Hem anat a veure “ OPPENHEIMER” la que sembla ser l’estrena cinematogràfica de la temporada. Totes les crítiques, inclosa la del dur Carlos Boyero, han sigut molt positives. I la veritat és que a mi també semblar una molt bona pel·lícula.
Es tracta d’un biòpic sobre la vida i les
realitzacions del científic americà Richard Oppenheimer (1904-1967). Nascut a Nou Mèxic va ser un destacat físic especialitzat en física
quàntica que va concebre i dirigir els equips tècnics del ”Projecte Manhattan”
que varen crear, en el més estricte secret, la bomba atòmica dels EEUU.
La seva era una personalitat complexa, un tant
depressiva i amb inclinacions polítiques d’esquerra. Defensà del regim republicà
espanyol i va ser proper al partit comunista americà. Va ser això el que
després d’haver sigut considerat un heroi nacional, i en mig dels seus dubtes
morals sobre la seva participació en el projecte, el va portar a un judici polític
i la seva persecució pel maccarthisme americà dels anys posteriors a la segona
guerra mundial.
La història personal d’Oppenheimer combinada amb
la visió històrica dels anys entorn de la guerra i de la problemàtica de la
industria armamentística són especialment interessants. La pel·lícula, dirigida per Chistofer Nollan, utilitza la tècnica narrativa de l’alternança
temporal entre diferents períodes i manté en tot momemt l’atenció de l’espectador malgrat la durada de tres hores del film. Les
interpretacions, sobretot les dels dos protagonistes Cillian Murphy i Robert
Downey són magnífiques. I la fotografia
i la música reulten també molt encertades. En resum, una pel·lícula que s’ha de
veure.
2 comentaris:
Estic d`acord amb el teu comentari. No obstant m´ha semblat un pel llarga i amb massa flash-backs. Peró, com bé dius, es una peli molt estimable i recomenable per a qui li interessin aquests temes.
Una abraçada
Josep Molins
Si, tens rao. Probablement uns minuts menys no li haguessin vingut malament
Publica un comentari a l'entrada