L'any 2012 es va
constituir el Museu de la Ràdio "Luis del Olmo", ubicat al centre
cívic La Roca Foradada, al bell paratge del Roc de Sant Gaietà, de Roda
de Berà. El Museu neix d'una col·laboració entre l'Ajuntament de Roda de Berà,
que disposa el personal i el local del Museu, i Luis del Olmo, que cedeix per exposició un conjunt important d'aparells
de la seva col·lecció.
El museu val molt
la pena de visitar ja que, a més de ser un goig per la vista, tant pel
continent com pel contingut, permet fer una passejada per la història de la
ràdio, a través dels prop de 400 equips exposats.
Així, el museu
disposa d'un conjunt de ràdios galena, de la dècada 1920-30, que va ser la
primera tecnologia que van utilitzar els receptors, i que va constituir per
molts l'inici de la seva relació amb la ràdio.
La següent etapa
de la història de la ràdio va tenir lloc a través de l'ús de la tecnologia de
vàlvules o tubs de buit, que van ser desenvolupats a partir de la invenció de
l'audió o tríode per part de Lee de Forest.
Amb l'arribada de
les vàlvules, la ràdio va gaudir d'un "boom" i d'una gran acceptació
per part del públic en general i de les famílies en especial. Els aparells eren
grossos, d'una estètica molt acurada, ja que estaven al centre de la vida
familiar, i ocupaven espais privilegiats a la llar, com més endavant ho faria la televisió. Passejant pel museu veurem
forces equips i molt variats, però tots ells molt elegants.
Abans, però, la
dècada de 1930, els règims fascistes europeus, i molt especialment Alemanya, van
fer ús de la ràdio per fer propaganda política i adoctrinament amb les seves
idees. L'estat alemany va promoure la fabricació de receptors de ràdio de preu
assequible per donar suport a aquesta actuació.
El museu disposa
alguns aparells d'aquesta època, que porten l'emblema de l'àliga o l'esvàstica.
Així, el model VE-301 va prendre la seva denominació de la data del 30 de gener
de 1933, el dia de la investidura d'Adolf Hitler com a canceller d'Alemanya. Aquests aparells només podien connectar-se a les emissores locals
governamentals, que disposaven de monopoli informatiu.
Podreu veure
també alguns aparells d'especial significació. Així, un dels primers aparells
de ràdio portàtils per cotxe de l'any 1934, o un dels primers aparells amb
bateries, que poden considerar-se un antecedent de les piles.
El museu té
aparells de moltes nacionalitats, tan espanyols com d'altres països. Comparant la
diferència tecnològica entre equips espanyols i equips americans de la mateixa
època, constatarem que la difusió de la tecnologia entre països més i menys
avançats era lenta.
Com hem dit, el
museu ha estat possible gràcies a la generositat de Luis del Olmo. No és doncs
estrany trobar-hi records personals, com el primer receptor de ràdio que hi va
haver a la casa familiar quan en Luis era encara un jove que intentava obrir-se
pas en el món professional de la ràdio.
Passejant pel
museu constatarem la reducció de dimensions i canvi a dissenys més funcionals
que va significar la substitució de les vàlvules pels semiconductors o
transistors, paraula que va donar nom a aquests aparells més reduïts, que a
Espanya es van consolidar la dècada dels 60.
No ens estendrem més en la descripció dels aparells de ràdio del museu.
N'hi ha molts i en gaudireu durant la visita. I és que volem en aquesta entrada
dedicar un espai a les altres joies que disposa el museu. Molt especialment a
les caixes de música: Una de suïssa de 1820 i un equip Polifon Sirion de 1885.
Són una mostra de com el treball dels autòmates va constituir una de les
primeres formes de producció mecànica de música, a la que seguiria el fonògraf d'Edison, del que
el museu en disposa diversos models. Podreu també contemplar un magnetòfon de
fil, antecedent dels de cinta magnètica, tocadiscs i equips complexos del tipus
pick-up.
El museu dedica
també un espai a records personals de Luis del Olmo, molt especialment una
selecció dels molts i merescuts premis que va aconseguir en la seva dilatada
carrera. Igualment dins l'edifici del Museu hi ha un espai dedicat a l'arquitecte Jujol -
l'Espai Jujol - amb qui el director del museu va tenir una estreta relació,
però aquest tema mereix específicament una entrada diferent d'aquest blog. I és
que us recomanem que el dia que visiteu el museu de la ràdio, aprofiteu per
visitar també la Capella de Jujol, de la que es pot dir que és un espai reduït que us captivarà
perquè està ple de bellesa.
Per a informació
sobre la visita podeu consultar la web del museu.
Entrades
