Ara ens arriba per primer cop la “Trilogia de Copenhaguen” (L’altra
editorial/Seix Barral) de la danesa Tove
Ditlevsen, un repàs autobiogràfic de la infància, la joventut i la primera
maduresa de la vida d’aquesta gran escriptora, nascuda al 1917 i filla de
classe obrera que va aconseguir estudiar, treballar i dedicar-se a escriure tot
i una vida convulsa que va acabar amb el seu suïcidi al 1976. Matrimonis,
fills, gana, avortaments, addiccions: en tot moment sorprèn la naturalitat amb
la que s’explica.
També es recupera ara “Léxico familiar” (Lumen), de la
italiana Natalia Ginzburg (1916-1991),
també amb un contingut autobiogràfic i amb un estil senzill que repassa la vida
d’una família jueva, intel·lectual i socialista sota la Itàlia de Mussolini.
Precisament el dictador italià és objecte del segon volum de la monumental obra
que l’italià Antonio Scurati està realitzant amb tant rigor històric com
brillantor literària. “El hombre de la providencia” (Alfaguara) dóna continuïtat
a “El hijo del siglo” per explicar l’assentament del règim feixista als anys 20
i 30 del segle passat.
Seguim a Itàlia, en concret a
Venècia, on Donna Leon situa les
peripècies del comissari Brunetti. “Esclavos
del deseo” (Seix Barral) és el número 30 de la sèrie i en aquest cas
s’investiga una trama de trata de dones. Una altra gran escriptora de novel·la
negra és la canadenca Louise Penny,
qui no deixa descansar després de la jubilació a l’inspector Gamache a “La naturaleza de la bestia”
(Salamandra), on una arma enorme i poderosa genera una intriga apassionant.
Acabo recomanant la lectura de “Lo que queda de luz” (Sexto piso), de
l’anglesa Tessa Hadely. Dues parelles
amigues des de fa molts anys queden impactades per la mort sobtada d’un dels
homes. La revisió de la seva història i la dels seus fills i les seves
relacions creuades es converteix en un exercici subtil i ple de sorpreses.
Entrades
