Coldplay

Maig i Juny son mesos que ja ensumen el final del curs, de la temporada o d’un projecte, com els passa a estudiants, esportistes o treballadors. També es temps d’encetar les gires i els grans festivals musicals arreu del territori. Després dels icònics Bruce Springsteen o Elton John, un grup molt més jove al mon de la música com els britànics Coldplay, ha omplert l’Estadi Olímpic de Barcelona durant quatre dies d’una setmana, amb una assistència de públic superior als dos cent mil espectadors.

Durant els pocs més de vint i cinc anys des de la seva creació, els Coldplay, grup londinenc liderat per Chris Martin i amb altres quatre treballadors de la música, s’han convertit en estrelles mundials que enlluernen cada cop que inicien una actuació.

Absolutament empàtics amb el públic, a Barcelona han tornat a entregar-los les habituals polseres lluminoses, omplint-los de confeti, llum, focs artificials, festa i eufòria. Un dels moments àlgids sempre arriba amb la cançó “Viva la Vida” i l’alegria que transmeten les seves notes musicals,

La lletra inspirada a la pèrdua de la corona reial per part de Lluis XVI, mort a la guillotina durant la revolució francesa; evoca el poder del rei francès, com el feia servir i l’atemoriment que produïa. A continuació lloa la mort del vell rei, mentre els revolucionaris esperen el cap reial sobre una safata i la veu del rei assumeix que no serà cridat per Sant Pere pel seu comportament durant el seu govern.

Quan vaig saber el missatge de la cançó, confesso haver-me quedat molt sorprès, donat que el “Viva la Vida” va començar a sonar amb insistència com un himne de festeig futbolístic al voltant del exitós Barça de Guardiola i Messi. Es justament el que em continua evocant cada vegada que l’escolto, malgrat el seu volgut missatge de festeig d’una guillotina com a símbol d’una revolució. Tot i que ben pensat, l’exitós Barça d’aquells anys va provocar una autèntica revolució al mon del futbol, això si, només amb una pilota.

Feliç estiu!