Avui escoltarem la veu d'una soprano lituana que fins ara no havia cantat pel Blog. Es tracta de ASMIK GRIGORIAN, filla d'un tenor i una soprano molt reconeguts, té una veu potent i ben timbrada que m'ha agradat molt.
Ens interpreta la coneguda ària "Cançó de la lluna" de l'òpera Rusalka de Dvorak.
Cap d'any es moment de concerts de música vienesa. Per aquest ocasió he pensat en oferir-vos una peça del "Rat Penat" de Johann Strauss jr. interpretada el llunyà 1990 per la llavors jove, pero ja gran, Edita Gruberova. L'escoltareu cantant "Mein Herr Marquis".
Avui escoltarem una altra de les grans veus del bel canto de casa nostra seguint la mini sèrie que varem començar ja fa un temps. És el torn de la Teresa Berganza, possiblement la millor mezzo de la història de l'òpera espanyola. Veurem un enregistrament ja molt antic però on podem escoltar la seva meravellosa veu. Es tracta de "Voi che sapete", l'ària de Les Noces de Figaro.
Avui, seguint amb el repàs de les grans veus espanyoles del darrer segle, és el torn d'Alfredo Kraus, un dels grans tenors lleugers de la seva generació. Es deia que potser no tenia una de les veus més maques però en canvi tothom coincidia que la seva tècnica vocal era extraordinària.
L'escoltarem en l'ària "Je crois entendre encore" de Les pécheurs de perles de Bizet.
Avui en la sèrie dedicada als grans cantants d’òpera del nostre paises escoltarem una de les millors veus de soprano de tota la història, la de Montserrat Caballé. Són molts, entre ells Freddy Mercury amb qui va compartir la interpretació de l’himne del JJOO del 92, que la qualifiquen de la millor de la història de l’òpera.
L’escoltem en la seva mítica interpretació de
la “Casta Diva” de Norma, en una
interpretació a l’aire lliure a l’Arena d’Orange. Una veritable meravella
malgrat les evidents dificultats de l’enregistrament.
Seguim amb la sèrie de l'extraordinària generació de cantants espanyols de la segona meitat del darrer segle. Avui és el torn de Plàcido Domingo, per a molts el millor tenor de la història, i sens dubte el que ha tingut una carrera més dilatada, malgrat els darrers esdeveniments hagin pogut entelar-la.
Amb la seva profunda veu de tenor líric-spinto interpreta avui una de les àries més representatives de l'òpera verista: "E lucevan le stelle" de Tosca.
Avui
seguim escoltant les veus dels grans cantants espanyols del que va ser una una generació
d’excepció. Cantarà per tots nosaltres la gran soprano Victòria dels Àngels. I ho fa amb “Damunt de tu només les flors”, una cançó molt delicada del mestre Frederic Mompou i acompanyada al piano
pel mateix compositor. Tot un luxe!
He pensat que les properes setmanes podiem retre un petit homenatge a una generació de cantants d'òpera espanyols, homes i dones, de les generacions de la segona meitat del darrre segle. Una plèiade de cantants d'excepció per un pais que en aquells anys tenia, de fet, un únic tetre líric d'importància. Imagineu-vos un equip integrat per Carreras, Kraus, Aragall, Domingo, Pons,Victòria dels Àngels, Caballé, Berganza, Lorengar o Bayo. Realment impressionant i penso que irrepetible.
Avui començarem escoltant un enregistrament de Jaume Aragall al Festival de Torroella del 1991 cantant amb la seva veu única la cançó italiana "Mattinata", una serenata que Leoncavallo va dedicar al gran Caruso.
Aquest dijous, gràcies a l’amic Josep V. vaig poder assistir al Liceu al recital “Tres reines” de la gran soprano americana Sondra Radvanovsky. Presentava una producció que ja fa temps que volta on interpreta fragments de les tres òperes de Donizetti dedicades a tres reines Tudor angleses: Anna Bolena, Maria Stuarda i Roberto Devereux.
La interpretació de la Radvanovsky va ser
magnífica però a més tot l’espectacle estava molt ben realitzat amb una
orquestra, cor, vestuari i escenografia molt encertats. En resum, un magnífic
espectacle operístic.
Aquí teniu l’escena final.
Aquestes setmanes es representa diferents ciutats catalanes l’òpera AIDA, a càrrec de la companyia de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.
Com sabeu AIDA és una òpera d’encàrrec a
Verdi, que ja estava en l’etapa final de la seva carrera, per celebrar la
inauguració del canal de Suez, que precisament és noticia aquests dies. Sense
cap intenció és purament casual que el Canal sigui objecte del comentari d’Ací
i d’Allà que vàrem publicar el divendres. Casualitats de la vida!
Una de les àries més coneguda de l’òpera, i
que constitueix un repte per tots els tenors, és “Celeste Aida”. M’ha sigut molt difícil triar una versió d’entre
les moltes que es poden trobar a la xarxa, encara que poques d’elles en format
vídeo. És difícil escollir entre Kaufman, Pavarotti, Domingo, Carreras ,
Bergonzi, Di Stefano i “tanti d’altri” que l’han cantat meravellosament.
Finalment, en un balanç entre la qualitat de la veu i la del vídeo m’he
inclinat per la de Roberto Alagna.
Aquí la teniu.
La Imma C. em proposa molt encertadament que escoltem una magnífica interpretació d’una de les millors sopranos espanyoles del moment. Es tracta de Sara Blanch, una jove de 33 anys nascuda a Darmós, a la Ribera d'Ebre, que des de fa un temps ocupa un lloc molt destacat en el panorama operístic i que ja ha estat present en diferents ocasions al Blog. L’escoltarem cantant l’ària “Quando rapito in estasi” de “Lucia di Lammermoor” de Donizetti. Bravissima!
La Maria Bayo és un gran soprano a qui trobo que potser no s’ha reconegut degudament la seva qualitat. Amb una veu preciosa però relativament lleugera canta de meravella les àries de la Zarzuela barroca.
Avui us en ofereixo tres de sarsueles de José de Niebra en un enregistrament que
és una mica llarg però que segur que els aficionats al cant de qualitat trobareu
curt.
Aquests dies es representa al Liceu l’òpera Otelo de Giuseppe Verdi. En el repartiment figura un dels tenors heroics més reconeguts dels darrers anys: l’alemany Gregory Kunde
Aquí teniu un passatge de la seva potent interpretació.
Avui és diumenge de Pàscua i per això he
pensat que podríem escoltar un fragment inicial de la composició d’Antonio
Vivaldi Gloria in excelsis Deo.
Ja hem arribat als dies de Setmana Santa i per això us proposo que escoltem una magnífica versió de l'Erbame dich (Tingueu pietat) de la Passió segons Sant Mateu de Johann Sebastian Bach. La interpreta la gran soprano Julia Hamari en una versió que ja ha tingut més de dos milions de descàrregues al You tube.
Fa uns dies vaig presentar la contralt francesa Nathalie Stutzmann. La seva veu i les seves interpretacions m’enamoren. Per això, avui torna al Blog per cantar-nos l’ària "L'aure che spira" del Julio Cesare de G.F Haendel alhora que ella mateixa dirigeix amb passió el seu conjunt de música barroca.
Avui ens visita una soprano espanyola que encara no hem escoltat mai al Blog. Es tracta de Saioa Hernàndez, que té ja un currículum prou important. Va guanyar diferents concursos de cant com el Manuel Ausensi i el Jaume Aragall. Recentment ha actuat a la Scala, l’Arena de Verona, Berlin i altres grans teatres europeus però no l’hem escoltat gaire al Liceu.
Avui interpreta l’ària “Ebenn, ne andro
lontana” de l’òpera La Wally de Catalani.
Aquests dies s’ha presentat a Sabadell la producció de Tosca, una de les òperes veristes més representades. I avui escoltarem una de les seves àries més celebrades “E lucevan le stelle” que Mario Cavaradossi canta poc abans de morir afusellat.
La interpreta Jaume Aragall, un dels millors tenors que hagi escoltar; una opinió
que va ratificar el mateix Pavarotti quan va dir que la seva veu era la més
bonica del segle XX. L’enregistrament és d’un recital que Aragall va
protagonitzar al Festival de Torroella de Montgrí en la seva edició del 1991.
Avui escoltarem una peça cantada a duo per dos tipus veus molt singulars. La d’un contratenor - el registre més agut de veu masculina - que fa parella amb una contralt - el mes greu de la femenina.
La veu de contralt és una veu natural i en canvi la del contratenor és un
registre artificiós, també anomenat en falset, que utilitza només una part de les
cordes vocals (falses, diuen alguns) que requereix una tècnica i preparació molt
especial. Les dues veus varen ser molt
utilitzades per la música barroca i la major difusió d’aquesta en els darrers
temps ha fet que s’escoltin cada dia amb més freqüència.
Cantaran Philippe Jaroussky, un dels contratenors més populars dels darrers anys, i Nathalie Stutzmann, una brillant contralt francesa que és també directora d'orquestra. Interpreten el mervellós duet "Son nata a lagrimar" de l'òpera Juli Cesar de G.F.Haendel. Si algú està interessat en altres interpretacions trobarà diversos entregistraments a You tube i particularment una versió del Stabat Mater de Pergolesi interpretat per Jaroussky i dirigit per Stutzmann que em sembla magnífic
Entrades
Comentaris
