, amb el còctel d’aperitiu que ofereixen com entrant de la casa, i al final, moment en que ens van preparar unes maduixes Romanoff, de llàgrima!

Carrer del Bruc, 24
08224 Terrassa
Web. Elvaporprodis.cat
Tel. 671 387 165

dilluns, 16 de juny del 2025

Manifestació per Gaza a Barcelona

El passat dissabte es van celebrar a moltes ciutats manifestacions en suport del poble palestí i en protesta pel brutal genocidi sionista i la inoperància dels paisos europeus que no fan altra cosa que mirar-s'ho sense cap actuació enèrgica.

Sense que fos un gran èxit d'assistència a Barcelona hi va haver una concentració notable.

Adjunto l'enllaç a un petit reportatge fotogràfic que vaig fer.

Clickeu a sobre per veure la sèrie completa


diumenge, 15 de juny del 2025

L' Ària dels dilluns

La propera setmana es presenta al Liceu l'òpera RUSALKA de Dvorak.

És per això que us brindem l'oportunitat d'escoltar la seva àrea més coneguda "La cançó de la lluna" interpretada per la gran soprano americana Renée Fleming´, que en fa una versió magnífica, encara que la imatge del vídeo no sigui gaire bona. 


divendres, 13 de juny del 2025

dijous, 12 de juny del 2025

Josep Guardiola i Gaza


No hi ha paraules per descriure el criminal genocidi que Israel i el moviment sionista internacional estan cometent Gaza. Només cal veure les imatges dels palestins circulant per les platges tractant de trobar alguna cosa per menjar mentre reben les bales dels soldats israelites.

Malauradament, individualment no podem fer gran cosa per evitar aquesta catastrofe davant la passivitat i els interessos de la majoria de països de la UE. Si aquests decidissin, per exemple, en lloc de les inútils demandes d'acords de pau, prohibir fermament tots els vols aeris i la navegació marítima amb origen i destinació d'Isarael penso que la seva actitud canviaria radicalment

En aquesta situació vull reproduir aquí les paraules de Josep Guardiola amb motiu de la seva investidura com a Doctor Honoris causa de la Universitat de Manchester.



dimecres, 11 de juny del 2025

El blau impossible de Marta Milla

La nostra ex col·laboradora Marta Millà ha publicat recentment un llibre, El blau impossible, en el que narra unes experiències vitals epecialment emotives. En va parlar des d'aquestes pàgines el nostre crític literari Ricard Fernandez que en va fer un gran elogi.

Ara, el llibre s'ha traduit al castellà i en Victor Amela ha entrevistat a la Marta a la secció de la Contra de La Vanguardia 

Aqui us deixo el text de l'entrevista. Clickeu a sobre per fer-la llegible.

dimarts, 10 de juny del 2025

Toni Catany

La galeria Artur Ramon presenta una magnífica exposició en la que es combinen les fotografies de nusos de Toni Catany amb dibuios i escultures del mateix tema procedents dels fons de la Galeria.

Aqui teniu la crònica que varem publicar a NÚVOL perque us animeu a veure-la fins el 18 de juliol.




diumenge, 8 de juny del 2025

L' Ària dels dilluns

Recentment ha actuat a Barcelona el tenor basc Xabier Anduaga.  Amb 30 anys recent complerts es ja una de les més fermes promeses del bel canto. La força i el timbre em semblen molt bons.

Per això us proposo que l'escoltem avui cantant la ben coneguada ària "Una furtiva lagrima" de L'elixir d'amor.


divendres, 6 de juny del 2025

L' escàndol de Sixena

 Avui us presentem un vídeo on podeu veure les tan debatudes pintures romàniques de Sixena que en una inversemblant sentència l’inefable Tribunal Suprem obliga a desmuntar de les voltes del MNA on estan incrustades amb el gran risc que això comporta segons els tècnics del Museu.


Aquestes pintures foren salvades per un equip d’experts del MNAC, dirigit per l’historiador de l’art Josep Gudiol, el 1936 quan es trobaven en un estat lamentable després del l’incendi del monestir. Sense aquesta intervenció les pintures de ben segur haguessin desaparegut i varen ser instal·lades i cuidades durant tants anys en les sales del museu.

Duran anys i panys ningú les va reclamar però a finals dels anys 90 el Govern de l’Aragó va iniciar una campanya per tensionar les relacions entre les dos autònomes reclamant primer una sèrie de peces religioses que estaven al Museu Diocesà de Lleida. A la vista de la sentencia favorable obtinguda van continuar reclamant més tard  unes pintures murals com si aquestes els haguessin sigut robades en lloc de salvades.

La sentència arriba i amb ella la polèmica i la discussió sobre els danys que pot produir el trasllat. Però per sobre de tot em sembla lamentable que el govern de va presidir un personatge com Javier Lamban, socialista per més vergonya, utilitzi aquestes pintures com un instrument de confrontació  política.

I d’altra banda si s’hagués de seguir el criteri del Tribunal de devolució als seus llocs d’origen origen de les peces dels Museus aquests quedarien pràcticament buits.

Aquí teniu el vídeo del nostre col·laborador Climent Vilella


dijous, 5 de juny del 2025

Meshi-ya Sakamoto

 

En Ryo Sakamoto, el cuiner, es va formar en diversos restaurants del seu Japó natal. Va arribar a Catalunya ja fa prop de 20 anys, i després d’una llarga experiència al reconegut Yashima, fa un parell d’anys es va establir pel seu compte.

El Meshi-ya Sakamoto té poques taules, és petit i poc pretensiós, però la seva cuina arriba a l’excel·lència. Al migdia hi podeu trobar un menú amb un plat principal de sushi o de tres tipus de carn, que inclou una sopa de miso, tres aperitius i una beguda, per 20€. Però aquí el que heu de tastar són les seves ostres, en particular les arrebossades, l’anguila i la tonyina en diverses preparacions. D’aquesta darrera en cuinen la part de la ventresca, tallada de manera especial, amb infiltracions de greix molt uniformes que li donen aspecte de marbre i un gust molt suau i melós, és el que n’anomenen toro, no sé si té un nom més específic en català.

No vaig tastar les postres, ja em direu si hi aneu i les demaneu. No ens venia de gust el dolç i vam acabar amb unes molt gustoses sardines en escabetx que em van recordar la preparació que en fan els italians, les sarde in saor.

La carta de vins no és gran cosa, però hi podeu trobar, entre alguns altres, un vi del Penedès prou interessant. No vaig preguntar per un sake adient al que vàrem menjar, serà la propera vegada, alguns de vosaltres ja ho sabeu, però pels que no sigui així, penseu que el sake és un fermentat d’arròs i n’hi ha una gran varietat: espumosos, secs, afruitats, potents, dolços... com els nostres vins de raïm, vaja.

Carrer del Comte Borrell, 296
08029 Barcelona
Tel. 930 243 752

dimecres, 4 de juny del 2025

Les fotos de Joan Guerrero I

Ara fa un any que va morir el gran foto periodista Joan Guerrero que em va honorar amb la seva amistat. Des del Blog i en nombrosos articles al NÚVOL he mostrat la meva admiració pel seu treball professional i per la seva gran categoria humana.

Poc abans del seu traspàs li vaig demanar que m’envies una mostra de les seves fotografies perquè volia mostrar-les a un galerista estranger, que no coneixia massa el seu treball i trajectòria, amb la intenció d’animar-lo a programar una exposició de la seva obra. En Guerrero, sempre engrescat per qualsevol iniciativa fotogràfica, em va enviar una bona col·lecció de imatges que guardo amb molta cura al meu ordinador.

Ara, en el primer aniversari de la seva mort he pensat que seria bo compartir aquestes extraordinàries imatges amb els lectors del Blog i he demanat la seva filla Laura, també fotògrafa, el seu vist i plau, que m’ha atorgat complaguda.

Per això en propers posts presentaré un resum d’aquestes imatges agrupant-les en sèries que tinguin una certa unitat temàtica.

Començarem avui per les que es refereixen a la nova immigració que va retratar a Santa Coloma que anys enrere l'havia acollit a ell també com immigrant procedent de la seva Tarifa natal.

Clickar asobre per veure-les totes



dimarts, 3 de juny del 2025

Qui coneix Manuel Humbert? al Romea

Aquests darrers mesos hem parlat en repetides ocasions de la coomemoració del 50 aniversri de la mort del pintot noucentista Manuel Humbert que ha promogut i coordinat el nostre company Lluís Boada.

Hem parlat del calendari actes programats i penjat un vídeo de l'exposició de Valls. També varem anunciar l'acte Qui coneix Mauel Humbert? que es va celebrar al teatre Romea el passat 5 de maig amb la intervenció de Lluís Boada, Marta Millà i Mario Gas.

Malgrat la tarda de fortíssimes pluges al Raval, l'acte va tenir una notable assistència de públic. Afortunafdament la Fundació del teatre Romea, organitzadora de l'acte, en va fer un enregistrament que podem oferir per aquells lectors interessats en la figura de Humbert que no varen poder assitir a l'acte.




diumenge, 1 de juny del 2025

L' Ària dels dilluns

La darrera setmana vàrem escoltar dues àries de l'òpera Juli Cesar en les interpretacions de l'extraordinària versió del festival de Glyndebourne. 

La versió que es presenta aquests dies al Liceu és un montatge de Calixto Bieito en una ambientació i  montatge escènic radicalment diferents. Per això m'ha semblat interessant totnar a veure veure i escoltar avui l'ària "Va tacito i nascolto" amb l'atractiu adicional de que el cantant que la interpreta és en Xavier Sabata el gran contratenor català. 


dijous, 29 de maig del 2025

El cinquè manament


Filmin ha estrenat fa poc una sèrie curta, com ja sabeu que a mi m'agraden que he trobat molt recomanable.
Es tracta de "El cinquè manament",  produida per la BBC - una primera garantia - que descriu les pripècies d'un criminal que actua sobre pesones d'edat avançada que viuen soles i estan en certa mesura desprotegides i mancades d'afecte. Circumstàncies que el protagonista, un estudiant de doctorat i seminarista aprofita habilment.
No patiu que sencara que el tema segui un tant morbós està tractat amb una gran delicadesa, el guió i l'ambientacio són excellents i les interpretacions boníssims.


dimecres, 28 de maig del 2025

VIATGES ARREU DEL MON VII Laos, Tailandia i Cambodja

Aquests tres paisos potser són una mica menys popularss que d'altres destinacions turístiques però la veritat es que resulten fotograficament molt atractius. Aquí teniu les fotos d'un recorregut de quinze dies l'estiu del 2004.