Oppenheimer

Hem anat a veure “ OPPENHEIMER”  la que sembla ser l’estrena cinematogràfica de la temporada. Totes les crítiques, inclosa la del dur Carlos Boyero, han sigut molt positives.  I la veritat és que  a mi també semblar una molt bona pel·lícula.

Es tracta d’un biòpic sobre la vida i les realitzacions del científic americà  Richard Oppenheimer (1904-1967). Nascut a Nou Mèxic va ser un destacat físic especialitzat en física quàntica que va concebre i dirigir els equips tècnics del ”Projecte Manhattan” que varen crear, en el més estricte secret, la bomba atòmica dels EEUU.

La seva era una personalitat complexa, un tant depressiva i amb inclinacions polítiques d’esquerra. Defensà del regim republicà espanyol i va ser proper al partit comunista americà. Va ser això el que després d’haver sigut considerat un heroi nacional, i en mig dels seus dubtes morals sobre la seva participació en el projecte, el va portar a un judici polític i la seva persecució pel maccarthisme americà dels anys posteriors a la segona guerra mundial.

La història personal d’Oppenheimer combinada amb la visió històrica dels anys entorn de la guerra i de la problemàtica de la industria armamentística són especialment interessants. La pel·lícula, dirigida per Chistofer Nollan, utilitza la tècnica narrativa de l’alternança temporal entre diferents períodes i manté en tot momemt l’atenció de l’espectador malgrat la durada de tres hores del film. Les interpretacions, sobretot les dels dos protagonistes Cillian Murphy i Robert Downey  són magnífiques. I la fotografia i la música reulten també molt encertades. En resum, una pel·lícula que s’ha de veure.