dimarts, 9 de desembre del 2008

El retorn de Mali

Escolta la música de Salif Keita
Ahir varem tornar del nostre viatge d'onze dies per terres i rius de Mali. Era la primera vegada que trepitjava un pais de l'Àfrica negra i la veritat és que n'he tornat fascinat. És difícil resumir en poques ratlles les experiències viscudes i les impressions de tota mena que em rebut aquests dies. Però si hagués de destacar-ne algunes diria que més ens ha impactat ha estat el contacte amb la gent que hem trobat als mercats, a les petites poblacions, a les zones rurals, o a les ribes del Niger; a tot arreu hem sigut sempre ben rebuts, sobretot pels nens que disfrutaven realment de la nostra presència i les nostres fotografies. El crit ilusionat "Tubabu ( home blanc) photo!" amb que ens rebien quan entràvem pels carrerons de qualsevol poblet i les rialles i somriures que els provocava veure's en el monitor de la càmera ens han acompanyat permanentment. I això segur que s'ha de notar en la gran quantitat de retrats que hem fet aquests dies
D'altra banda cal destacar la gran riquessa plàstica de l'artesania, la pintura, l'esculptura i la música de Mali. No sembla extrany que molts artistes occidentals - el darrer dels quals és Miquel Barceló - hagin trobat en les formes expressives de Mali una font molt potent d'inspiració. En aquest àmbit resulta també extraordinària la varietat del disseny i els colors de les robes i els vestits de les dones; caminar pel carrer i sobretot per un mercat és passejar per una mena de fantàstica desfilada de moda
Coneixer de prop les diferents ètnies del pais i la seves formes d'organització encara clarament tribals i tant allunyades de la nostra societat planteja questions d'ordre sociològic i polític prou complexes com per comentar-les aquí peró constitueix un altra dels grans atractius del viatge.
Més endevant ja hi haurà ocasió d'ampliar alguns d'aquests comentaris i per descomptat d'ensenyar algunes de les fotos.