dimarts, 21 de setembre de 2021

Recuperacions


En els últims anys s’estan reeditant obres de dones, que potser pel fet de ser dones, no van tenir el ressò que l’enorme qualitat literària  de les seves obres mereixia. És per exemple el cas de la Lucia Berlin o la Grace Paley. La majoria d’aquestes autores ja no són vives.

Ara ens arriba per primer cop la “Trilogia de Copenhaguen” (L’altra editorial/Seix Barral) de la danesa Tove Ditlevsen, un repàs autobiogràfic de la infància, la joventut i la primera maduresa de la vida d’aquesta gran escriptora, nascuda al 1917 i filla de classe obrera que va aconseguir estudiar, treballar i dedicar-se a escriure tot i una vida convulsa que va acabar amb el seu suïcidi al 1976. Matrimonis, fills, gana, avortaments, addiccions: en tot moment sorprèn la naturalitat amb la que s’explica.

També es recupera ara “Léxico familiar” (Lumen), de la italiana Natalia Ginzburg (1916-1991), també amb un contingut autobiogràfic i amb un estil senzill que repassa la vida d’una família jueva, intel·lectual i socialista sota la Itàlia de Mussolini. Precisament el dictador italià és objecte del segon volum de la monumental obra que l’italià Antonio Scurati està realitzant amb tant rigor històric com brillantor literària. “El hombre de la providencia” (Alfaguara) dóna continuïtat a “El hijo del siglo” per explicar l’assentament del règim feixista als anys 20 i 30 del segle passat.

Seguim a Itàlia, en concret a Venècia, on Donna Leon situa les peripècies del comissari Brunetti. “Esclavos del deseo” (Seix Barral) és el número 30 de la sèrie i en aquest cas s’investiga una trama de trata de dones. Una altra gran escriptora de novel·la negra és la canadenca Louise Penny, qui no deixa descansar després de la jubilació a l’inspector Gamache a “La naturaleza de la bestia” (Salamandra), on una arma enorme i poderosa genera una intriga apassionant.

Acabo recomanant la lectura de “Lo que queda de luz” (Sexto piso), de l’anglesa Tessa Hadely. Dues parelles amigues des de fa molts anys queden impactades per la mort sobtada d’un dels homes. La revisió de la seva història i la dels seus fills i les seves relacions creuades es converteix en un exercici subtil i ple de sorpreses.


diumenge, 19 de setembre de 2021

L' Ària dels dilluns

Avui escoltarem una altra de les grans veus del bel canto de casa nostra seguint la mini sèrie que varem començar ja fa un temps. És el torn de la Teresa Berganza, possiblement la millor mezzo de la història de l'òpera espanyola. Veurem  un enregistrament ja molt antic però on podem escoltar la seva meravellosa veu. Es tracta de "Voi che sapete", l'ària de Les Noces de Figaro.



divendres, 17 de setembre de 2021

Chavalas, reconciliar-se amb els origens


La realitzadora Carol Rodríguez Colás debuta amb Chavalas, una pel·lícula honesta, divertida, entranyable i emocionant, que ens parla sobre la relació que tenim amb els nostres orígens i també sobre l’amistat.

La seva protagonista és Marta, interpretada per l’actriu emergent Vicky Luengo. Marta és una fotògrafa que intenta obrir-se pas en l’univers artístic de Barcelona. Però la crisi la deixa sense feina i pis, i es veu obligada a tornar al seu barri, a Cornellà, a casa dels seus pares.

A Cornellà també es retroba també amb el seu grup d’amigues de la infantesa. Però els anys han passat i els objectius, ambicions i estils de vida han canviat. Per a Marta, tornar als seus orígens és vist, primer, com un fracàs personal. Mica en mica, anem veient com la protagonista aprèn a mirar el seu barri i la seva gent amb una mirada lliure de prejudicis, que la permeten reconciliar-se amb els seus orígens.

La pel·lícula arrenca amb un retrat irònic i caricaturesc de la Barcelona moderna, ridiculitzant l’esnobisme d’una part del sector artístic de la capital al que Marta intenta integrar-se, sense acabar-ho d’aconseguir. D’alguna manera, sembla que els seus orígens de barri li impedeixin accedir a un altre món cultural.

Quan torna al seu barri de Sant Ildefons, Marta tampoc s’hi acaba d’integrar, perquè ha desconnectar d’aquest territori i ja no se’n sent part. Serà gràcies a la seva mirada com a fotògrafa com anirà tornant a reconnectar amb el seu barri i la seva gent. En aquest sentit, el més interessant de Chavalas és com parla de com hem de reconèixer i acceptar els nostres orígens i, també, de com hem d'aprendre a mirar els altres amb uns ulls lliures de prejudicis per definir la nostra pròpia identitat.  

Però sobretot, Chavalas es una bonica història d’amistat entre quatre noies que, malgrat les diferències, creen una xarxa de suport i solidaritat. Hi juguen un paper molt important les quatre actrius protagonistes - Vicky Luengo, Carolina Yuste, Elisabet Casanovas i Ángela Cervantes - que han aconseguit crear una forta química entre elles i una gran autenticitat.



dijous, 16 de setembre de 2021

Happy Birthday to you!


Avui fa 60 anys en Ricard Fernández, el nostre crític literari de referència, que cada més ens informa de les novetats literàries. És un lector impenitent i amb un encertat criteri que orienta, encara que resulti impossible seguir el seu ritme, les nostres lectures.

Donada la seva extensíssima xarxa d’amics i relacions segur que avui rebrà infinitat de felicitacions. Però des de PROVA I ERROR, on tan fidelment col·labora, hem volgut ser dels primers a felicitar-lo i per això li adjuntem com a petit regal musical una improvissació de la gran pianista Gabriela Montero.

“Y que cumplas muchos más!”


dimecres, 15 de setembre de 2021

Notícies i mentides de El Roto.

Un cop més recuperem un acudit de El Roto, que com sempre té la màxima vigència.


dimarts, 14 de setembre de 2021

Retrat de Carlos Lesmes Serrano


Carlos Lesmes Serrano té l’aparença d’un noble pintat per El Greco, per la seva figura prima i esvelta, les seves faccions perfilades, la seva mirada neutra, el seu posat solemne, la seva indumentària negre, el seu pentinat estarrufat i la seva barbeta barroca. Però viu al segle XXI i es algú molt important: el president del Tribunal Suprem i del CGPJ. Es a dir, un pilar de l’Estat, sòlid i incommovible, talment com el seu rostre, que imposa temor reverencial, perquè deu estar confegit del mateix material petri amb que està fabricat aquell element arquitectònic.

Entre les seves funcions està, cada any i des de fa tres, vestir-se per a l’ocasió, i pronunciar un discurs per renyar els polítics en general, perquè no l’han fet fora de la seva feina temporal que ocupa per posar un altre membre de la Magistratura en el seu lloc, quan el més probable es que estigui encantat de que no ho hagin fet (o no ho puguin fer), per seguir gaudint de poder, honors, visibilitat, influència i emoluments.

Hom pensa que, si de veritat creu en el que diu, ja hauria dimitit del seu càrrec per provocar l’atzucac necessari per resoldre una situació constitucional i socialment anòmala. Però també és possible que Carlos Lesmes no pugui fer el que voldria fer, perquè se senti part, per activa o per passiva, d’un tauler complex i abstrús del que ell es una peça rellevant.

Mentre tant, emparat en l’angle cec de les lleis, pot seguir fent admonicions a Tiris i Troians, al poder executiu, al poder legislatiu, o a qui li vingui de gust -amb egrègies excepcions- i  segons li dicti el seu libèrrim biaix conservador, amb la tranquil·litat de saber que si per a uns es una nosa, per a uns altres es una benedicció, i qui dia passa any empeny.

Coetani de El Greco era el personatge del Lazarillo de Tormes, una obra mestra de la literatura espanyola, que explicava el trist avenir d’uns pobres buscavides que miraven de sobreviure amb el seu enginy amoral, i que mai van ser pintats per El Greco. El genial autor anònim del Lazarillo no es va veure amb cor de traslladar aquella atmosfera nihilista al centre de la rica cort castellana on devien pul·lular els antecedents històrics de personatges similars als que avui podria representar Carlos Lesmes Serrano. 


diumenge, 12 de setembre de 2021

L'Ària dels dilluns

Avui seguirem la sèrie de grans figures de l'òpera espanyola amb la soprano Ainhoa Arteta a qui volem recordar aquests dies que està travessant difícils moments de salut. La cantant guipuzcona ha viscut bastants anys a Catalunya i de tant en tant la meva mare la sentia cantar a l’església de Sant Miquel al carrer de Roselló.

Desitjant-li que es recuperi aviat dels darrers entrebancs avui l’escoltarem cantant amb gran emoció l’Ave Maria de Gounod.



dijous, 9 de setembre de 2021

Cada dia una foto

Aquest estiu m’he entretingut amb un petit projecte. Penjar cada dia a Instagram una foto feta amb el mòbil. En estar en mig de la natura moltes de les fotos tenen com a protagonistes espais naturals, plantes, insectes i altres animalons i realment es confirma que la qualitat del macro del mòbil ha resultat extraordinària. L’acollida  de la sèrie ha sigut molt bona i per aquells que no utilitzen Instagram he preparat una tria de les trenta fotos que més varen agradar, és a dir les que més Likes obtingueren.

Aquí les teniu

Clickeu a sobre de la foto per veure la sèrie



dimecres, 8 de setembre de 2021

El Museu del joguet a Figueres



Si algun dia sou a Figueres o hi passeu a prop paga la pena que us atureu a veure el Museu del joguet de Catalunya, a tocar de la Rambla i gairebé al costat del Museu Dalí.

És un museu petit però te un amplíssim conjunt de joguines, la majoria d’altres temps. Hi trobareu nines i les seves casetes, trens elèctrics, tota mena de bicicletes i altres vehicles infantils, jocs diversos; en fi, tot allò que la vostra imaginació i records infantils us permetin.

Molts dels materials estan acompanyats per fotografies de personalitats del món de la cultura quan eren nens o nenes, amb algunes de les seves joguines de les que han fet donació al Museu.

Les sensacions de nostàlgia pels grans i d’il·lusió pels infants estan assegurades.

Podeu trobar tota la informació sobre la Fundació que regeix el Museu, els seus programes i horaris de visita a la seva pàgina web.


dimarts, 7 de setembre de 2021

La Martina


En el meu post de juny us parlava del restaurant que hi ha als Lluïsos de Gràcia, llavors us comentava que els nous restauradors ho feien molt bé i que en documentar-me una mica, vaig descobrir que els antics també havien deixat el llistó molt alt, i que havien obert un restaurant molt a prop, al carrer Vilafranca cantonada Martí, amb el nom de “La Martina”. Doncs abans de marxar de vacances vaig tenir ocasió de provar les seves famoses croquetes de rostit, i el cert és que a la seva carta hi ha molt més, i més espectacular. Apunteu: formatge al forn amb albergínia, poma i sobrassada; ensaladilla amb presa ral i poma àcida; terrina de paté amb vinagreta de pebrot vermell i mango; cansalada rostida amb vieira, mongeta i espàrrecs; tatin de ceba escalivada amb foie i ratafia; tallarines de sèpia amb botifarra negra i crema de pèsols; carbassons farcits de rissoto d’ordi i salsa de ceps; arròs de pop amb safrà i romaní. Cal que continuï? o ja teniu la boca amarada d’aigua?

Fan una selecció de 7 o 8 vins blancs i 7 o 8 de negres que apunten a una pissarra perquè la van renovant, el Montsant que hi havia quan jo hi vaig anar, que també serveixen a copes, estava a l’alçada del sopar.

A banda ofereixen un menú degustació de 25€ més la beguda, amb una selecció de set plats i un parell de postres. No es pot demanar més.


Carrer Vilafranca, 21
Tel. 932853943

diumenge, 5 de setembre de 2021

L'Ària dels dilluns

Aquest estiu vàrem escoltar l contratenor de moda, Jacob Josef Orlinsky, en un dels concerts del Festival de musica de Torroella. L’acompanyava el prestigiós conjunt italià especialitzat en música antiga i barroca “Il pommodoro”. Tots varen estar magnífics.

Aquí els teniu, interpretant “Lusighiera mia speranza” de l’òpera Agrippìna de Haendel.



VISA pou l'image a Perpinyà

 

Com cada any en arribar setembre anem a Perpinyà a veure el VISA pour l’image, el festival de fotoperiodisme més important del món.

Aquí teniu la crònica escrita pel NÚVOL.



divendres, 3 de setembre de 2021

Un poema de Nadia Anjuman

Com tothom sap els darrers esdeveniments a l’Afganistan suposen una brutal involució en el tracte a les dones, castigades per la llei corànica i les interpretacions desaforades que en fan els talibans.

Ens ho expressa aquest poema de la poetessa afganesa Nadia Anjuman que va morir el 2005 als 25 anys assessinada pel seu marit i la seva familia sense que s'hagin aclarit del tot els fets. 





dijous, 2 de setembre de 2021

Coses que no he entès aquest estiu ( o sí ) LXV

 

COSES QUE NO HE ENTÈS AQUEST ESTIU

. Que el Drets d’emissió de CO2, un tribut que han de pagar els productors d’energia que utilitzen carbó o gas, i que es va crear amb la intenció de limitar les energies contaminants i afavorir les netes ( hidràulica, solar i eòlica) s’acabi convertint en un instrument  d’un mercat financer especulatiu a través de la intervenció en aquest de Fons d’inversió que especulen comprant i venent aquests drets, i oferint-los a petits inversors, al marge dels productors d’energia que haurien de ser els únics que intervinguessin.

. Que el Fons CVC que suposadament compra el 10% dels ingressos derivats dels drets televisius de la LLIGA per 2700 milions a repartir entre els clubs finalment el que fa en lloc de pagar es concedir a aquests un crèdit a 50 anys sense interessos, a canvi, però, del 11% dels drets de televisió que els corresponguin. Una bona manera de comprar : Un crèdit a retornar i a un preu altíssim.

. Que de sobte un Govern, que ha menystingut tots els acords de finançament d’infraestructures ( Port, Rodalies, carreters)  amb Catalunya ara tingui tanta pressa i interès per ampliar l’aeroport de Barcelona i no dubti en oferir 1700 milions.

. Que ERC faci el paper i s’avingui en principi a un ampliació del Prat contrària a esperit de defensa dels espais natura, al canvi climàtic i al creixement atròfic dels sector turístic a casa nostra.

. Que el deliri del món del futbol arribi a l’extrem que el cost dels traspassos dels 11 jugadors que el City va alinear en el primer encontre de la lliga anglesa fos de 615 milions d’euros, l’alineació més cara de tota la història. Malgrat això varen perdre el partit!

. Que una vegada més el TSJC hagi d’esmenar les mesures de control de la pandèmia que estableix la Generalitat i prohibeixi el toc de queda establert pel 149 municipis fins el 27 d’Agost.

. Que la família Messi pagui per un apartament en un hotel de luxe a Paris 15500 euros diaris.

. Que mentre la banca espanyola no atura la reducció de la seva plantilla amb milers de baixes de personal els seus directius siguin els cinquens més ben remunerats d’Europa. El 2019, 163 banquers espanyols varen rebre un total de 365 milions d’euros, és a dir 2,3 milions de promig per càpita.

. Que les Festes de Gràcia en lloc de ser les dels veïns s’hagin convertit en un macro botellot de joves incívics que embruten els carrers i fan soroll i no respecten les mínimes normes de convivència i per descomptat les recomanacions anticovid.

. Que malgrat la crisi que pateixen tots els grans clubs de futbol el Real Madrid encara pugui oferir 180 milions per la fitxa d’un jugador de futbol i que al PSG li sembli poc.

. Que després d’una intervenció de 20 anys com la que ha fet els EEUU  a l’Afganistan acabi  fugint d’una manera tan vergonyant deixant un país sumit en el caos.


dimecres, 1 de setembre de 2021

Tornem a obrir la persiana


Avui, dia primer de setembre, tornem a obrir el Blog després d’unes setmanes de vacances. Ha estat un estiu tranquil malgrat el rebrot de la cinquena onada. Ho fem amb il·lusió esperant que culmini el procés de vacunació i que un sector minoritari de la població deixi de fer les bestieses que hem vist als carrers els darrers mesos d’estiu.

Tinc previstes una sèrie de novetats el proper curs que ja anireu veient poc a poc.

De tota manera abans, cap a mitjans d’octubre, celebrarem el 12è aniversari de PROVA I ERROR, que va néixer la tardor del 2008, i la publicació del post número 3.000; si, si, tres mil, ho heu llegit bé! Per això estem preparant una sèrie de petites sorpreses que anireu descobrint a partir d’Octubre.

Bona tornada a tothom!


diumenge, 1 d’agost de 2021

L'ària dels dilluns

Ahir vàrem tenir la sort d’anar escoltar la gran mezzo soprano Joyce DiDonato que cantava en el concert inaugural del Festival de musica de Torroella. Va estar esplèndida i molt simpàtica com sempre i el públic va acabar entregat amb els tres bisos que ens va regalar.

És una bona manera d’acabar la nostra temporada escoltant aquest diva americana que ara viu des fa uns anys a Barcelona i é una mica més nostra.

Cantarà una una de les àries que va oferir-nos ahir, encara que acompanyada només per piano: la cèlebre ”Laschia ch’io  pianga” de l’òpera “Rinaldo” de Haendel.




dissabte, 31 de juliol de 2021

Pla i els artistes del seu temps


Si correu per l'Empordà podeu anar a veure l'exposició sobre Pla i els artistes del seu temps que es presenta a la seu de la Fundació Josep Pla de Palafrugell, on va neixer l'escriptor.

Mentrestant aquí teniu la crònica que vaig escriure pel NÚVOL.


divendres, 30 de juliol de 2021

Tanquem per vacances

Com cada any, en arribar a finals de juliol, tancarem per fer unes bones vacances que em sembla que ens tenim ben merescudes. El Blog ha salvat força bé aquest llarg i difícil període de pandèmia que, malauradament, encara no ha acabat. Cadascú des del seu particular confinament, uns escrivint i els altres llegint, hem mantingut viu PROVA I ERROR.

Al llarg de la temporada devem haver publicat al voltant d’uns 230 posts i a més de les col·laboracions habituals hem comptat amb una extensa Secció dedicada a la història del jazz que ha tingut molt bona acollida. La propers temporada tenim previstes alguns altres novetats en el terreny musical que ja anunciarem oportunament.

Però vull anunciar que aquest proper més d’octubre, si tot ho permet, publicarem el Post número 3000 ! Si, si, jo llegiu bé, 3.000. Està aviat dit! Al llarg de més de dotze anys cada setmana, sense faltar-ne ni una, el Blog s’ha mantingut actiu  i cada dilluns al matí s’ha pogut escoltar una ària d’òpera, Volem celebrar el que per tots les que fem el Blog és, en certa manera, una petita efemèride. I quan comenci la temporada anunciarem algunes de les idees que se’ns ha ocorregut posar en marxa.

El diumenge publicarem el darrer post dedicat a l’ària de la temporada. Fins al setembre. 

dimecres, 28 de juliol de 2021

Una foto cada dia

Aquest estiu he decidit publicar una foto cada dia a Instagram, una plataforma que fins ara no utilitzava gaire. És estimulant tractar de trobar imatges i temes que resultin interessants.  I fer-ho amb les càmeres del mòbil que són realment extraordinàries, des del macro al tele passant per totes les òptiques intermèdies.

Com que molts no utilitzen l’Instagram he penjat una col·lecció al Blog que podeu veure clickant sobre la imatge següent. Si voleu anar veient les que vindran podeu entrar al meu compte a Instagram amb el nom de

josepmariacortina


dimarts, 27 de juliol de 2021

Fotografia a Torroella

Com cada estiu el Palau Solterra a Torroella de Montgrí, seu permanent de l'espai de fotografia de la Fundació Vila Casas, presenta novetats expositives d'interès. Si aquests dies volteu per l'Empordà paga la pena anar-hi per visitar el magnífic palauet i veure les tres exposicions que s'hi presenten.

Trobareu una explicació en aquesta crònica que he escrit pel NÚVOL:



diumenge, 25 de juliol de 2021

L'Aria dels dilluns

Com varem comentar la darrera setmana, aquests dies es presenta al Liceu la Lucia di Lammermoor. La havien d'intrepretar dos de les màximes figures de l'operística actual: el tenor mexicà Javier Camarena i la soprano nord americana Nadine Sierra. Malauradament aquesta darrera es va trobar indisposada i no va poder actuar en totes les funcions previstes. Va ser sobstiuïda per la cover la oprano barcelonesa Serena Saez que segons totes les cròniques va tenir un gran èxit. Amb substitucions imprevistes d'aquest mena han nascut grans figures del bel canto!

Però avui escoltarem la magnífica veu de la Sierra interpretant l'ària "Regnava nel silenzio".


divendres, 23 de juliol de 2021

Pollastre i filet


El preu de l'energia elèctrica s'ha convertit darrerament en un tema de debat social i polític molt intens. Encara que hi ha algusn punts que requeririen ulterions precisions per comprendre a fons el problema crec que paga la pena escoltar aquesta explicació. Ens l'ofereix el periodista de la cadena SER  Aimar Bretos

"TODO A PRECIO DE SOLOMILLO"


dijous, 22 de juliol de 2021

Fotografia feta per nois i noies


En un món caracteritzat, en general, per l’abús de la pràctica fotogràfica, que podríem batejar com fotomòbilmania, i paralelament per la seva considerable banalitat, una iniciativa com el programa de formació de joves a través de la fotografia sembla prou interessant.

A l’article que he escrit pel NÚVOL trobareu els detalls d’aquesta iniciativa que es presenta aquests dies al vestíbul de  Caixaforum.



dimecres, 21 de juliol de 2021

La motxilla dels llibres


Aquest estiu podem carregar la motxilla que Vueling ens deixa posar sota el seient amb uns quants bons llibres. Jo us suggereixo començar per la molt exitosa novel·la de la nord-irlandesa Maggie O'Farrell 'Hamnet' (L'altra editorial/Libros del Asteroide), una ficció basada en trets reals de la vida de Shakespeare i la seva família. La mort als onze anys de l'únic fill varó del dramaturg, Hamnet, potser va inspirar-lo en el títol i part de la trama de la seva obra 'Hamlet'. Però el que més importa en aquest llibre és la vivència de la mare del nen, abatuda per la seva pèrdua. El més memorable de 'Hamnet' és precisament l'efecte devastador d'aquesta mort.

 El peruà resident a Barcelona Santiago Roncagliolo torna a lliurar un llibre amb base històrica a 'Y líbranos del mal' (Seix Barral), on un jove nord-americà ha d'enfrontar-se amb la història real de la joventut del seu pare a Lima. Les pràctiques d'una secta catòl.lica equivalent als Legionaris de Crist hi van apareixent i el protagonista xocarà amb una realitat amarga que posarà a prova les seves relacions familiars.

 La danesa Anne Cathrine Bomann ens mostra a 'Agathe' (Anagrama en català i castellà), un llibre breu i subtil, els resultats de l'acceptació per part d'un psiquiatre a punt de jubilar-se d una darrera client. Si hi sumem la mort del marit de la secretària del psiquiatre, acabem trobant una crisi triangular, que traspassa al lector uns quants interrogants. I també genera preguntes 'Los días perfectos' (Libros del Asteroide), de Jacobo Bergareche, on l'autor combina l'estudi de les cartes de Faulkner a una amant amb la carta  que a la primera part del llibre escriu a la seva pròpia amant, en un exercici brillant que decau -i no sols literàriament- a la segona part, que és una segona carta, aquest cop a la seva dona.

 El col.lectiu italià que firma els seus llibres com a Wu Jing s'atreveix a 'Proletkult' (Tigre de paper i Anagrama) a barrejar la història de la revolució rusa i dels primers anys de la URSS amb la ciència ficció a partir d'un personatge real, el científic, revolucionari i escriptor Aleksandr Bogdànov. El resultat és un bon llibre, original, honest i sorprenent fins al final.

 Acabo amb tres propostes més arriscades que les que acostumo a oferir en aquest post   mensual de llibres. Són tres obres de gran qualitat però que entenc que no agradin a bona part dels lectors. Començo per 'La vida pequeña' (Anagrama), una mena de dietari escrit en bona part en temps pandèmics on el gran escriptor sorià José Ángel González Sainz reflexiona sobre els temps que ens toca viure, marcats per la presa, el soroll, la immediatesa, el poder de les xarxes i la progressiva pèrdua de valors. Mereix una lectura estiuenca lenta i aïllada de les preocupacions que condicionen la nostra vida diària. Les altres dues obres són sengles reedicions d'autors llatinoamericans a editorials modestes. Les recomanaré de forma similar: si t'agradaven els llibres més enigmàtics  de Carlos Fuentes, llegeix 'La cresta de Ilión' (Tránsito), de la mexicana Cristina Rivera Garza; i si recordes amb admiració 'El beso de la mujer araña', de l'argentí Manuel Puig, prova amb 'Tengo miedo torero' (Las afueras) del xilè, ja desaparegut, Pedro Lemebel. 

 Bon agost, amics del blog del Cortina!  Ens llegim el pròxim curs!



dimarts, 20 de juliol de 2021

"Ostres! del mar al plat"


Com pràcticament cada estiu us recomanaré un restaurant gastronòmic per menjar de peus a la sorra o gairebé. Em sembla recordar que vaig començar pel Sotavent, també us vaig parlar del Santamaria, la Sal Varador, més endavant de l’Ostres! quin raconet... doncs fa poc vaig voler anar a descobrir el nou local que han obert la gent d’aquest darrer restaurant.

El nou es diu Ostres!... de la mar al plat i està una mica més al nord, a Canet. Tots els que he anomenat es situen a la costa del Maresme, per tant a poc més de mitja hora de Barcelona, i conviden a aprofitar el dia per fer un bany. I parlant de bany, vull fer un incís: buscant l’Ostres!... , vaig descobrir el gran tros de platja que hi ha entre Arenys i Canet, la del Cavaió, i el millor, amb un enorme aparcament al darrera i tota una colla de guinguetes per refrescar-vos. 

Tornant al restaurant us diré que, com el seu germà de Caldes d’Estrac, ofereix bon producte, fresc i de proximitat amb un molt bon servei. No hi falten les ostres, és clar, i tampoc la coca de Llavaneres (que jo demano sense la guarnició de nata, que no la necessita per res). Aquí us recomano el seu saltat de closca o les “zamburiñas” amb picada de pernil de gla, entre altres delicadeses. Deixo per un post de més endavant, un altre restaurant mariner que vull explorar tan aviat com pugui: la Guingueta Vaivé a Cabrera de mar.


Passeig marítim de Canet de mar s/n Zona Espigó.
Tel. 937436081

diumenge, 18 de juliol de 2021

L' Ària dels dilluns

Aquests dies es representarà al Liceu la Lucia di Lammermoor, una de les òperes mes conegudes de Donizetti. Malauradament me la perderé però avui escoltarem tots l'escena de la bogeria de la Lucia, interpretada magistralment per l'Anna Netrebko en un dels millors moments de la seva veu.

Gaudiu-ne!



divendres, 16 de juliol de 2021

El Carnaval de Venècia

El febrer del 2012 amb la meva esposa i uns amics, vàrem estar quatre dies al Carnaval de Venècia. De les més de tres centes fotos que vaig fe, en Josep Maria, que en aquesta matèria és un autèntic mestre, ha escollit les que podeu veure a continuació. Amb excepció d`unes poques fetes al impagable Caffè Florian, les demés estan totes preses pel carrer, principalment als voltants de la Plaça de San Marco i a la illa de Sant Giorgio Maggiore, on vaig tenir la sort de poder ser-hi el dia que la premsa internacional fotografiava les disfresses que es presentaven a concurs. He de dir que totes elles les vaig aconseguir pràcticament sense haver de fer res més que el gest de voler-les fer; la gent que es disfressa, tant venecians com estrangers, al menys una grandíssima majoria, estan encantats de ser fotografiats i si posen tan bé com poden.

El Carnaval de Venècia, el 2012, era un autèntic espectacle de elegància, sofisticació i bon gust; res a veure amb els carnavals d'altres països amb més ganxo popular. Pel que he llegit ha estat sempre en certa manera un carnaval històric. La ciutat reviu el seu esplendorós passat amb festes, desfilades i regates i de fet moltes de les disfresses, com la de Dr. Peste o la Colombina, esdevingudes clàssiques, es remunten a segles anteriors. Però com podreu apreciar a les fotos, que per descomptat no fan justícia al magnífic espectacle que es pot contemplar simplement passejant pels carrers, la varietat de disfresses es increïble, i moltes d`elles son autèntiques obres d`art. Ignoro si en aquests temps en que tantes coses d`aquest tipus van a pitjor, el  Carnaval de Venècia manté el nivell que tenia fa uns anys, però si que us dic que l`experiència del 2012 va ser formidable. I em sento molt afortunat d`haver-hi  pogut participar.  

Clickeu a sobre per veure la sèrie completa



dijous, 15 de juliol de 2021

Coses que no entenc (o sí) LXIV


. Que després de conèixer les declaracions de Florentino Pérez aquest infaust personatge pugui seguir sent President, encara que sigui del Madrid.

. Que la capital d’Espanya pugui tenir uns personatges públics com per exemple el mateix Florentino, Ayuso o Almeida, tan esperpèntics que farien les delícies de Don Ramón.

. Que ara, més d’un any després dels fets, el Constitucional (no el vull qualificar de tribunal) pugui declarar incorrectes determinats aspectes de l’estat d’Alarma declarat el seu dia.

. Que davant de la gravetat de la cinquena onada, que hem permès entre tots a base de revetlles, viatges “d’estudis”, festivals de música, esdeveniments esportius, discoteques i altres bajanades, la gran mesura sigui declarar el toc de queda de 1 a 6 de la matinada.

. Que malgrat la suspensió de les festes de Sant Joan a Ciutadella s’autoritzés a les companyies navilieres el transport de milers de joves des de Mallorca i Barcelona a l’illa perquè allí es poguessin emborratxar a gust amb Gin. 

. Que fins i tot en un tema aparentment tan poc polèmic com els Jocs Olimpics d'Hivern, ERC i Junts  votin diferent al Parlament

dimecres, 14 de juliol de 2021

Mas-Colell i el Tribunal de Cuentas


Andreu Mas-Colell
té un prestigi com a acadèmic i gestor fora de tot dubte, tant a nivell nacional com internacional. La prova són les nombroses manifestacions de solidaritat que ha provocat la tramitació de la seva causa pel Tribunal de Cuentas que li imposa una fiança milionària, amb caràcter cautelar, sense que s’hagi dictat sentència respecte  de les responsabilitats de les que se l’acusa.

La Generalitat està intentant, a través d'un enginyos procediment, corregir aquesta precipitació, clarament intencionada, d’afectar el patrimoni dels 34 encausats a través de  l'embargaments dels seus bens si no poden fer front a les milionàries fiances establertes.  

Per la seva claredat expositiva reproduirem avui l’article que el mateix Mas-Colell ha escrit a la Vanguardia.

                   SI ES JUSTICIA, QUIERO JUECES


dimarts, 13 de juliol de 2021

Chema Madoz i la justícia

En Chema Madoz és un dels artistes visuals espanyols més rellevants dels últims anys. Centrat essencialment en la fotografia conceptual té una obra extensíssima i d’una qualitat extraordinària. Podeu veure’n una bona mostra a la seva pàgina web. No us la perdeu, és una meravella de poesia visual

Però avui el portem aquí amb una de les seves fotografies, que m'ha fet arribar el meu amic Carles F, en la que ens explica amb una imatge ben senzilla quina és la natura de la justícia que tenim al país. Magistral!